Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Paladar

En algunes corol·les, replec del llavi inferior que clou la gorja.

Botànica
Palletes

(Del receptacle), bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

Botànica
Palmat, palmada

Dit de la fulla dividida en lòbuls o segments divergents entre ells, com els dits d’una ma oberta.

Dit de la nervació en què els nervis principals arrenquen radialment de la base del limbe.

Botànica
Palmaticomposta

Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

Botànica
Palmatífid

Dit de la fulla palmada en que les divisions no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe.

Botànica
Palmatilobat, palmatilobada

Dit de la fulla palmatinèrvia dividia en lòbuls poc profunds.

Botànica
Palmatilobulat, palmatilobulada
Palmatinervi, palmatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació palmada.

Botànica
Palmatipartit, palmatipartida

Dit de la fulla palmada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe sense atènyer, però, el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Palmatisecte, palmatisecta

Dit de la fulla palmada en què les divisions atenyen el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Panduriforme

De forma semblant a la caixa d’un violí o d’una guitarra.

Botànica
Panícula

Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors (cada ramificació és un raïm).

Botànica
Papilionaci, papilionàcia

Dit de la corol·la (i també de la flor) irregular de pètals lliures, que consta d’un pètals superior més gros que els altres (estendard), dos pètals laterals anomenats ales, i dos d’inferiors un xic soldats (la carena); la presenten les plantes de la fam. de les papilionàcies i les de la fam. de les poligalàcies.

Botànica
Papil·la

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica (en deriva papil·lós).

Botànica
Papus

En alguns fruits, especialment els de les compostes, apèndix terminal de pèls, esquames o setes, provinent del calze.

Botànica
Paral·lelinervi, paral·lelinèrvia

Amb els nervis disposats paral·lels entre ells.

Botànica
Parapinnat, parapinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

Botànica
Paràsit, paràsita

Planta que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

Botànica
Partit, partida

Dit de la fulla amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Dit de la fulla o d’altres òrgans amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Botànica
Patent

Dit de l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix.

Botànica
Pauciflor, pauciflora

Dit de la planta o la tija que porta poques flors.

Botànica
Pecíol

Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija. (les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils).

Botànica
Pectinat, pectinada

Amb parts o divisions disposades al llarg d’un eix, com les pues d’una pinta.

Botànica
Pedactisecte, pedactisecta

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Botànica
Pedicel

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Botànica
Peduncle

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Botànica
Pèl Glandulós

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Botànica
Peltat, peltada

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Botànica
Pèndul

Que penja.

Botànica
Pentàmer, pentamera

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Botànica
Perenne

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Botànica
Perfoliat, perfoliada

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Botànica
Periant

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Botànica
Pericarpi

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Botànica
Perígin, perígina

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Botànica
Perigoni

Periant format per peces totes semblants.

Botànica
Pètal

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Botànica
Picar Abatre els arbres amb la destral. Etnobotànica
Pilós

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

Botànica
Pinna

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Botànica
Pinnat, pinnada

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Botànica
Pinnaticomposta

Fulla dividida on els folíols es disposen a banda i banda d’un eix medial o raquis.

Botànica
Pinnatífid

Fulla dividida de forma pinnada on les divisions no són completes i no arriben no arriben a l’eix central, el nervi principal.

Botànica
Pinnatilobat, Pinnatilobada

Dit de la fulla pinnatinèrvia dividida en lòbuls poc profunds.

Botànica
Pinnatinervi, Pinnatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació pinnada.

Botànica
Pinnatipartit, Pinnatipartida

Fulla pinnada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial, sense atènyer el nervi.

Botànica
Pinnatisecte, Pinnatisecta

Fulla pinnada en què les divisions atenyen el nervi.

Botànica
Pínnula

A les falgueres amb fulles dividides, segment de darrer ordre (vegeu també pinna).

Botànica
Pinya

Òrgan fructífer dels pins i d’altres coníferes que conté les llavors, els pinyons; es tracta d’una branca de creixement limitat (curt), fèrtil, on les fulles de la branca corresponen a les bràctees de la pinya, a la base de les quals hi ha els primordis seminals o òvuls que un cop fecundats donaran els pinyons (les llavors).

Botànica
Pistil

Òrgan en forma de matràs o de ma de morter, format per un carpel tancat sobre ell mateix i per un conjunt de carpels soldats; consta típicament d’ovari, estil i estigma.

Botànica
Pitxer Gerro, especialment per a posar-hi flors. Etnobotànica
Pixidi

Tipus de fruit sec capsular que s’obre transversalment separant-se’n una part superior a manera de tapadora.

Botànica
Placentació

Disposició dels òvuls a l’ovari; pot ser:

  • Parietal si són units a les parets de l’ovari
  • Central si s’uneixen a un eix central de l’ovari
  • Axial si l’ovari té lòculs (cavitats separades per parets)
  • Basal si son inserits a la base de l’ovari
Botànica
Planta Herbàcia

Planta anual, biennal o perenne que no es lignifica ni a la base.

Botànica
Plàntula

Petita planta que ha germinat fa poc i és en estat juvenil.

Botànica
Pleiocèfal, Pleiocèfala

Que fa diversos capítols.

Botànica
Plomall

Pèls al capdamunt d’una llavor.

Botànica
Plumós, Plumosa, Plomòs

Pèls que tenen ramificacions semblants a les barbes d’una ploma, com ara els pèls plumosos dels fruits d’algunes compostes.

Botànica
Pluricarpel·lar

Dit dels ovaris, carpels o fruits que consten de més d’un carpel.

Botànica
Policèfal, Policèfala

Que du nombrosos capítols. (És oposat a monocèfal-a, dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol).

Botànica
Polígam, Polígama

Dit de la planta que fa flors unisexuals (amb només estams o només carpels) i flors hermafrodites (amb estams i carpels) sovint distribuïdes (de manera variable) en diferents individus.

Botànica
Polisperm

Dit dels fruits que contenen moltes llavors.

Botànica
Pol·len

Micròspora de les fanerògames que es forma dins l’estam i que produeix els gàmetes masculins.

Botànica
Pom

Tipus de fruit carnós provinent d’un ovari ínfer format no només per l’ovari, sinó també pel receptacle de la flor; té el mesocarpi carnós.

Botànica
Primordi Seminal

És l'òvul que s'origina dins l’ovari de la flor dins del qual hi ha la cèl·lula fèrtil femenina que és fecundada per la cèl·lula fèrtil masculina i del zigot resultant es forma la llavor.

Botànica
Procumbent

Dit de la planta o de les tiges ajagudes o recolzades a terra, tot i que de les tiges no en surten pas arrels. (comparar decumbent)

Botànica
Prostrat

Dit de la planta o de la tija més o menys ajaguda o recolzada a terra.

Botànica
Pruïna

Capa cerosa que recobreix certs òrgans vegetals, fulles, fruits ...

Botànica
Pseudovivípar, Pseudovivípara

Dit de les plantes que produeixen petites gemmes o plàntules que es desprenen i serveixen com a òrgans de reproducció vegetativa (les flors amb ovaris on es formen les llavors és la reproducció sexual).

Botànica
Pubèrul

Que té pèls molt fins, curts i escassos. (en deriva puberulent)

Botànica
Pubescent

Que és cobert de pèl curt i fi, i per això la fulla, la tija..., és suau al tacte.

Botànica
Pulvínul

- Dit de la planta que creix en forma de coixí.

- Protuberància o engruiximent en forma de coixinet.

(en deriva pulviniforme)

Botànica