Glossari general

Part superior del peduncle d’una flor.

A les anteres dels estams (on s’hi formen els grans de pol·len), cadascuna de les dues meitats en que es divideixen.

Teixit vegetal especialitzat que presenten les plantes vasculars o cormòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiospermes, amb la missió de conduir aigua i substàncies a totes les parts de la planta; és format per cèl·lules allargades (traqueides, i vasos o tràquees) que es disposen en feixos formant llargs cordons. (vegeu també vascular).

Cadascuna de les peces d’un periant quan és indiferenciat, és a dir quan els sèpals i els pètals tenen la mateixa mida i el mateix color, com ara els diferents tipus de lliris de la fam. de les liliàcies.

Dit de la flor que té 4 peces per verticils: 4 pètals, 4 sèpals...

Del grec thálictron, nom de planta (en  Dioscórides, quizá Thalictrum minus). Probablement de thallo, que vol dir reverdir, al·ludint al verd brillant dels seus plançons.

Per la zona (alpina) o regió (els Alps) on habita.

Del llatí flavus (groc), pel color de les flors.

Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma estreta de les fulles.

De fulles d’Aquilegia.

Del llatí foetidus (pudent), fa referència a la seva pudor.

Per la regió on habita.

De l'adverbi llatí minus (menys), en contraposició a Th. majus, dels Alps.

Del llatí saxum (roca), pel substrat on habita.

Del llatí túber -eris (engruiximent), per la forma de l'arrel.

Dit de la pilositat curta i densa, que fa una borra fina (en deriva tomentós).

Que presenta protuberàncies seriades, com un collaret o rosari.

Que té tres cocs; es diu dels fruits secs que a la maturitat se separa en peces, cadascuna amb una sola grana.

Fulla composta (dividida) que té 3 folíols, com ara la dels trèvols.

Triquetre, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Que presenta tres lòbuls.

Que consta de tres parts.

Trígon, o sigui que té tres cantells, de secció triangular.

Fulla o un altre òrgan que sembla escapçat, que acaba en una mena de secció transversal recta.

A les flors amb les peces soldades la part inferior, generalment més prima que la resta, o sigui que hom parla del tub del calze o del tub de la corol·la (en deriva tubulós –osa).

- Tija subterrània i engruixida on s’acumulen substàncies de reserva.

- Prominència arrodonida a la superfície d’un òrgan.

(en deriva tuberós –osa, que té tubercles, semblant a un tubercle)

(en deriva tuberculat –ada, que té tubercles)

- Embolcall.

- Cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs.

(en deriva tunicat)

Brot que creix vigorosament dels espàrrecs, i també dels esbarzers (els anomenats grelles o tanys).