Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Abortiu

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Etnobotànica
Acaule

Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors

Botànica
Acícula

Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes.

Botànica
Aclamidi, Aclamídies

Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals.

Botànica
Acrescent

Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal.

Botànica
Actinomorf

Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

Botànica
Aculèol

Petit aculi.

Botànica
Aculi, aculeat

Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges).

Botànica
Acumen

Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans.

Botànica
Acuminat

Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans.

Botànica
Afil·le, afil·la Sense fulles (o molt petites). Botànica
Agut, Aguda

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.

Botànica
Ala

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Botànica
Ala (flor) Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flor s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies. Botànica
Altern, Alterna

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Botànica
Alvèol Petita concavitat en una superfície. Botànica
Ament

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Botànica
Amplexicaule Dit de les fulles i altres òrgans que abracen la tija per llur base. Botànica
Anastomitzat, Anastomitzada

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Botànica
Andar

Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta.

Etnobotànica
Androceu Conjunt dels estams d’una flor. Botànica
Anell Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent com una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. Botànica
Angustisepte, Angustisepta

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Botànica
Animal

Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs.

Etnobotànica
Antera

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Botànica
Antrors, Antrorsa

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Botànica
Anvers Botànica
Àpex

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Botànica
Apiculat, Apiculada

Que termina en un mucró o petita punta.

Botànica
Àpter

Que no té ales

Botànica
Aqueni

Fruit sec que conté una única llavor.

Botànica
Araneós Botànica
Arcuat, Arcuada Botànica
Aresta

Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor

Botànica
Article

Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

Botànica
Artigar

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

Etnobotànica
Artigatge Acció d’artigar; l’efecte. Etnobotànica
Asteriforme

Que té forma d’estrella.

Botànica
Atenuat, Atenuada

Que s’aprima cap a l’àpex.

Botànica
Aurícula

Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella.

Botànica
Axil·lar Enforcadura d'una fulla (o d'un altre òrgan foliaci) amb la tija que la sosté. Botànica
Axonomorfa

Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

Botànica
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Botànica
Ballarusca Cecidi. Formació, en molts casos esfèrica i damunt els roures, produïda en els arbres per la posta d’alguns insectes. També dita agalla, cassanella, gal·la, o macarulla. Etnobotànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Botànica
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Botànica
Batall Peça de fusta, d’oós o metàl·lica que balanceja a l’interior d’una esquella i la fa sonar. Etnobotànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Botànica
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Botànica
Bèlit Bastonet de cap a un pam, amb punta a cada cap. El joc que s’hi fa també rep el nom de bèlit. Etnobotànica
Bestiar Animal mamífer que ens proporciona aliment, com són les ovelles, les cabres o les vaques. Etnobotànica
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Botànica
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Botànica
Bigarrar

Adornar un element (collar, bastó, saler...) amb pintura o una navalla.

Etnobotànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Botànica
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Botànica
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Botànica
Bipinnaticomposta Botànica
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Botànica
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Botànica
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Botànica
Broc Trosset de branquilló o branca petita. Etnobotànica
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Botànica
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Botànica
Calicle

Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

Botànica
Calze Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós. Botànica
Cal·lus
  • Dit d’unes excrescències que presenten les flors d’algunes orquídies
  • En les espiguetes d'algunes gramínies, engruiximent de l'extrem superior dels articles del raquis, situat sota mateix de la flor.
Botànica
Campanulat, campanulada

Que té forma de campana.

Botànica
Canaliculat, canaliculada Proveït de canalicles (petits canals). Botànica
Capítol Botànica
Càpsula Fruit sec, provinent de la soldadura de diversos carpels, que a la maturitat s'obre deixant lliures les llavors. Botànica
Carena
  • A les flors papilionades de les famílies de les papilionàcies i de les poligalàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.
  • Cantell més o menys sortint que presenta un òrgan foliaci doblegat sobre ell mateix.
Botànica
Cariopsi

Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

Botànica
Carnós, carnosa Dit del fruit suculent o polpós. Botànica
Carpel

Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.

Botànica
Carpòfor Prolongació del receptacle d’algunes flors que, a manera de peu, sosté el gineceu i, més tard, el fruit. Botànica
Caulescent

Planta amb tija aparent.

Botànica
Caulinar Pertanyent o relatiu a la tija. Botànica
Cavorcar Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. Etnobotànica
Cespitós, cespitosa Dit de les plantes que rebroten o fillolen abundosament i densament fent una gespa. Botànica
Cili Pèls o apèndixs filiformes ± rígids que fan, en conjunt, una franja marginal a les fulles o a d'altres òrgans. Botànica
Cima

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament.

Botànica
Circell Botànica
Cladodi Botànica
Claviforme

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)

Botànica
Cleda Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. Etnobotànica
Cleistògam, Cleistògama

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

Botànica
Coc

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Botànica
Compost, Composta Botànica
Comprimit, Comprimida Botànica
Concolor, Concolora

Oposat a discolor

Botànica
Concrescent Botànica
Connat

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Botànica
Connectiu

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Botànica
Connivent

Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells.

Botànica
Constret, constreta

Que presenta un estrenyiment.

Botànica
Contret

Que presenta una reducció de volum.

Botànica
Convolut, convoluda

Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub.

Botànica
Coral·loide Botànica
Cordat, cordada Botànica
Coriaci, coriàcia Botànica
Corimbe

Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle.

Botànica
Corol·la Botànica
Corona

-Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant.

-Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

-Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits.

Botànica
Costa

Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija...

Botànica
Cras, crassa Botànica
Crenat, crenada Botànica
Cucul·lat, cucul·lada

En forma de caputxeta.

Botànica
Cuneat, cuneada: cuneïforme

És a dir que té forma de tascó.

Botànica
Cúpula Botànica
Cuspidat, cuspidada

Que termina en punta.

Botànica
Decumbent

És oposat a erecte.

Botànica
Decurrent

Dit de les fulles sense pecíol, enganxades a la tija, el limbe de les quals s’estén cap avall, unit a la tija.

Botànica
Decussat, decussada

Dit de les fulles oposades en què cada parell es disposa en un pla longitudinal que fa angle recte amb els dels parells immediats, superior i inferior.

Botànica
Deflex, deflexa

Girat o corbat cap avall.

Botànica
Dehiscència

Acció d’obrir-se espontàniament (s’aplica als fruits que s’obren per deixar anar les granes).

Botànica
Deltoide

Fulla.

Botànica
Dentat, dentada Botànica
Denticulat, denticulada

Que té petites dents.

Botànica
Diadelf, diadelfa

Dit de la planta els estams de la qual s’agrupen en dos petits feixos (a les papilionàcies un feix amb un sol estam).

Botànica
Dialipètal, dialipètala

De pètals lliures (és oposat a gamopètal).

Botànica
Dialisèpal,dialisèpala

De sèpals lliures (és oposat a gamosèpal)

Botànica
Dicasi

Cima en què cada eix produeix dues branques oposades.

Botànica
Digitada

Fulla.

Botànica
Dioic

Dit de les plantes on hi ha individus que només fan flors masculines (amb estams que produeixen pol·len), i individus que només fan flors femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls), és a dir les plantes que tenen sexes separats; són doncs plantes amb flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Botànica
Diploclamadi, diplocamadídia

Dit de la flor que consta de dues cobertes, el calze i la corol·la.

Botànica
Discolor, discolora

És oposat a concolor.

Botànica
Disperm

Que conté dues llavors.

Botànica
Distal

Dit de la part d'un òrgan més allunyada de la base.

Botànica
Dístic, dística

Dit de les fulles, de les ramificacions, etc. que es disposen en dos rengles longitudinals oposats.

Botànica
Divaricat, divaricada

Dit de les branques, o altres òrgans que divergeixen segons un angle molt obert.

Botànica
Dorsifix, dorsifixa

Fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal.

Botànica
Drupa

Fruit carnós amb pinyol, dins el qual hi ha la llavor, com ara la cirera o l’oliva.

Botànica
Eglandular

Que no té glàndules (oposat a glandulós).

Botànica
Eixonar Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. Etnobotànica
Emarginat, emarginada

Que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.

Botànica
Embeinador

Qué té beina.

Botànica
Endocarpi

Part més interna d’un fruit carnós que sovint es correspon amb el pinyol.

Botànica
Enervi, enèrvia

Desproveït de nervis o sense nervis manifestos.

Botànica
Ensiforme

En forma d'espasa.

Botànica
Enter Botànica
Entrenús Botànica
Epicarpi Botànica
Epigin, epígina

Dit de la flor d’ovari ínfer.

Botànica
Erecte, erecta

Que creix recte (és oposat a decumbent).

Botànica
Eriçat, eriçada

Cobert de pèls rígids.

Botànica
Ericoide

Planta semblant a un bruc o a les fulles de bruc.

Botànica
Eriòpode

Planta que a la base té llargs pèls llanosos (aplicat al gèn. Hieracium).

Botànica
Escabre, escabra

Que és molt raspós (en deriva escàbrid-a, el qual significa llegerament escabre).

Botànica
Escapus

Peduncle florífer més o menys llarg i sense fulles, sobretot que neix d'un bulb o rizoma.

Botànica
Escariós, escariosa

De consistència membranosa i més o menys translúcid.

Botànica
Esclerofil·la

Fulla sovint petita i endurida, pròpia de les plantes llenyoses mediterrànies.

Botànica
Escudet

Part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.

Botànica
Escutel·liforme

En forma de petit escut.

Botànica
Espàdix

Inflorescència de les aràcies en forma d'espiga gruixuda i més o menys carnosa que porta a la base flors generalment unisexuals i poc aparents. (en deriva espadiciforme).

Botànica
Espars

Dit de les fulles (i d'altres órgans) que neixen una a cada nus i es disposen més o menys helicoïdalment, de manera que cadascuna no se superposa exactament amb les immediates, superior i inferior.

Botànica
Espata

Bràctea que envolta l’espàdix.

Botànica
Espatulat, espatulada

Fulla que té forma d’espàtula.

Botànica
Esperó

Protuberància o bossa d’un sèpal o d’un pètal (tancada) que es prolonga cap endarrere del punt d’unió amb el pedicel floral, i que sol contenir el nèctar, fent així més difícil que l’insecte hi pugui arribar.

Botànica
Espiciforme

En forma d'espiga o que s’hi assembla.

Botànica
Espiga

Inflorescència formada de flors sèssils disposades al llarg d'un eix.

 

Inflorescència (un conjunt de flors) on les flors no tenen pedicel i es disposen al llarg d’un eix molt juntes unes de les altres, com ara les espigues de les gramínies.

 

Dit també de la part reproductora d'una planta amb aspecte d'espiga.

 

Botànica
Espigueta

Inflorescència (un conjunt de flors) de les gramínies que consta d’unes quantes flors (a vegades una de sola), dita també espícula; a la base d’una espigueta hi ha dues bràctees anomenades glumes. Diverses espiguetes solen créixer plegades i formen una inflorescència més complexa i grossa que s’anomena espiga.

Botànica
Espina

Apèndix rígid i molt punxent. (en botànica hom diferencia les espines pròpiament dites que es poden lignificar i portar fulles i flors, o sigui que de fet són tiges, dels agullons, les espines d’origen epidèrmic, menys rígides i que mai porta fulles ni flors, això si, també molt punxoses).

Botànica
Espiorc Tros de branca que es deixa a un arbre en esporgar-lo, o que queda quan d’aquella n’ha caigut una part important. Etnobotànica
Esporangi

A les falgueres l’òrgan productor d’espores.

Botànica
Esporocarp

En alguns pteridòfits aquàtics, receptacle que conté els esporangis.

Botànica
Esporofil·le

Fulla fèrtil que porta els esporangis.

Botànica
Esquama

Apèndix o òrgan més o menys rígid en forma d’escata de peix, com ara les esquames de la base foliar d’algunes falgueres (en deriva esquamiforme: fulla que té forma d’esquama).

 

A les gimnospermes dit de les bràctees fèrtils dels estròbils o pinyes.

Botànica
Esquizocarp

Fruit indehiscent (que no s’obre espontàniament), provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascuna una sola llavor.

Botànica
Estam

Òrgan masculí de la flor; consta d’un filament que al capdamunt porta l’antera on es produeix el pol·len.

Botànica
Estaminodi

Estam estèril, ordinàriament reduït i de vegades transformat en una esquama, un nectari, etc.

Botànica
Estel·lat, estel·lada Botànica
Estendard

Pètal superior i més gros de les flors de les famílies papilionàcies i poligalàcies.

Botànica
Estigma

Part apical del pistil (o carpel) de la flor que rep el gra de pol·len.

Botànica
Estil

Al pistil (o carpel) de la flor part prima per damunt de l’ovari i que sosté l’estigma.

Botànica
Estilopodi

A les flors de les umbel·líferes, base engruixida dels estils que es conserva sobre el fruit.

Botànica
Estipel·la

Apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.

Botànica
Estípit

- Tija llarga i gruixuda, sense branques, terminada en una roseta de fulles; com és ara el tronc de les palmeres.

- Peu més o menys rígid (d'una glàndula, etc.)

Botànica
Estípula

Apèndix semblant a una petita fulla (a vegades una espina) que hi ha a banda i banda de la base d’una fulla, al seu punt d’inserció. (en deriva estipular i estipulat).

Botànica
Estoló

Tija llarga sense flors que creix horitzontalment i a ran de terra (ajaguda), que arrela als nusos i pot donar lloc a plantes fulles. (en deriva estolonífer)

Botànica
Estròbil

Conjunt de peces fèrtils (esporofil·les o carpels) que s’insereixen helicoïdalment o cíclicament al llarg d’un eix (en deriva estrobilaci i estrobiliforme).

Botànica
Exsert, exserta

Que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant, o dels pètals més llargs que els sèpals.

Botànica
Extravaginal

En algunes gramínies, dit dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat (els rebrots extravaginals travessen per un costat la base de la beina inferior i porten a llur base una o més beines esquamoses, sense limbe, ovades o arrodonides) (és oposat a intravaginal).

Botànica
Extrors

Dit de les anteres situades al costat extern del filament, de manera que "miren cap enfora de la flor" (és oposat a intrors).

Botànica
Falçat

Veure: Falcat, falcada

Botànica
Falcat, falcada

Corbat a manera de falç. (en deriva falciforme).

Botànica
Fascicle

Conjunt de peces, òrgans, etc. que neixen agrupats fent un petit feix (en deriva fascicular, fasciculat).

Botànica
Fastigiat, fastigiada

Amb les ramificacions acostades a l'eix principal (per ex., l'arbre que fa branques dretes i atansades al tronc, de manera que la capçada té forma llarga i estreta).

Botànica
Filament

Part inferior de l’estam d’una flor que sosté l’antera.

Botànica
Fimbriat, fimbriada

Proveït d’una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).

Botànica
Fistonat, fistonada

Que és crenat.

Botànica
Fistulós, fistulosa

Dit de les tiges que són buides per dins.

Botànica
Flabel·lat, flabel·lada

Que té forma de ventall obert.

Botànica
Flamenc El ple de la lluna. Etnobotànica
Flexuós, flexuosa

Que fa ziga-zagues o que presenta curvatures en diversos sentits.

Botànica
Flocós, flocosa

Cobert de pèls curts i embullats a manera de flocs.

Botànica
Florífer, florífera

Dit de les tiges que porten flors.

Botànica
Foliaci, foliàcia

Que té l’aspecte o la natura de les fulles.

Botànica
Foliar Botànica
Folíol

En una fulla composta cadascuna de les divisions independents. A les fulles veritables hi observareu que tenen el pedicel engruixit (el pecíol), i que entre el pedicel i la tija hi ha una gemma que correspon al nou brot que sortirà; els folíols en canvi no ho tenen pas.

Botànica
Foliós, foliosa Botànica
Fol·licle

Fruit sec i amb diverses llavors, provinent d'un sol carpel, que a la maturitat s'obre per la sutura ventral.

Botànica
Foveolat, foveolada

Que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).

Botànica
Fronda

-Fulla de les falgueres.

-Cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les lentilles d'aigua (gèn. Lemna).

Botànica
Fust Tronc llarguet d’arbre tallat. Etnobotànica
Gamopètal, gamopetala

De pètals soldats (és oposat a dialipètal).

Botànica
Gamosèpal, gamosepala

De sèpals soldats (és oposat a dialisèpal).

Botànica
Gema

Veure: Gemma

Botànica
Geminat, geminada

Disposats en parell.

Botànica
Gemma

Òrgan petit i arrodonit que origina un nou brot (una nova tija), o una flor; les gemmes sovint són protegides per esquames i així no sofreixen danys als períodes desfavorables hivernals o estivals.

Botànica
Geniculat, geniculada

Corba o geniculat com si tingués un genoll.

Botànica
Genistoide

Que s’assembla a una ginesta.

Botànica
Gibós, gibosa

Que presenta un gep.

Botànica
Gimnopode

Dit de la planta (sobretot del gèn. Hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. (és oposat a eriòpode).

Botànica
Ginòfor

Sinònim de carpòfor.

Botànica
Glabre

Que no té pèls; en deriva glabrescent, o sigui gairebé glabre (és oposat a pilós).

Botànica
Glàndula

Cèl·lules que poden tenir les fulles, el sèpals, els pètals..., que produeixen líquids i que són excretats cap a l’exterior cèl·lula. (en deriva glandulós-a).

 

Cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumula o expel·leix productes de secreció (en deriva glandulós-a).

Botànica
Glauc, glauca

De color verd blavenc (en deriva glaucescent, tirant a glauc).

Botànica
Glomèrul

Inflorescència, o sigui grup de flors, que creixen molt juntes, fent un conjunt globós.

Botànica
Gluma

-Cadascuna de les dues (rarament una) peces bracteïformes que hi ha a la base de les espiguetes de les gramínies.

-Peça bracteïforme que es troba a la base de cadascuna de les flors del gèn. Carex i d’altres ciperàcies.

Botànica
Glumel·la

Cadascuna de les dues peces (rarament una) que embolcallen la flor de les gramínies.

Botànica
Gorja Botànica
Grana

La llavor.

Botànica
Hastat, hastada

En forma d’alabarda.

Botànica
Heteroclamidi, heteroclamidia

Flor que té periant doble, sèpals i pètals i de forma i mida diferents. (es oposat a homoclamidi).

Botànica
Heteropori, heteroporia

Que produeix dues menes d'espores, les micròspores i les megàspores (és oposat a isospori).

Botànica
Heteròtrof

Que es nodreix exclusivament de substàncies orgàniques (no ho confongueu amb paràsit).

Botànica
Hílum

Marca arrodonida o oblonga que presenten moltes llavors, deixada pel peu o funicle (l’òrgan que unia l’òvul a la paret de l’ovari).

Botànica
Hipant

Tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.

Botànica
Hipogin, hipògina

Dit de la flor d’ovari súper.

Botànica
Hirsut, hirsuta

Que és cobert de pèls més o menys llargs.

Botànica
Híspid, híspida

Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents.

Botànica
Homoclamidi, homoclamidia

Dit del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.

Botànica
Homostílic, homostílica

Dit de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus (és oposat a heterostílic).

Botànica
Imparipinnat, imparipinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que en té un nombre senar, és a dir que termina en un sol folíol (les fulles paripinnades, en canvi, tenen un parell de folíols terminals). (és oposat a paripinnat).

Botànica
Incís, incisa

Fes, dividit poc profundament.

Botànica
Inclús, inclusa

Dit dels estams i dels estils que no sobresurten del periant o del fruit que no sobrepassa el calze (és oposat a exsert).

Botànica
Indehiscent

Que no s’obre espontàniament (és oposat a dehiscent).

Botànica
Indusi

Membrana que protegeix els esporangis en algunes falgueres.

Botànica
Ínfer

Dit de l'ovari soldat amb el tàlem, que té forma de copa, de manera que queda per dessota dels estams i, el periant (és oposat a ovari súper).

Botànica
Inflorescència

Conjunt de flors que se solen trobar més o menys agrupades en una tija.

Botànica
Infundibuliforme

Que té forma d’embut.

Botànica
Innovació

Brot d’una planta, sobretot quan neix de la base (aplicat a les gramínies).

Botànica
Intravaginal

En alguns gramínies, dit dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars; els rebrots intravaginals es desenvolupen dins la beina inferior i porten a llur base beines esquamoses estretament lanceolades (és oposat a extravaginal).

Botànica
Intrincat, intrincada

-Embullat.

-Amb branques nombroses i tan entrellaçades que resulta difícil destriar-les.

Botànica
Involucel

Involucre secundari d’una inflorescència parcial, especialment el d'una umbèl·lula.

Petit involucre.

Botànica
Involucre

Conjunt de bràctees (fulles modificades i petites) que envolten les flors i les poden protegir abans d’obrir-se, tal com passa a les famílies de les umbel·líferes i a les de les compost.

Botànica
Involut, involuta

Amb els marges enrotllats vers la cara superior.

Botànica
Isospori, isospòria

Que fa totes les espores iguals (és oposat a heterospori).

Botànica
Junciforme Botànica
Label

Pètal inferior de la flor de les orquídies, que té una forma i un color peculiar per a cada espècie.

Botànica
Lacerat, lacerada

Dividit profundament i irregularment.

Botànica
Lacínia

Cadascun dels segments estrets en que són dividides algunes fulles i altres òrgans laminars (en deriva laciniat).

Botànica
Lanceolat, lanceolada

Que té forma de ferro de llança.

Botànica
Lanuginós, lanuginosa

Cobert d’un pèl fi semblant a la llana.

Botànica
Làtex

Suc lletós, blanc o groguenc, que flueix quan es fa una ferida o es trenca un tros d’algunes plantes.

Botànica
Latisepte, latisepta

Bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules (un tipus de fruit sec) comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples (amb l'envà disposat en el pla de màxima amplada). (és oposat a angustisepte)

Botànica
Lax, laxa

En deriva laxament, i és oposat a dens.

Botànica
Lígula

Apèndix membranós que presenten a la base les fulles de la família de les gramínies, just en el punt d’inserció amb la tija.

 

Apèndix membranós que porten vers llur base les fulles de les selaginel·les i dels isòets. 

 

Corol·la en forma de llengüeta d’algunes flors de les compostes de la família de les compostes (en una margarida, per exemple, són les flors externes).

Botànica
Limbe

Part ampla d’una fulla, a la base de la qual hi ha el pecíol estret que la uneix a la tija (les fulles que no tenen pecíol s’anomenen sèssils).

Botànica
Linear

Fulla, folíol, estípula, sèpal..., llarga i estreta, amb els marges paral·lels.

Botànica
Lirat, lirada

Dit de la fulla dividida que té el pecíol terminal més gran que els altres.

Botànica
Llampat Tocat de llamp. Etnobotànica
Llanós, llanosa Botànica
Llavi

Cadascuna de les parts ben diferenciades d'un calze o d'una corol·la comparables als llavis d'una boca. (en deriva labiat, bilabiat).

Botànica
Llegum

Fruit sec, provinent d’un sol carpel, que a la maturitat s’obra pels 2 costats i queda escindit en dues valves.

Botànica
Lliure

Dit de les peces florals no soldades entre elles ni amb les contigües, de manera que quan n’estirem una les veïnes no segueixen.

Botànica
Llor

Rameta de llorer. També és sinònim de llorer.

Etnobotànica
Llorer

Arbre perennifoli de la família de les lauràcies (Laurus nobilis).

Etnobotànica
Lobat, lobada

Veure: Lobulat, lobulada

Botànica
Lobulat, lobulada

Que presenta lòbuls, és a dir porció més o menys sortint, generalment arrodonida, d'un òrgan, com ara una fulla, la corol·la d’una flor, etc.).

Botànica
Lòcul

Cadascuna de les cavitats de què consta l’ovari o un fruit.

Botànica
Loment

Fruit sec indehiscent (que no s’obre per deixar les granes) que a la maturitat es descompon en porcions on cadascuna conté una sola llavor.

Botànica
Marcescent

Dit de les fulles i altres òrgans que en arribar l’època desfavorable (sovint l’hivern) s’assequen però no es desprenen de la planta fins al cap de molt de temps.

Botànica
Medial

Situat a la part mitjana.

Botànica
Medifix, medifixa

Dit dels pèls (o d’altres òrgans) inserits o fixats per la seva zona mitjana.

Botànica
Megàspora

Als pteridòfits del gènere Isoetes, els isoets, l’espora femenina, la qual sol sol ésser més grossa que la micròspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Mericarp

A les famílies de les boraginàcies i a la de les labiades, cadascun dels fragments en que es descompon espontàniament un fruit.

Floreta diu en els fruits que es trenquen fragment en què es descompon espontàniament un fruit.

Botànica
Mesocarpi

Part mitjana dels fruits carnosos, situada entre l’epicarpi i l’endocarpi, que sovint es correspon a la part més sucosa i comestible.

Botànica
Metziner Que emmetzina. Etnobotànica
Micròspora

Als pteridòfits del gèn. Isoetes, els isoets, l’espora masculina, la qual sol ésser més petita que la megàspora; són, doncs, vegetals heterosporis.

Botànica
Monadelf, monadelfa

Dit de la planta (o la flor) que té els estams soldats entre ells en un sol feix (planta d’estams monadelfs; ho tenen alguns gèneres de la fam. de les papilionàcies) (és oposat a diadelf).

Botànica
Monocàrpic, monocàrpica

Dit de les plantes que floreixen i lleven fruit una sola vegada i mor després de fruitar, com l’atzavara (Agave americana).

Botànica
Monocasi

Tipus d’inflorescència (conjunt de flors) anomenada cima en què cada eix produeix una sola branca amb flors (és oposat a dicasi i ho presenten plantes de la fam. de les cariofil·làcies).

Botànica
Monocèfal, monocèfala

Dit de les plantes que fan una tija florífera amb un sol capítol.

Botànica
Monoclamidi

Dit del periant (i de la flor) que consta d’una sola coberta on no hi ha, o no s’hi distingeixen, sèpals i pètals (vegeu aclamidi, heteroclamidi i homoclamidi).

Botànica
Monoic, monoica

Dit de la planta que en un mateix individu fa flors només masculines (amb estams que produeixen pol·len) i flors només femenines (amb carpels que porten els primordis seminals o òvuls); en aquest cas es diu que la planta fa flors unisexuals, mentre que les flors típiques amb estams i carpels junts s’anomenen flors hermafrodites.

Botànica
Monosperm

Dit dels fruits que contenen una sola llavor.

Botànica
Moscar Moscar el bestiar, protegir-se en un lloc ombrat. Etnobotànica
Mostera Suc de raïm no fermentat. Etnobotànica
Mostrejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mucílag

Substància gelatinosa de composició química semblant a les gomes, que tenen algunes plantes.

Botànica
Mucronat, mucronada

Terminat en un mucró o petita punta molt distinta.

Botànica
Multiflor, multiflora

Dit de la planta que porta nombroses flors (és oposat a pauciflor, que porta poques flors).

Botànica
Muricat, muricada

Dit de l’òrgan que és cobert de prominències en forma de puntes.

Botànica
Musicar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Mútic, mútica

Que no té aresta o mucró terminal (oposat a aristat).

Botànica
Napiforme

Que té forma de nap, és a dir, allargat i engruixit.

Botànica
Nectari

Òrgan que produeix nèctar.

Botànica
Nervació

Conjunt i disposició dels nervis d'una fulla o d’un altre òrgan.

Botànica
Nervadura

Veure: Nervació

Botànica
Nervat, nervada

Que té nervis evidents.

Botànica
Nervi

Cadascun dels feixos de teixits conductors que hi ha a les fulles o en d'altres òrgans, i que sovint són ben visibles en forma de venes o de línies engruixides.

Botànica
Nitròfil, nitròfila

Que creix en ambients alterats i rics en substàncies nitrogenades.

Botànica
Núcula

Fruit sec amb una sola llavor, de coberta consistent o endurida i que no s’obre.

Botànica
Nus

Cadascun dels punts o dels nivells de la tija, sovint engruixits, on s'insereixen les fulles.

Botànica
Nutant

Que penja.

Botànica
Obcordat, obcordada

Que té la forma d’un cor sostingut per la part de sota.

Botànica
Oblanceolat, oblanceolada

Que té la forma d’una punta de llança invertida.

Botànica
Oblong, oblonga

De forma allargada.

Botànica
Obovat, obovada

De forma ovada invertida, amb la part més estreta a baix.

Botànica
Obtús, obtusa

Que té l’extrem arrodonit, no punxegut; que té els marges fent un angle obtús, no agut.

Botànica
Oligocèfal, oligocèfala

Que porta pocs capítols (oposat a policèfal -a, que porta molts capítols).

Botànica
Oposat, oposada

Dit de les fulles i altres òrgans situats en posició enfrontada, dos a cada nus.

Botànica
Orbicular

De contorn circular.

Botànica
Orelleta

Apèndix foliaci en forma d’orella, de lòbul.

Botànica
Ovari

Part basal i sovint la més grossa del pistil, la qual conté els primordis seminals. Ovari súper: la resta de peces florals (sèpals, pètals...) neixen per sota de l’ovari Ovari ínfer: la resta de peces florals neixen per sobre de l’ovari.

Botànica
Ovat, ovada

De contorn en forma d’ou.

Botànica
Ovoide

En forma d'ou.

Botànica
Paladar

En algunes corol·les, replec del llavi inferior que clou la gorja.

Botànica
Palletes

(Del receptacle), bràctea o esquama que acompanya les flors en un capítol d’una composta, i intervenen en la disseminació dels fruits.

Botànica
Palmat, palmada

Dit de la fulla dividida en lòbuls o segments divergents entre ells, com els dits d’una ma oberta.

Dit de la nervació en què els nervis principals arrenquen radialment de la base del limbe.

Botànica
Palmaticomposta

Fulla dividida (composta), els folíols de la qual neixen tots en un mateix punt, i per això té una forma palmada, com la palma de la ma.

Botànica
Palmatífid

Dit de la fulla palmada en que les divisions no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe.

Botànica
Palmatilobat, palmatilobada

Dit de la fulla palmatinèrvia dividia en lòbuls poc profunds.

Botànica
Palmatilobulat, palmatilobulada
Palmatinervi, palmatinèrvia

Dit de la fulla que presenta nervació palmada.

Botànica
Palmatipartit, palmatipartida

Dit de la fulla palmada en que les divisions ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn i la base del limbe sense atènyer, però, el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Palmatisecte, palmatisecta

Dit de la fulla palmada en què les divisions atenyen el punt d’inserció amb el pecíol.

Botànica
Panduriforme

De forma semblant a la caixa d’un violí o d’una guitarra.

Botànica
Panícula

Inflorescència (conjunt de flors) composta, molt ramificada, o sigui que és formada de nombroses flors (cada ramificació és un raïm).

Botànica
Papilionaci, papilionàcia

Dit de la corol·la (i també de la flor) irregular de pètals lliures, que consta d’un pètals superior més gros que els altres (estendard), dos pètals laterals anomenats ales, i dos d’inferiors un xic soldats (la carena); la presenten les plantes de la fam. de les papilionàcies i les de la fam. de les poligalàcies.

Botànica
Papil·la

Protuberància epidèrmica de forma cònica o hemisfèrica (en deriva papil·lós).

Botànica
Papus

En alguns fruits, especialment els de les compostes, apèndix terminal de pèls, esquames o setes, provinent del calze.

Botànica
Paral·lelinervi, paral·lelinèrvia

Amb els nervis disposats paral·lels entre ells.

Botànica
Parapinnat, parapinnada

Dit de la fulla dividida en folíols (fulla composta) que té un parell de folíols terminals (les fulles imparipinnades, en canvi, en tenen un de sol).

Botànica
Paràsit, paràsita

Planta que viu a expenses d’una altra planta, ja que emet una arrel especial, l’haustori, que xucla la saba de la planta hoste. Hi ha plantes paràsites que ja no tenen clorofil·la i per això no són verdes, sinó que tenen una coloració vermellosa o groguenca, mentre que d’altres sí que són verdes i també fan fotosíntesi.

Botànica
Partit, partida

Dit de la fulla amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Dit de la fulla o d’altres òrgans amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial sense atènyer, però, aquell nervi.

Botànica
Patent

Dit de l’òrgan que fa un angle molt obert amb l’eix en què s’insereix.

Botànica
Pauciflor, pauciflora

Dit de la planta o la tija que porta poques flors.

Botànica
Pecíol

Cua de la fulla que uneix el limbe foliar a la tija. (les fulles que no en tenen s’anomenen sèssils).

Botànica
Pectinat, pectinada

Amb parts o divisions disposades al llarg d’un eix, com les pues d’una pinta.

Botànica
Pedactisecte, pedactisecta

Dit de la fulla pedada en què les divisions atenyen gairebé la base del limbe.

Botànica
Pedicel

Peduncle petit; en les inflorescències peu de cadascuna de les flors.

Botànica
Peduncle

Cua o peu d’una flor, d’un fruit o d’un altre òrgan; els òrgans que no en tenen s’anomenen sèssils.

Botànica
Pèl Glandulós

Pèl que acaba en una glàndula, sovint arrodonida, i que emet una substància que sovint és enganxosa.

Botànica
Peltat, peltada

Inserit per la seva part central; dit de la fulla en què el pecíol s’insereix al mig del limbe i no a la base.

Botànica
Pèndul

Que penja.

Botànica
Pentàmer, pentamera

Dit de la flor que té 5 peces per verticils: 5 pètals, 5 sèpals...

Botànica
Perenne

Dit de la planta que viu diversos anys. Ho són les plantes llenyoses, però també les herbes vivaces, que durant l’hivern conserven parts vives (bulbs, rizomes o gemmes) preparades per la primavera següent. (En deriva perennant, la planta anual que en certes circumstàncies pot viure més d’un any).

Botànica
Perfoliat, perfoliada

Dit de la fulla sèssil (sense pecíol), la base de la qual envolta completament la tija.

Botànica
Periant

Conjunt de peces estèrils de la flor, el sèpals i els pètals, que envolten els estams i/o els carpels. Quan hi ha calze i corol·la es diu que el periant és doble, mentre que si només hi ha sèpals es parla de periant senzill.

Botànica
Pericarpi

Conjunt dels teixits externs del fruit, que recobreixen les llavors.

Botànica
Perígin, perígina

Dit de la flor que té el tàlem còncau, no soldat al pistil, de manera que el periant i els estams apareixen disposats al voltant de l’ovari.

Botànica
Perigoni

Periant format per peces totes semblants.

Botànica
Pètal

Cadascuna de les peces que constitueixen la corol·la, sovint acolorides. (en deriva petaloide, amb aspecte de pètal).

Botànica
Picar Abatre els arbres amb la destral. Etnobotànica
Pilós

Dit de l’òrgan que és pelut, que té pèls.

Botànica
Pinna

A les falgueres que tenen les fulles dividides, el segment de primer ordre (o del folíol).

Botànica
Pinnat, pinnada

Fulla dividida on els lòbuls o els segments es disposen a banda i banda d’un eix medial, el nervi, com les barbes d’una ploma.

Dit també de la nervació constituïda per un nervi medial gros del qual arrenquen lateralment els nervis secundaris.

Botànica
Pitxer Gerro, especialment per a posar-hi flors. Etnobotànica
Ramada

Conjunt molt nombrós d’ovelles.

Etnobotànica
Ramat Conjunt d’ovelles. Etnobotànica
Rameiar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ramejar

Vegeu Bigarrar.

Etnobotànica
Ronyac Tumoració a la soca d’un arbre. Etnobotànica
Saludador Persona a qui s’atribueix el do màgic de poder guarir certs mals. Etnobotànica
Sovatge

Cabra salvatge (Capra pyrenaica). Mot habitual als massissos dels Ports i dels voltants.

Etnobotànica
Tàlem

Part superior del peduncle d’una flor.

Botànica
Teca

A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen.

Botànica
Teixit Conductor

Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular).

Botànica
Tèpal

Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

Botànica
Tetràmer, teràmera

Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

Botànica
Toment

Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós).

Botànica
Torulós, torulosa

Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari.

Botànica
Tricoc, tricoca

Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana.

Botànica
Trifoliolat, trifoliolada

Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

Botànica
Trígon, trigona

Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Botànica
Trilobat, trilobada

Que presenta tres lòbuls.

Botànica
Trímer, trimera

Que consta de tres parts.

Botànica
Triquetre

Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Botànica
Truncat, truncada

Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

Botànica
Tub

A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa).

Botànica
Tubercle

- Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

- Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan.

(en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle)

(en deriva tuberculat –ada, que té tubercles)

Botànica
Túnica

- Embolcall.

- Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs.

(en deriva tunicat)

Botànica
Turió

Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys).

Botànica
Verduc Branca tendra i flexible. Etnobotànica
Vergella Tany o rebroll d’una planta, sobretot aquell que no es talla a fi que creixi. Etnobotànica
Xerada Fogueró, foc petit. Etnobotànica
Zigomorf, zigomorfa

Dit de les flors (o dels calzes o de les corol·les) bilaterals que tenen un sol pla de simetria, o sigui que els sèpals i/o els pètals tenen forma i mida diferents (és oposat a actinomorf).

Botànica