Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Label

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Botànica
Lacerat, lacerada

Dividit profundament i irregularment.

Botànica
Lacínia

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Botànica
Lanceolat, lanceolada

Que té forma de ferro de llança.

Botànica
Lanuginós, lanuginosa

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Botànica
Làtex

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Botànica
Latisepte, latisepta

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

Botànica
Lax, laxa

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Botànica
Lígula

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

 

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Botànica
Limbe

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Botànica
Linear

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Botànica
Lirat, lirada

Dit de la fulla dividida que té el pecíol terminal més gran que els altres.

Botànica
Llampat Tocat de llamp. Etnobotànica
Llanós, llanosa Botànica
Llavi

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Botànica
Llegum

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Botànica
Lliure

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Botànica
Llor

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Etnobotànica
Llorer

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Etnobotànica
Lobat, lobada

Veure: Lobulat, lobulada

Botànica
Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Botànica
Lòcul

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Botànica
Loment

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Botànica