Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Botànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Botànica
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Botànica
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Botànica
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Botànica
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Botànica
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Botànica
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Botànica
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Botànica
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Botànica
Bipinnaticomposta Botànica
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Botànica
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Botànica
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Botànica
Broc Trosset de branquilló o branca petita. Etnobotànica
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Botànica
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Botànica