Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Baia | Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent. |
Botànica |
Ballarusca | Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. | Etnobotànica |
Balsàmic | Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori |
Etnobotànica |
Barbulat | Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts. |
Botànica |
Basifix, Basifixa | Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix). |
Botànica |
Batall | Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. | Etnobotànica |
Bec | Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. | Botànica |
Beina | Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. | Botànica |
Bèlit | Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. | Etnobotànica |
Berberidaceae (Berberidàcies) | Del nom del gènere Berberis. |
Etimològic |
Berberis | Del grec bérberi (petxina petita), al·ludint a la forma còncava dels pètals. Altres autors la fan provenir de barbaris, el nom àrab de la planta. |
Etimològic |
Berberis aetnensis | De l'Etna, pel seu hàbitat. |
Etimològic |
Berberis vulgaris | Perquè és l'espècie més comuna. |
Etimològic |
Bestiar | Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. | Etnobotànica |
Bidentat, bidentada | Que termina en dues dents | Botànica |
Bífid | Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud. |
Botànica |
Bigarrar | Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla. |
Etnobotànica |
Bilabiat, bilabiada | Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. | Botànica |
Bilateral | Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells |
Botànica |
Bípar, bípara | Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. | Botànica |
Bipinnaticomposta | Botànica | |
Blana | Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia). |
Botànica |
Bonjeania | Nom dedicat per Reichenbach al botànic J. L. Bonjean, apotecari de Chambéry, autor de la Flora de Savoia. |
Etimològic |
Bonjeania hirsuta | Del llatí hirsutus (pelut), perquè és una planta molt peluda. |
Etimològic |
Bonjeania recta | De rectus, -a, -um (dret), per la direcció del tronc. |
Etimològic |
Bràctea | Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme). |
Botànica |
Bractèola | Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades. |
Botànica |
Brassica | Del llatí brassica (la col). Segons J. Cadevall, ha estat molt discutida l'etimologia d'aquesta paraula. S'ha dit si ve del celta bresic, que significa "col". L'origen és incert; el màxim que es pot fer és assenyalar la forma grega bráske interpretada krámbe (la col). |
Etimològic |
Brassica asperifolia | En llatí, asper, aspera, asperum és aspre, desigual, que no és llis ni pla; i folium és fulla. Fulles de tacte aspre. |
Etimològic |
Brassica fruticulosa | Forma diminutiva del llatí fruticosus; de frutex (arbust). |
Etimològic |
Brassica laevigata | Del llatí laevigare (allisar, polir), pel tronc llis i glabre. |
Etimològic |
Brassica napus | El napus de Columel·la també és nap, i aquí, en aposició amb Brassica, és com si diguéssim nap i col. |
Etimològic |
Brassica nigra | Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors: mostassa negra, que és la medicinal. |
Etimològic |
Brassica oleracea | Oleraceus, paraula que fa servir Plini, vol dir lleguminós; de olus, hortalissa, verdura, i també col. |
Etimològic |
Brassica rapa | Rapa, com rapum, significa nap en llatí. |
Etimològic |
Brassicaceae (Crucíferes) | Fa referència a un dels gèneres d'aquesta família, el gènere Brassica, al qual pertanyen algunes de les hortalisses més comunes i conreades des de l'antiguitat, com ara el nap, la col o la mostassa. Cruciferae (crucíferes), del llatí crux, crucis (creu), per la corol·la típica amb quatre pètals en forma de creu, era el nom sistemàtic d'aquesta família fins no fa gaire. Tanmateix, l'ús d'aquest terme segueix sent molt comú i encara s'admet en la nomenclatura oficial. De fet, en el DIEC, el terme brassicàcies remet a crucíferes; I, al diccionari de la RAE, ni tan sols hi és.
|
Etimològic |
Briòfit | Terme pendent de redacció. |
Botànica |
Broc | Trosset de branquilló o branca petita. | Etnobotànica |
Bulb | Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors. |
Botànica |
Bulbil |
|
Botànica |