Glossari general

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors

Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes.

Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals.

Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal.

Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

Petit aculi.

Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges).

Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans.

Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans.

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Que termina en un mucró o petita punta.

Que no té ales

Fruit sec que conté una única llavor.

Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor

Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

Que té forma d’estrella.

Que s’aprima cap a l’àpex.

Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella.

Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

• Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
• Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.

Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

• Dit d’unes excrescències que presenten les flors d’algunes orquídies
• En les espiguetes d'algunes gramínies, engruiximent de l'extrem superior dels articles del raquis, situat sota mateix de la flor.

Que té forma de campana.

• A les flors papilionades de les famílies de les papilionàcies i de les poligalàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.
• Cantell més o menys sortint que presenta un òrgan foliaci doblegat sobre ell mateix.

Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.

Planta amb tija aparent.

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament.

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Oposat a discolor

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells.

Que presenta un estrenyiment.

Que presenta una reducció de volum.

Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub.

Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle.

-Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant.

-Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

-Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits.

Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija...

En forma de caputxeta.

És a dir que té forma de tascó.

Que termina en punta.

És oposat a erecte.

Dit de les fulles sense pecíol, enganxades a la tija, el limbe de les quals s’estén cap avall, unit a la tija.

Dit de les fulles oposades en què cada parell es disposa en un pla longitudinal que fa angle recte amb els dels parells immediats, superior i inferior.

Girat o corbat cap avall.

Acció d’obrir-se espontàniament (s’aplica als fruits que s’obren per deixar anar les granes).

Fulla.

Que té petites dents.

Dit de la planta els estams de la qual s’agrupen en dos petits feixos (a les papilionàcies un feix amb un sol estam).

De pètals lliures (és oposat a gamopètal).

De sèpals lliures (és oposat a gamosèpal)

Cima en què cada eix produeix dues branques oposades.

Fulla.

Dit de les plantes on hi ha individus que només fan flors masculines (amb estams que produeixen pol·len), i individus que només fan flors femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls), és a dir les plantes que tenen sexes separats; són doncs plantes amb flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Dit de la flor que consta de dues cobertes, el calze i la corol·la.

És oposat a concolor.

Que conté dues llavors.

Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base.

Dit de les fulles, de les ramificacions, etc. que es disposen en dos rengles longitudinals oposats.

Dit de les branques, o altres òrgans que divergeixen segons un angle molt obert.

Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.

Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Qué té beina.

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

En forma d'espasa.

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Cobert de pèls rígids.

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

En forma de petit escut.

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Bràctea que envolta l’espàdix.

Fulla que té forma d’espàtula.

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.

En alguns pteridòfits aquàtics, receptacle que conté els esporangis.

Fulla fèrtil que porta els esporangis.

Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les esquames de la base foliar d’algunes falgueres (en deriva esquamiforme: fulla que té forma d’esquama).

A les gimnospermes dit de les bràctees fèrtils dels estròbils o pinyes.

Fruit indehiscent (que no s’obre espontàniament), provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Òrgan masculí de la flor; consta d’un filament que al capdamunt porta l’antera on es produeix el pol·len.

Estam estèril, ordinàriament reduït i de vegades transformat en una esquama, un nectari, etc.

Pètal superior i més gros de les flors de les famílies papilionàcies i poligalàcies.

Part apical del pistil (o carpel) de la flor que rep el gra de pol·len.

Al pistil (o carpel) de la flor part prima per damunt de l’ovari i que sosté l’estigma.

A les flors de les umbel·líferes, base engruixida dels estils que es conserva sobre el fruit.

Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

- Tija llarga i gruixuda, sense branques, terminada en una roseta de fulles; com és ara el tronc de les palmeres.

- Peu més o menys rígid (d'una glàndula, etc.)

Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció. (en deriva estipular i estipulat).

Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i a ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes fulles. (en deriva estolonífer)

Conjunt de peces fèrtils (esporofil·les o carpels) que s’insereixen helicoïdalment o cíclicament al llarg d’un eix (en deriva estrobilaci i estrobiliforme).

Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant, o dels pètals més llargs que els sèpals.

En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat (els rebrots extravaginals travessen per un costat la base de la beina inferior i porten a llur base una o més beines esquamoses, sense limbe, ovades o arrodonides) (és oposat a intravaginal).

Dit de les anteres situades al costat extern del filament, de manera que "miren cap enfora de la flor" (és oposat a intrors).

Veure: Falcat, falcada

Corbat a manera de falç. (en deriva falciforme).

Conjunt de peces, òrgans, etc. que neixen agrupats fent un petit feix (en deriva fascicular, fasciculat).

Amb les ramificacions acostades a l'eix principal (per ex., l'arbre que fa branques dretes i atansades al tronc, de manera que la capçada té forma llarga i estreta).

Part inferior de l’estam d’una flor que sosté l’antera.

Proveït d’una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).

Que és crenat.

Dit de les tiges que són buides per dins.

Que té forma de ventall obert.

Que fa ziga-zagues o que presenta curvatures en diversos sentits.

Cobert de pèls curts i embullats a manera de flocs.

Dit de les tiges que porten flors.

Que té l’aspecte o la natura de les fulles.

En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit (el pecíol), i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas.

Fruit sec i amb diverses llavors, provinent d'un sol carpel, que a la maturitat s'obre per la sutura ventral.

Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).

-Fulla de les falgueres.

-Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les lentilles d'aigua (gèn. Lemna).

De pètals soldats (és oposat a dialipètal).

De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal).

Veure: Gemma

Disposats en parell.

Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

Corba o geniculat com si tingués un genoll.

Que s’assembla a una ginesta.

Que presenta un gep.

Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode).

Sinònim de carpòfor.

Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós).

Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).

Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a).

De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc).

Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

-Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies.

-Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies.

Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies.

La llavor.

En forma d’alabarda.

Flor que té periant doble, sèpals i pètals i de forma i mida diferents. (es oposat a homoclamidi).

Que produeix dues menes d'espores, les micròspores i les megàspores (és oposat a isospori).

Que es nodreix exclusivament de substàncies orgàniques (no ho confongueu amb paràsit).

Marca arrodonida o oblonga que presenten moltes llavors, deixada pel peu o funicle (l’òrgan que unia l’òvul a la paret de l’ovari).

Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

Dit de la flor d’ovari súper.

Que és cobert de pèls més o menys llargs.

Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.

Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus (és oposat a heterostílic).

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que en té un nombre senar, és a dir que termina en un sol folíol (les fulles paripinnades, en canvi, tenen un parell de folíols terminals). (és oposat a paripinnat).

Fes, dividit poc profundament.

Dit dels estams i dels estils que no sobresurten del periant o del fruit que no sobrepassa el calze (és oposat a exsert).

Que no s’obre espontàniament (és oposat a dehiscent).

Membrana que protegeix els esporangis en algunes falgueres.

Dit de l'ovari soldat amb el tàlem, que té forma de copa, de manera que queda per dessota dels estams i, el periant (és oposat a ovari súper).

Conjunt de flors que se solen trobar més o menys agrupades en una tija.

Que té forma d’embut.

Brot d’una planta, sobretot quan neix de la base (aplicat a les gramínies).

En alguns gramínies, dit dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars; els rebrots intravaginals es desenvolupen dins la beina inferior i porten a llur base beines esquamoses estretament lanceolades (és oposat a extravaginal).

-Embullat.

-Amb branques nombroses i tan entrellaçades que resulta difícil destriar-les.

Involucre secundari d’una inflorescència parcial, especialment el d'una umbèl·lula.

Petit involucre.

Conjunt de bràctees (fulles modificades i petites) que envolten les flors i les poden protegir abans d’obrir-se, tal com passa a les famílies de les umbel·líferes i a les de les compost.

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Que fa totes les espores iguals (és oposat a heterospori).

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Dividit profundament i irregularment.

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Que té forma de ferro de llança.

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Dit de la fulla dividida que té el pecíol terminal més gran que els altres.

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Veure: Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Dit de les fulles i altres òrgans que en arribar l’època desfavorable (sovint l’hivern) s’assequen però no es desprenen de la planta fins al cap de molt de temps.

Situat a la part mitjana.

Dit dels pèls (o d’altres òrgans) inserits o fixats per la seva zona mitjana.

Als pteridòfits del gènere Isoetes, els isoets, l’espora femenina, la qual sol sol ésser més grossa que la micròspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

A les famílies de les boraginàcies i a la de les labiades, cadascun dels fragments en que es descompon espontàniament un fruit.

Floreta diu en els fruits que es trenquen fragment en què es descompon espontàniament un fruit.

Part mitjana dels fruits carnosos, situada entre l’epicarpi i l’endocarpi, que sovint es correspon a la part més sucosa i comestible.

Als pteridòfits del gèn. Isoetes, els isoets, l’espora masculina, la qual sol ésser més petita que la megàspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Dit de la planta (o la flor) que té els estams soldats entre ells en un sol feix (planta d’estams monadelfs; ho tenen alguns gèneres de la fam. de les papilionàcies) (és oposat a diadelf).

Dit de les plantes que floreixen i lleven fruit una sola vegada i mor després de fruitar, com l’atzavara (Agave americana).

Tipus d’inflorescència (conjunt de flors) anomenada cima en què cada eix produeix una sola branca amb flors (és oposat a dicasi i ho presenten plantes de la fam. de les cariofil·làcies).

Dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol.

Dit del periant (i de la flor) que consta d’una sola coberta on no hi ha, o no s’hi distingeixen, sèpals i pètals (vegeu aclamidi, heteroclamidi i homoclamidi).

Dit de la planta que en un mateix individu fa flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Dit dels fruits que contenen una sola llavor.

Vegeu Bigarrar.

Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.

Terminat en un mucró o petita punta molt distinta.

Dit de la planta que porta nombroses flors (és oposat a pauciflor, que porta poques flors).

Dit de l’òrgan que és cobert de prominències en forma de puntes.

Vegeu Bigarrar.

Que no té aresta o mucró terminal (oposat a aristat).

Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit.

Òrgan que produeix nèctar.

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan.

Veure: Nervació

Que té nervis evidents.

Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides.

Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades.

Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre.

Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles.

Que penja.

Que té la forma d’un cor sostingut per la part de sota.

Que té la forma d’una punta de llança invertida.

De forma allargada.

De forma ovada invertida, amb la part més estreta a baix.

Que té l’extrem arrodonit, no punxegut; que té els marges fent un angle obtús, no agut.

Que porta pocs capítols (oposat a policèfal -a, que porta molts capítols).

Dit de les fulles i altres òrgans situats en posició enfrontada, dos a cada nus.

De contorn circular.

Apèndix foliaci en forma d’orella, de lòbul.

Part basal i sovint la més grossa del pistil, la qual conté els primordis seminals. Ovari súper: la resta de peces florals (sèpals, pètals...) neixen per sota de l’ovari Ovari ínfer: la resta de peces florals neixen per sobre de l’ovari.

De contorn en forma d’ou.

En forma d'ou.

Conjunt molt nombrós d’ovelles.

Vegeu Bigarrar.

Vegeu Bigarrar.

Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants.

Part superior del peduncle d’una flor.

A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen.

Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular).

Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós).

Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari.

Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana.

Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Que presenta tres lòbuls.

Que consta de tres parts.

Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa).

- Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

- Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan.

(en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle)

(en deriva tuberculat –ada, que té tubercles)

- Embolcall.

- Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs.

(en deriva tunicat)

Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys).

Dit de les flors (o dels calzes o de les corol·les) bilaterals que tenen un sol pla de simetria, o sigui que els sèpals i/o els pètals tenen forma i mida diferents (és oposat a actinomorf).