Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Sagitat, Sagitada | En forma de sageta. |
Botànica |
Saludador | Persona a qui s’atribueix el do màgic de poder guarir certs mals. | Etnobotànica |
Sàmara | Fruit sec indehiscent que conté una sola grana i que és envoltat d’una expansió membranosa en forma d’ala; les sàmares són disseminades pel vent. |
Botànica |
Sapròfit, Sapròfida | Dit de la planta que es nodreix de matèria orgànica en descomposició del sòl; algunes espècies fins i tot ja no tenen clorofil·la i doncs no són verdes. |
Botànica |
Sarcocapnos | Del grec sarx, sarkós (carn), i kapnós que, com kápnion, vol dir la fumària. De Candolle li aplica aquest nom per la crassitud de les fulles, que contrasta amb altres de gèneres afins. |
Etimològic |
Sarcocapnos enneaphylla | Del grec énnea (nou) i phýllon (fulla). Per a Plini, Enneaphyllum era una herba de naturalesa càustica amb nou fulles, és a dir, que té fulles biternades. |
Etimològic |
Segment | -Cadascuna de les parts d’una fulla dividida. -Als fruits en loment cadascuna de les porcions (els mericarps). |
Botànica |
Semiamplexicaule | Que és gairebé amplexicaule. |
Botànica |
Semiínfer, Semiínfera | Dit de l’ovari soldat només parcialment amb el tàlem (còncau) de la flor. |
Botànica |
Semiverticil·lat, Semiverticil·lada | Que fa mitjos verticils, és a dir les branques que surten del mateix nivell d’una tija no ho fan tot el voltant. |
Botànica |
Sèpal | Cadascuna de les peces que constitueixen el calze, el verticil extern i sovint verd d’una flor típica (en deriva sepaloide, amb aspecte de sèpal). |
Botànica |
Septe | Envà (en deriva latisepte i angustisepte). |
Botànica |
Serrat, Serrada | Dit de les fulles o altres òrgans els marges dels quals presenten dents agudes, com les d’una serra. |
Botànica |
Serrulat, Serrulada | Que és finament serrat. |
Botànica |
Sèssil | Que és desproveït de pecíol o de peduncle. |
Botànica |
Seta | -Pèl llarg i rígid com una serra. -A les gramínies del gèn. Stipa la porció apical més prima de l’aresta. (Vegeu diapositiva següent) (en deriva setaci –àcia, setós –osa, amb aspecte de seta o que té setes). |
Botànica |
Silícula | Fruit sec tipus càpsula format per 2 carpels soldats amb un envà entremig que els separa, però curt, o sigui de llargada no superior a tres vegades l’amplada. |
Botànica |
Síliqua | Fruit sec allargat tipus càpsula format per 2 carpels soldats amb un envà entremig que els separa, però llarg, més de tres vegades l’amplada. |
Botànica |
Simple | Dit de les fulles i altres òrgans enters, que no són dividits. |
Botànica |
Sinapis | Del grec sínapis (mostassa). Segons J. Cadevall, aquesta paraula, així com la francesa moutarde i l'anglesa mustard són modernitzacions de mustum ardens, ja que un dels ingredients de la mostassa francesa que se serveix a taula és el most del vi novell. |
Etimològic |
Sinapis alba | Del llatí albus (blanc), pel color clar de la llavor. |
Etimològic |
Sinapis arvensis | Adjectiu llatí derivat d'arvum (camp de conreu). Que es troba als camps de conreu. |
Etimològic |
Sinapis cheiranthus | Per una certa semblança amb el violer groc, cheiránthos en grec. |
Etimològic |
Sinapis nigra | Del llatí niger, nigra, nigrum (negre), pel color de les llavors. |
Etimològic |
Sinuat, Sinuada | Que té les vores sinuoses. |
Botànica |
Sinus | Entrant del marge d’una fulla o d’un altre òrgan. |
Botànica |
Sorus | A les falgueres grup d’esporangis que apareixen a la cara inferior de la fulla. |
Botànica |
Sovatge | Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants. |
Etnobotànica |
Subsèssil | Que és gairebé sèssil. |
Botànica |
Suculent, Suculenta | Dit de les tiges o fulles carnoses perquè contenen gran quantitat de teixits aqüífers. |
Botànica |
Súper, Súpera | Dit de l’ovari unit al tàlem només per la base, de manera que els estams i el periant de la flor són situats sota l’ovari. |
Botànica |