Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Calicle | Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades. |
Botànica |
Calze | Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós. |
Botànica |
Cal·lus |
|
Botànica |
Campanulat, campanulada | Que té forma de campana. |
Botànica |
Canaliculat, canaliculada | Proveït de canalicles (petits canals). | Botànica |
Capítol | Botànica | |
Càpsula | Fruit sec, provinent de la soldadura de diversos carpels, que a la maturitat s'obre deixant lliures les llavors. | Botànica |
Carena |
|
Botànica |
Cariopsi | Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor. |
Botànica |
Carnós, carnosa | Dit del fruit suculent o polpós. | Botànica |
Carpel | Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils. |
Botànica |
Carpòfor | Prolongació del receptacle d’algunes flors que, a manera de peu, sosté el gineceu i, més tard, el fruit. | Botànica |
Caulescent | Planta amb tija aparent (en deriva caulinar, pertanyent o relatius a la tija). |
Botànica |
Caulidi | Eix principal, semblant a una tija, que conté els fil·lidis. |
Botànica |
Caulinar | Pertanyent o relatiu a la tija. | Botànica |
Cavorcar | Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. | Etnobotànica |
Cecidi, agalla | Terme pendent de redacció. |
Botànica |
Ceratocephala | Del grec kéras -atos (banya) i kephalé (cap); pels aquenis bequeruts. |
Etimològic |
Ceratocephala falcata | Pels aquenis falciformes, remarcant el caràcter assenyalat en el gènere. Del llatí falcatus (en forma de falç). |
Etimològic |
Cespitós, cespitosa | Dit de les plantes que rebroten o fillolen abundosament i densament fent una gespa. |
Botànica |
Cili | Pèls o apèndixs filiformes ± rígids que fan, en conjunt, una franja marginal a les fulles o a d'altres òrgans. | Botànica |
Cima | Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament. |
Botànica |
Circell | Botànica | |
Cladodi | Botànica | |
Claviforme | En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex) |
Botànica |
Cleda | Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. | Etnobotànica |
Cleistògam, Cleistògama | Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam). |
Botànica |
Clematis | Del grec kléma i klematís (sarment). Del llatí Clématis -idis, prové clématis o clemàtide, nom de quatre plantes sarmentoses. Plini i Dioscòrides la descriuen com semblant a l’arínjol o sarsa (Smilax), que s'entortolliga: proximis locis illigans se sicut smilax […] serpentem per arbores. |
Etimològic |
Clematis erecta | Pel seu tronc dret. |
Etimològic |
Clematis flammula | Diminutiu llatí de flamma (bandereta), pel plomall del fruit. |
Etimològic |
Clematis recta | Pel seu tronc dret. |
Etimològic |
Clematis vitalva | De vitis alba que, segons Plini, significa Bryónia (carbassina), de tronc fïlamentós. |
Etimològic |
Coc | Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat. |
Botànica |
Compost, Composta | Botànica | |
Comprimit, Comprimida | Botànica | |
Concolor, Concolora | D'un sol color. Del mateix color. Oposat a discolor |
Botànica |
Concrescent | Dit dels òrgans que creixen soldats entre ells. |
Botànica |
Connat | Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells. |
Botànica |
Connectiu | Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres. |
Botànica |
Connivent | Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells. |
Botànica |
Constret, constreta | Que presenta un estrenyiment. |
Botànica |
Contret | Que presenta una reducció de volum. |
Botànica |
Convolut, convoluda | Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub. |
Botànica |
Coral·loide | Que té l’aparença d’un corall. |
Botànica |
Cordat, cordada | Botànica | |
Coriaci, coriàcia | Botànica | |
Corimbe | Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle. |
Botànica |
Corol·la | Botànica | |
Corona | -Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant. -Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses. -Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits. |
Botànica |
Cos oleífer | Corpuscle esfèric o el·lipsoïdal que conté lípids, existents dins les cèl·lules de moltes hepàtiques. Pot ser translúcid o opac i és més o menys brillant. |
Botànica |
Cos oleífer granulós | Cos oleífer format per diverses vesícules aglomerades. |
Botànica |
Cos oleífer simple | Cos oleífer format per una sola vesícula. |
Botànica |
Costa | Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija... |
Botànica |
Cras, crassa | Botànica | |
Crenat, crenada | Fulles o altres órgans els marges dels quals tenen dents poc sortints i arrodonides. Crenulat-ada, que és finament crenat. |
Botànica |
Crenulat, Crenulada | Botànica | |
Cucul·lat, cucul·lada | En forma de caputxeta. |
Botànica |
Cuneat, cuneada: cuneïforme | És a dir que té forma de tascó. |
Botànica |
Cúpula | Als arbres de la família de les fagàcies involucre llenyós que enclou o embolcalla els fruits (en deriva cupuliforme). |
Botànica |
Cuspidat, cuspidada | Que termina en punta. |
Botànica |