Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Botànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Botànica
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Botànica
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Botànica
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Botànica
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Berberidaceae (Berberidàcies)

Del nom del gènere Berberis.

Etimològic
Berberis

Del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals. Altres autors la fan provenir de barbaris, el nom àrab de la planta.

Etimològic
Berberis aetnensis

De l'Etna, pel seu hàbitat.

Etimològic
Berberis vulgaris

Perquè és l'espècie més comuna.

Etimològic
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Botànica
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Botànica
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Botànica
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Botànica
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Botànica
Bipinnaticomposta Botànica
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Botànica
Bonjeania

Nom dedicat per Reichenbach al botànic J. L. Bonjean, apotecari de Chambéry, autor de la Flora de Savoia.

Etimològic
Bonjeania hirsuta

Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda.

Etimològic
Bonjeania recta

De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc.

Etimològic
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Botànica
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Botànica
Brassica

Del llatí brassica (la col). Segons J. Cadevall, ha estat molt discutida l'etimologia d'aquesta paraula. S'ha dit si ve del celta bresic, que significa "col". L'origen és incert; el màxim que es pot fer és assenyalar la forma grega bráske interpretada krámbe (la col).

Etimològic
Brassica asperifolia

En llatí, asper, aspera, asperum és aspre, desigual, que no és llis ni pla; i folium és fulla. Fulles de tacte aspre.

Etimològic
Brassica fruticulosa

Forma diminutiva del llatí fruticosus; de frutex (arbust).

Etimològic
Brassica laevigata

Del llatí laevigare (allisar, polir), pel tronc llis i glabre.

Etimològic
Brassica napus

El napus de Columel·la també és nap, i aquí, en aposició amb Brassica, és com si diguéssim nap i col.

Etimològic
Brassica nigra

Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors: mostassa negra, que és la medicinal.

Etimològic
Brassica oleracea

Oleraceus, paraula que fa servir Plini, vol dir lleguminós; de olus, hortalissa, verdura, i també col.

Etimològic
Brassica rapa

Rapa, com rapum, significa nap en llatí.

Etimològic
Brassicaceae (Crucíferes)

Fa referència a un dels gèneres d'aquesta família, el gènere Brassica, al qual pertanyen algunes de les hortalisses més comunes i conreades des de l'antiguitat, com ara el nap, la col o la mostassa.

Cruciferae (crucíferes), del llatí crux, crucis (creu), per la corol·la típica amb quatre pètals en forma de creu, era el nom sistemàtic d'aquesta família fins no fa gaire. Tanmateix, l'ús d'aquest terme segueix sent molt comú i encara s'admet en la nomenclatura oficial. De fet, en el DIEC, el terme brassicàcies remet a crucíferes; I, al diccionari de la RAE, ni tan sols hi és.

 

Etimològic
Briòfit

Terme pendent de redacció.

Botànica
Broc Trosset de branquilló o branca petita. Etnobotànica
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Botànica
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Botànica