Glossari botànica

CERCADOR DEL GLOSSARI DE BOTÀNICA
Índex del glossari de botànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Acaule

Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors

Botànica
Acícula

Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes.

Botànica
Aclamidi, Aclamídies

Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals.

Botànica
Acrescent

Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal.

Botànica
Actinomorf

Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

Botànica
Aculèol

Petit aculi.

Botànica
Aculi, aculeat

Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges).

Botànica
Acumen

Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans.

Botànica
Acuminat

Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans.

Botànica
Afil·le, afil·la Sense fulles (o molt petites). Botànica
Agut, Aguda

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.

Botànica
Ala

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Botànica
Ala (flor) Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flor s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies. Botànica
Altern, Alterna

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Botànica
Alvèol Petita concavitat en una superfície. Botànica
Ament

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Botànica
Amplexicaule Dit de les fulles i altres òrgans que abracen la tija per llur base. Botànica
Anastomitzat, Anastomitzada

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Botànica
Androceu Conjunt dels estams d’una flor. Botànica
Anell Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent com una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. Botànica
Angustisepte, Angustisepta

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Botànica
Antera

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Botànica
Antrors, Antrorsa

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Botànica
Anvers Botànica
Àpex

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Botànica
Apiculat, Apiculada

Que termina en un mucró o petita punta.

Botànica
Àpter

Que no té ales

Botànica
Aqueni

Fruit sec que conté una única llavor.

Botànica
Araneós Botànica
Arcuat, Arcuada Botànica