Glossari etimològic

Es a dir, sota terra, pels peduncles fructífers freqüentment enfonsats.

Del llatí suffocare (ofegar, sufocar), pels petits capítols estretament aglomerats a la base del tronc i mig tapats per les estípules foliars.

Espècie dedicada a Michele Tenore (1780-1861), autor de Flora Napolitana, 1811.

Dedicat a Johann Thal, metge de Nordhausen, mort al 1583, i autor de Sylva Hercynia.

Del llatí tomentum (borrissol), pel toment, a guisa de la borra o feltre, que recobreix el calze fructífer.

Del llatí vesicula (bufeta petita), pel calze fructífer vesiculós.

Format del grecollatí trigonus, -a -um (triangular) i el sufix diminutiu llatí -ella, per la forma de la corol·la. Segons Linnè, per tenir-ne forma triangular. Segons Cadevall, per tenir la carena molt curta, que sembla que només té tres pètals.

De phoenum graecum (fenc grec), nom que Plini i Columel·la donaven a aquesta planta farratgera, coneguda en Grècia com télis.

Adjectiu del llatí botànic que vol dir 'en forma de sabre', derivat de gladius, -ii (glavi o espasa), pel seu llegum subfalciforme.

Del llatí medieval monspeliacus, -a, -um, una de les formes per referir-se a allò que és de Mons Pessulum, nom en llatí de l'actual ciutat de Montpeller, al Llenguadoc, per la primera localitat on fou trobada. Altres adjectius botànics del mateix significat són monspeliensis, -e i monspessulanus, -a, -um.

Adjectiu compost de ornithopodi (genitiu d'ornithopus) i el sufix grec -oídes (semblant a), pels seus llegums incurvats a l'àpex, que recorden els de l'Ornithopus.

Del grec polýs (molt) i kéras, -atos (banya), pels llegums fasciculats i drets, com un feix de banyes.

Del llatí prostratus, -a, -um (ajagut), per la posició de les tiges.

Gènere dedicat al naturalista alemany Carl Bernhard von Trinius (1778-1844), metge del tsar Alexandre II i fundador del jardí botànic de l'Acadèmia Imperial de Ciències de Sant Petersburg, que va destacar pels seus treballs sobre les gramínies.

El gènere fou descrit pel botànic Georg Franz Hoffmann in 1814.

Del llatí glaucus, -a, -um (verd blanquinós), pel color de la planta.

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser-ne l'espècie més abundant.

De l'alemany antic troll, troddel (globus), al·ludint a les flors globuloses o en forma de bola. També podria ser la llatinització del nom suís-germànic d'aquesta planta: troll-blume.

Pertanyent a la flora d'Europa.

Del llatí, tuber, -eris, (l'atzeroler), probablement per la semblança de les flors i fulles de l'espècie més comuna amb les d'aquesta rosàcia.

Del llatí variabilis (variable), pel polimorfisme de la planta.

Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser espècie molt comuna.

Tulipa, -ae sembla que és una llatinització de tulipan, que era com deien els turcs a les tulipes, segons els qui les van introduir a Europa des de Turquia el segle XVI. El nom té relació amb el mot turc tülbant (turbant), i aquest amb el persa dulband, amb el mateix significat, per la comparació que en feien amb les flors. Fou el botànic suís Conrad Gesner qui primer aplicà el nom en 1561 a una planta que havia vist dos anys abans a un jardí privat d'Augsburg i que anomenà Tulipa Turcarum (T. dels turcs).

El gènere Tulipa fou establert per Tournefort en 1694 i validat en Linné en 1753.

Del llatí sylvestris, -e (silvestre, salvatge), derivat de silva o sylva, -ae (bosc), per ser planta salvatge, no cultivada.

Del llatí australis, -e (del migdia, del sud), perquè fou descrita com a planta del sud d'Europa. Derivat del llatí auster, tri (austre, vent del sud).

D'origen dubtós. Sembla que Tunica, prové, per afèresi, de betònica, nom vulgar d'una espècie de clavell (Stachys officinalis). Altres autors diuen que prové del llatí tunica (camisa) fent referència al calicle de les flors.

Neologisme del llatí científic compost de proles (la descendència) i fero (portar), probablement per presentar les flors aglomerades.

Del llatí saxifragus, -a, -um (que trenca les roques), per l'estació de la planta.

Nom llatinitzat amb què G.F. Hoffmann (1760-1826) va dedicar aquest gènere, en 1814, al seu amic Aleksandr Ivanovitx Turgienev (1724-1845), historiador i estadista rus.

Del llatí latifolius, -a, -um, adjectiu que feia servir Plini per a plantes de fulla ampla, compost de latus, -a, -um (ample) i folium, -ii (la fulla). És sinònim de l'adjectiu d'origen grec Platyphýllos.

Del llatí turris, -is (torre, talaia), per la forma piramidal que donen al tronc les fulles i síliqües.

El gènere Turritis fou publicat per Carl Linné en 1753.