Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossaris |
---|---|---|
Tàlem | Part superior del peduncle d’una flor. |
Botànica |
Teca | A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen. |
Botànica |
Teixit Conductor | Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular). |
Botànica |
Tèpal | Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies. |
Botànica |
Tetràmer, teràmera | Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals... |
Botànica |
Thalictrum | Del grec thálictron, nom de planta (en Dioscórides, quizá Thalictrum minus). Probablement de thallo, que vol dir reverdir, al·ludint al verd brillant dels seus plançons. |
Etimològic |
Thalictrum alpinum | Per la zona (alpina) o regió (els Alps) on habita. |
Etimològic |
Thalictrum flavum | Del llatí flavus (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Thalictrum angustifolium | Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma estreta de les fulles. |
Etimològic |
Thalictrum aquilegiifolium | De fulles d’Aquilegia. |
Etimològic |
Thalictrum foetidum | Del llatí foetidus (pudent), fa referència a la seva pudor. |
Etimològic |
Thalictrum mediterraneum | Per la regió on habita. |
Etimològic |
Thalictrum minus | De l'adverbi llatí minus (menys), en contraposició a Th. majus, dels Alps. |
Etimològic |
Thalictrum saxatile | Del llatí saxum (roca), pel substrat on habita. |
Etimològic |
Thalictrum tuberosum | Del llatí túber -eris (engruiximent), per la forma de l'arrel. |
Etimològic |
Toment | Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós). |
Botànica |
Torulós, torulosa | Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari. |
Botànica |
Tricoc, tricoca | Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana. |
Botànica |
Trifoliolat, trifoliolada | Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols. |
Botànica |
Trígon, trigona | Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular. |
Botànica |
Trilobat, trilobada | Que presenta tres lòbuls. |
Botànica |
Trímer, trimera | Que consta de tres parts. |
Botànica |
Triquetre | Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular. |
Botànica |
Truncat, truncada | Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta. |
Botànica |
Tub | A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa). |
Botànica |
Tubercle | - Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva. - Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan. (en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle) (en deriva tuberculat –ada, que té tubercles) |
Botànica |
Túnica | - Embolcall. - Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs. (en deriva tunicat) |
Botànica |
Turió | Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys). |
Botànica |