Glossari general

CERCADOR DEL GLOSSARI GENERAL
Índex del glossari general -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Abortiu

Que pot interrompre el desenvolupament del fetus durant l'embaràs.

Etnobotànica
Acaule

Dit de la planta amb totes les fulles a la base i a on les úniques tiges són les que porten les flors

Botànica
Acícula

Acícula, fulla llarga i prima en forma d'agulla, com la dels pins i d’altres gimnospermes.

Botànica
Aclamidi, Aclamídies

Flors sense periant, o sigui flors que no tenen sèpals ni pètals.

Botànica
Acrescent

Dit de l’òrgan que continua creixent un cop acomplert el seu creixement normal.

Botànica
Actinomorf

Dit de les flors que tenen tres plans de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.

Botànica
Aculèol

Petit aculi.

Botànica
Aculi, aculeat

Agulló o excrescència rígida i punxent formada només per teixits epidèrmics, com els dels rosers i els esbarzers (les veritables espines són tiges).

Botànica
Acumen

Punta molt marcada en què terminen fulles i altres òrgans.

Botànica
Acuminat

Punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans.

Botànica
Afil·le, afil·la Sense fulles (o molt petites). Botànica
Agut, Aguda

Dit d’una fulla o d’altres òrgans que acaben en punxa, o sigui que els marges fan angle agut a l’àpex.
Dit d’un òrgan acabat en punxa.

Botànica
Ala

Expansió membranosa planera que presenten alguns òrgans i algunes llavors, com les aletes que tenen els peixos.

Botànica
Ala (flor) Cadascun dels dos pètals laterals de la flor de la família de les papilionàcies (corol·la papilionàcia perquè la flor s’assembla a una papallona) i també de la família de les poligalàcies. Botànica
Altern, Alterna

Dit de les fulles o altres òrgans esparsos que es disposen a banda i banda d'un eix (tija, raquis...) de manera que fan entre ells un angle de 180º aproximadament. (dit també espars).

Botànica
Alvèol Petita concavitat en una superfície. Botànica
Ament

Inflorescència (o sigui grup de flors) densa, generalment penjant, formada per flors unisexuals; com les arracades dels avellaners i dels pollancres.

Botànica
Amplexicaule Dit de les fulles i altres òrgans que abracen la tija per llur base. Botànica
Anastomitzat, Anastomitzada

Dit de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.

Botànica
Androceu Conjunt dels estams d’una flor. Botànica
Anell Renglera de cèl·lules, sovint disposades fent com una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. Botànica
Angustisepte, Angustisepta

Bipartit per un envà estret, és a dir, en el fruit tipus silícula, l’envà o septe és perpendicular als costats amples (oposat a latisepte).

Botànica
Antera

Part superior de l'estam, en forma de capet o capseta, on es produeix el pol·len.

Botànica
Antrors, Antrorsa

Dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.

Botànica
Anvers Botànica
Àpex

Extrem superior d’un òrgan, de la fulla, de la tija, de la inflorescència...

Botànica
Apiculat, Apiculada

Que termina en un mucró o petita punta.

Botànica
Àpter

Que no té ales

Botànica
Aqueni

Fruit sec que conté una única llavor.

Botànica
Araneós Botànica
Arcuat, Arcuada Botànica
Aresta

Apèndix llarg (± rígid i prim) que tenen alguns òrgans, com ara les bràctees de les flors de la família de les gramínies, les glumes i les glumel·les. A vegades també són aristats els peduncles que porten flors, que tenen una prolongació per sobre de la inserció de la flor

Botànica
Article

Segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.

Botànica
Asteriforme

Que té forma d’estrella.

Botànica
Atenuat, Atenuada

Que s’aprima cap a l’àpex.

Botànica
Aurícula

Apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella.

Botànica
Axil·lar Enforcadura d'una fulla (o d'un altre òrgan foliaci) amb la tija que la sosté. Botànica
Axonomorfa

Dit de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

Botànica
Baia

Fuit carnós sense pinyol, ja que la part interna del fruit, l’endocarpi, també és carnosa, com ara el raïm o la tomata; com tots els fruits carnosos és indehiscent.

Botànica
Balsàmic

Que conté olis essencials antisèptics i tonificants de l'aparell respiratori

Etnobotànica
Barbulat

Dit dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.

Botànica
Basifix, Basifixa

Dit de les anteres inserides per llur base al filament de l’estam (oposat a dorsifix).
Dit del pèl unit per la base (oposat a medifix).

Botànica
Bec Punta més o menys ben delimitada, en què terminen alguns fruits. Botànica
Beina Base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija. Botànica
Bidentat, bidentada Que termina en dues dents Botànica
Bífid

Dit de l’òrgan dividit en dos lòbuls fins a menys de la meitat de la seva longitud.

Botànica
Bilabiat, bilabiada Dit del calze o la corol·la que presenta dues parts en forma de llavis. Botànica
Bilateral

Dit de les flors que tenen només dos plans de simetria perpendiculars entre ells

Botànica
Bípar, bípara Dit del tipus de ramificació cimosa en què les branques laterals neixen per parells oposats. Botànica
Bipinnaticomposta Botànica
Blana

Dit de la fulla tova que es doblega fàcilment (oposat a coriàcia).

Botànica
Bràctea

Òrgan foliaci situat vora les flors, generalment de foma, mida, coloració, etc. diferents que les de les fulles normals. (en deriva bracteat i bracteïforme).
Fulla modificada, més petita que les normals, que creix entremig de les flors. A les compostes hom parla de bràctees involucrals per anomenar les bràctees externes del capítol, les que engloben i protegeixen el conjunt de flors; alguns gèneres de compostes també tenen petites bràctees entremig de les flors.
En algunes monocotiledònies, com a les famílies de les ciperàcies i de les gramínies, on les flors no tenen sèpals ni pètals, hom parla de bràctees per anomenar les peces que porten i protegeixen estams i carpels.

Botànica
Bractèola

Bràctea petita. Són presents a les inflorescències en umbel·la de les umbel·líferes, a les inflorescències de les labiades.

Botànica
Bulb

Òrgan subterrani, popularment anomenat ceba o cabessa, que correspon a un tija especialitzada, curta i gruixuda, recoberta de fulles carnoses no fotosintètiques, amb rels a la part inferior i que anualment emet tiges aèries amb fulles verdes i flors.

Botànica
Bulbil
  • Òrgan de multiplicació vegetativa en forma de petita gemma o de petit bulb que neix sobre la part aèria de la planta, per comptes de les flors, format per una gemma envoltada de fulles gruixudes que contenen substàncies de reserva i que en caure dóna lloc a un nou individu.
  • Petit bulb que neix lateralment d’un altre bulbil.
Botànica
Calicle

Conjunt de peces estèrils de la flor que se situen per sota del calze, sovint amb la mateixa forma i color, per la qual cosa semblen sèpals; tanmateix es tracta de bràctees o estípules, o sigui fulles modificades.

Botànica
Calze Embolcall extern de la flor, format per sèpals, generalment verd i poc vistós. Botànica
Cal·lus
  • Dit d’unes excrescències que presenten les flors d’algunes orquídies
  • En les espiguetes d'algunes gramínies, engruiximent de l'extrem superior dels articles del raquis, situat sota mateix de la flor.
Botànica
Campanulat, campanulada

Que té forma de campana.

Botànica
Canaliculat, canaliculada Proveït de canalicles (petits canals). Botànica
Capítol Botànica
Càpsula Fruit sec, provinent de la soldadura de diversos carpels, que a la maturitat s'obre deixant lliures les llavors. Botànica
Carena
  • A les flors papilionades de les famílies de les papilionàcies i de les poligalàcies, els dos pètals inferiors un xic soldats, ja que tenen la forma de la biga llarga que va d’un cap a l’altre de la teulada i serveix de llom per a sostenir les altres bigues, anomenada també carena o quilla.
  • Cantell més o menys sortint que presenta un òrgan foliaci doblegat sobre ell mateix.
Botànica
Cariopsi

Fruit o gra de les gramínies, sec i indehiscent, amb el pericarpi prim i soldat a la llavor.

Botànica
Carnós, carnosa Dit del fruit suculent o polpós. Botànica
Carpel

Cadascuna de les fulles modificades que constitueixen el gineceu de les angiospermes. D'una a una soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.

Botànica
Carpòfor Prolongació del receptacle d’algunes flors que, a manera de peu, sosté el gineceu i, més tard, el fruit. Botànica
Caulescent

Planta amb tija aparent.

Botànica
Caulinar Pertanyent o relatiu a la tija. Botànica
Cespitós, cespitosa Dit de les plantes que rebroten o fillolen abundosament i densament fent una gespa. Botànica
Cili Pèls o apèndixs filiformes ± rígids que fan, en conjunt, una franja marginal a les fulles o a d'altres òrgans. Botànica
Cima

Inflorescència en la qual tots els eixos tenen un creixement limitat i terminen en una flor (fl); la creixença només pot ésser continuada per eixos fills laterals (e) que repeteixen el procés, i així successivament.

Botànica
Circell Botànica
Cladodi Botànica
Claviforme

En forma de clava (bastó que s'engruixeix de la base a l'àpex)

Botànica
Cleistògam, Cleistògama

Dit de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi (oposat a casmògam).

Botànica
Coc

Cadascun dels carpels més o menys esfèrics, monos-perms, que constitueixen un fruit, generalment sec, i que se separen uns dels altres a la maturitat.

Botànica
Compost, Composta Botànica
Comprimit, Comprimida Botànica
Concolor, Concolora

Oposat a discolor

Botànica
Concrescent Botànica
Connat

Dit dels òrgans que han nascut junts i romanen més o menys soldats entre ells.

Botànica
Connectiu

Part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues anteres.

Botànica
Connivent

Dit dels òrgans que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però soldats entre ells.

Botànica
Constret, constreta

Que presenta un estrenyiment.

Botànica
Contret

Que presenta una reducció de volum.

Botànica
Convolut, convoluda

Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinal-ment en forma de tub.

Botànica
Coral·loide Botànica
Cordat, cordada Botànica
Coriaci, coriàcia Botànica
Corimbe

Inflorescència en què les flors o les branques se situen més o menys a un mateix nivell però llurs pedicels neixen de diferents altures del peduncle.

Botànica
Corol·la Botànica
Corona

-Conjunt d'apèndixs petaloides, sovint soldats fent coroneta, que presenten certes flors a la part interior del periant.

-Conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.

-Apèndix que presenten al capdamunt alguns fruits.

Botànica
Costa

Sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una tija...

Botànica
Cras, crassa Botànica
Crenat, crenada Botànica
Cucul·lat, cucul·lada

En forma de caputxeta.

Botànica
Cuneat, cuneada: cuneïforme

És a dir que té forma de tascó.

Botànica
Cúpula Botànica
Cuspidat, cuspidada

Que termina en punta.

Botànica