Glossari etimològic

De striatus (que té ratlles), referint-se als 10 nervis que presenta el calze.

Del llatí strictus (estricte, rigorós), pels troncs drets i rígids.

Es a dir, sota terra, pels peduncles fructífers freqüentment enfonsats.

Del llatí suffocare (ofegar, sufocar), pels petits capítols estretament aglomerats a la base del tronc i mig tapats per les estípules foliars.

Espècie dedicada a Michele Tenore (1780-1861), autor de Flora Napolitana, 1811.

Dedicat a Johann Thal, metge de Nordhausen, mort al 1583, i autor de Sylva Hercynia.

Del llatí tomentum (borrissol), pel toment, a guisa de la borra o feltre, que recobreix el calze fructífer.

Del llatí vesicula (bufeta petita), pel calze fructífer vesiculós.

Del grec triglóchin, -inos (de tres puntes), compost del prefix tri- (tres) i glochís (punta, objecte punxegut), al·ludint al fruit d'algunes espècies que es desfà en la maturitat separant-se, des de la base a l'àpex, els tres carpels que l'integren.

El gènere Triglochin fou publicat per Linné en 1753, prenent el nom de C. Bauhin qui anomenava al T. palustris, Gramen junceum spicatum seu triglochin.

Seguim el criteri de Flora dels Països Catalans (FPC) i mantenim el neutre establert per Linné com a gènere gramatical de Triglochin. Segons l'ICBN, art. 62.2.(b), el gènere gramatical de Triglochin és femení, per tradició botànica.

Del llatí bulbosus, -a, -um (bulbós, tuberós), derivat de bulbus, -i (gemma subterrània engruixida de diferents plantes, com la de la ceba), pel bulb tuberós d'on neixen les fulles.

En honor al botànic francès i monjo dominic Jacques Barrelier (1606-1673), que descrigué la planta i l'il·lustrà en una de les làmines de la seva obra pòstuma Plantae per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae..., publicada en 1714 per Antoine de Jussieu.

Del llatí maritimus, -a, -um (del mar i les seves rodalies), derivat de mare, -is (el mar), perquè viu en llocs pròxims al mar.

Del llatí palustris, -e (palustre, pantanós), derivat de palus, paludis (llacuna),  perquè aquesta planta és pròpia dels aiguamolls.

Format del grecollatí trigonus, -a -um (triangular) i el sufix diminutiu llatí -ella, per la forma de la corol·la. Segons Linnè, per tenir-ne forma triangular. Segons Cadevall, per tenir la carena molt curta, que sembla que només té tres pètals.

De phoenum graecum (fenc grec), nom que Plini i Columel·la donaven a aquesta planta farratgera, coneguda en Grècia com télis.

Adjectiu del llatí botànic que vol dir 'en forma de sabre', derivat de gladius, -ii (glavi o espasa), pel seu llegum subfalciforme.

Del llatí medieval monspeliacus, -a, -um, una de les formes per referir-se a allò que és de Mons Pessulum, nom en llatí de l'actual ciutat de Montpeller, al Llenguadoc, per la primera localitat on fou trobada. Altres adjectius botànics del mateix significat són monspeliensis, -e i monspessulanus, -a, -um.

Adjectiu compost de ornithopodi (genitiu d'ornithopus) i el sufix grec -oídes (semblant a), pels seus llegums incurvats a l'àpex, que recorden els de l'Ornithopus.

Del grec polýs (molt) i kéras, -atos (banya), pels llegums fasciculats i drets, com un feix de banyes.

Del llatí prostratus, -a, -um (ajagut), per la posició de les tiges.

Gènere dedicat al naturalista alemany Carl Bernhard von Trinius (1778-1844), metge del tsar Alexandre II i fundador del jardí botànic de l'Acadèmia Imperial de Ciències de Sant Petersburg, que va destacar pels seus treballs sobre les gramínies.

El gènere fou descrit pel botànic Georg Franz Hoffmann in 1814.

Del llatí glaucus, -a, -um (verd blanquinós), pel color de la planta.

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser-ne l'espècie més abundant.

Nom de gènere encunyat per C. H. Persson en 1805, format del llatí tri-, forma prefixada de ter (tres vegades), i seta, -ae (cerra), per les tres arestes, dues terminals conjuntament amb la dorsal, de la glumel·la inferior.

Del llatí flavescens, -entis (que grogueja), participi present de flavescere (groguejar), derivat de flavus, -a, -um (groc, ros), pel color groguenc de la inflorescència.

És l'Avena Loeflingiana de Linné., dedicada per aquest autor al seu descobridor Pehr Loefling,(1729-1756) enviat per Linné a Espanya per a participar com a naturalista en una expedició a Amèrica del Sud, on va morir prematurament.

Adjectiu del llatí botànic format del llatí panicum, -i (el mill), perquè hi té una certa semblança.

De l'alemany antic troll, troddel (globus), al·ludint a les flors globuloses o en forma de bola. També podria ser la llatinització del nom suís-germànic d'aquesta planta: troll-blume.

Pertanyent a la flora d'Europa.

Del llatí, tuber, -eris, (l'atzeroler), probablement per la semblança de les flors i fulles de l'espècie més comuna amb les d'aquesta rosàcia.