Pronunciació
Triglóchin, n.
Descripció del terme
Del grec triglóchin, -inos (de tres puntes), compost del prefix tri- (tres) i glochís (punta, objecte punxegut), al·ludint al fruit d'algunes espècies que es desfà en la maturitat separant-se, des de la base a l'àpex, els tres carpels que l'integren.
El gènere Triglochin fou publicat per Linné en 1753, prenent el nom de C. Bauhin qui anomenava al T. palustris, Gramen junceum spicatum seu triglochin.
Seguim el criteri de Flora dels Països Catalans (FPC) i mantenim el neutre establert per Linné com a gènere gramatical de Triglochin. Segons l'ICBN, art. 62.2.(b), el gènere gramatical de Triglochin és femení, per tradició botànica.
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web