Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Radiant

Disposat com els radis d’una circumferència (per exemple els pètals externs radiants de les inflorescències de les umbel·líferes).

Botànica
Radiat, Radiada

Que és actinomorf, o sigui que les peces es disposen de forma regular.

Botànica
Radical

Pertanyent a la rel; dit també de les fulles basals que creixen prop de les rels.

Botànica
Radicant

Dit de les tiges que produeixen rels.

Botànica
Rafe

Petita marca que presenten algunes llavors format per unió del funicle o peduncle de l’òvul, amb la paret externa d’aquest primordi seminal.

Botànica
Raïm

Tipus d’inflorescència (grup de flors) densa ja que té les branques molt ramificades, com un brot de raïm, i on les flors són pedicel·lades (en deriva racemiforme, en forma de raïm).

Botànica
Ramada

Conjunt molt nombrós d’ovelles.

Etnobotànica
Ramat Conjunt d’ovelles. Etnobotànica
Rameiar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ramejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ranunculaceae (Ranunculàcies)

De Ranunculus, un dels gèneres més importants de la família.

Etimològic
Ranunculus

Diminutiu llatí de rana (granota) que vol dir capgrós, fent referència a les aigües estancades on viuen algunes espècies, i també al fet que algunes d'aquestes són veritables amfíbies, p. ex. R. diversifolius. Correspon a batrachium, que és la mateixa planta esmentada per Hipòcrates i Dioscòrides.

Etimològic
Ranunculus lingua

Del llatí lingua (llengüeta), segurament fent referència a la forma de les seves fulles aèries.

Etimològic
Ranunculus muricatus

Murex, com tribulus, s'aplica en llatí als obriülls de ferro amb què els romans feien obstacle a la cavalleria enemiga; muricatus qualifica diverses plantes que presenten aquesta semblança.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius

Per la semblança de les fulles amb les de l'acònit.

Etimològic
Ranunculus acris

Del llatí acris (funest, cruel), per les seves propietats tòxiques.

Etimològic
Ranunculus alpestris

Per analogia, se'n diu d'un hàbitat com el de la zona alpina elevada.

Etimològic
Ranunculus amplexicaulis

Per les fulles que, per la base, abracen el tronc.

Etimològic
Ranunculus aquatilis

Per l’hàbitat. Del llatí aquatilis (aquàtic)

Etimològic
Ranunculus arvensis

D'arvum (camp conreat), deriva l'adjectiu llatí arvalis. Els botànics van crear arvensis per analogia amb hortensis, provinent d'hortus.

Etimològic
Ranunculus asarifolius

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l'Asarum.

Etimològic
Ranunculus auricomus

Del llatí aurum (or) i coma (cabellera), pel color groc daurat dels pètals.

Etimològic
Ranunculus baudotii

Dedicada a Émile Baudot.

Etimològic
Ranunculus bulbosus

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pel seu rizoma globulós.

Etimològic
Ranunculus chaerophyllus

Del grec chaíro (alegrar-se) i phýllon (fulla), Chaerophyllon significa alegrar-se pel bonic color verd de les fulles.

Etimològic
Ranunculus corsicus

L'adjectiu llatí corsicus (o corsus) al·ludeix al seu hàbitat preferent, a l'illa de Còrsega.

Etimològic
Ranunculus divaricatus

Del llatí divaricatus (esparrancat) perquè les lacínies s'escampen en cèrcols.

Etimològic
Ranunculus diversifolius

Per les dues classes de fulles.

Etimològic
Ranunculus ficaria

Vegeu les descripcions dels termes Ranunculus i Ficaria a les seves entrades corresponents.

Etimològic
Ranunculus flabellatus

Del llatí flabellum (vano o manxeta), per la forma de les fulles primordials.

Etimològic
Ranunculus flammula

De flammula (bandereta), en al·lusió a les seves fulles ovades sostingudes per llargs pecíols, com banderetes.

Etimològic
Ranunculus fluitans

Que sura o neda. Gerundi del verb llatí fluitare (surar).

Etimològic
Ranunculus foeniculaceus

Per les fulles, semblants a les del fonoll,

Etimològic
Ranunculus glacialis

Perquè viu a la zona glacial.

Etimològic
Ranunculus gramineus

Del llatí gramen, graminis (gram), per la semblança de les seves fulles, quant a forma i nervació, amb les de certes gramínies.

Etimològic
Ranunculus hederaceus

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l’heura (Hedera).

Etimològic
Ranunculus macrophyllus

Del grec makrós (gran), i phýllon (fulla), per les grans fulles radicals.

Etimològic
Ranunculus monspeliacus

Mons Pessulum és el nom en llatí de Montpeller. D'aquí deriven monspessulanus, monspeliacus i monspeliensis.

Etimològic
Ranunculus montanus

Pel seu hàbitat muntanyenc.

Etimològic
Ranunculus nemorosus

Del llatí nemus, nemoris (el bosc o selva), al·ludint al lloc on habita.

Etimològic
Ranunculus ophioglossifolius

De ophioglossum, la falguera anomenada llengua de serp, per la semblança de les fulles amb les frondes de dita criptògama.

Etimològic
Ranunculus palustris

Del llatí palustris (pantanós), al·ludint al lloc on habita: llacunes o llocs pantanosos.

Etimològic
Ranunculus parnassifolius

Per la semblança de les fulles amb les de la Parnassia.

Etimològic
Ranunculus parviflorus

Del llatí parvus (petit). Vol dir "de flors petites". A imitació del llatí multiflorus, s'han format grandiflorus, parviflorus, etc.

Etimològic
Ranunculus philonotis

Del grec phílos (amic) i notís (humitat): planta que viu en llocs inundats.

Etimològic
Ranunculus pyrenaeus

Pel seu hàbitat.

Etimològic
Ranunculus repens

Del llatí repere (arrossegar-se), pel tronc radicant o arrossegadís.

Etimològic
Ranunculus sardous

Del llatí sardous (sard, de Sardenya); sardoa herba és l'"herba sardònia" de Plini, que "mata tot fent riure".

Etimològic
Ranunculus sceleratus

Del llatí, sceleratus (perniciós), al·ludint a les seves propietats tòxiques.

Etimològic
Ranunculus thora

Probablement del grec phthorá (destrucció), al·ludint a les seves propietats extremadament mortíferes.

Etimològic
Ranunculus trichophyllus

Del grec trichós (cabell) i phíllos (fulla): de fulles capil·lars.

Etimològic
Raphanus

Del llatí raphanus i aquest del grec ráphanos (rave).

Etimològic
Raphanus raphanistrum

Raphanistrum (rave silvestre) és un mot d'origen llatí, sinó construït a imitació de Rapistrum (nap silvestre).

Etimològic
Raphanus sativus

Del llatí sativus (que se sembra o es cultiva), al contrari de silvestris (espontani).

Etimològic
Raphanus silvester

Del llatí silvester (salvatge, espontani).

Etimològic
Raquis

-Dit del nervi medial d’una fulla.

-Eix principal d’una inflorescència, dit sobretot a les espiguetes de les gramínies.

Botànica
Rebrot Estèril

Tija que sol sortir a la base de les plantes herbàcies que no porta flors, la qual cosa ens indica que és una espècie perenne. No ho tenen les herbes anuals, la qual cosa permet saber si una planta és vivaç o de temporada.

Botànica
Receptacle

A les inflorescències en capítol dit de la part apical eixamplada del peduncle que sosté les flors.

Botànica
Reflex

Que és dirigit cap enfora i avall.

Botànica
Regular

Dit de les flors actinomorfes, és a dir que són radials i que sovint presenten les peces d’un mateix verticil de la mateixa mida, forma i color.

Botànica
Reniforme

Que té forma de ronyó.

Botànica
Repent, Reptant

Planta o tija que creix llargament ajaguda sobre el terra.

Botànica
Retrors, Retrorsa

Dirigit cap a la base de l’òrgan on és inserit.

Botànica
Retús, Retusa

Dit de l’òrgan que té un entrant poc profund a l'àpex.

Botànica
Revers

La cara inferior de la fulla.

Botànica
Revolut, Revoluda

Dit de la fulla que té els marges enrotllats vers la seva cara inferior.

Botànica
Rizoma

Tija subterrània (però sovint superficial o fins i tot visible), allargada i de creixement horitzontal. Tot i l’aspecte d’arrel, és una tija que cada any emet noves branques aèries i també rels subterrànies. (en deriva rizomatosa, la planta que té rizomes)

Botànica
Robinia

Dedicada al jardiner Jean Robin que la introduí a França en 1601.

Etimològic
Robinia pseudo-acacia

Del grec pseudés (fals), per no ser la veritable acàcia.

Etimològic
Roemeria

Dedicada a J. J. Roemer (1763-1819), botànic, metge i naturalista suís, col·laborador de Schultz.

Etimològic
Roemeria hybrida

Del llatí hybrida, que vol dir híbrid, barrejat, procedent de pares d'espècies diferents. Cadevall creu que aquest epítet no hi és escaient (nomen ineptum).

Etimològic
Roemeria violacea

Pel color dels pètals.

Etimològic
Ronyac Tumoració a la soca d’un arbre. Etnobotànica
Roseta

(De fulles), grup de fulles aglomerades radialment, com una rosa. (en deriva rosulat –ada, que és proveït de rosetes).

Botànica
Rotàci, Rotàcia

Dit de la corol·la de simetria regular (actinomorfa) amb els pètals oberts (planers i patents) que s’assembla a una roda.

Botànica
Ruderal

Dit de la planta que creix en llocs alterats per l’activitat humana o pels animals domèstics (del llatí rudus-eris, ruïnes, enderrocs, ambient viari) (per extensió és ruderal l’ambient alterat per l’home o pels animals).

Botànica
Rupícola

Dit de la planta que viu a les roques.

Botànica