Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Radiola

Del llatí radiolus (radi o raig petit) diminutiu de radius, -ii (radi, raig de llum).

Gènere creat per J. J. Dillenius i validat per J. Hill. El primer d'ells diu expressament que anomena Radiola a la planta per la disposició radial de les valves de la càpsula, després de la dehiscència.

Al Pseudo-Apuleu es menciona una herba radiolum que viu a les pedres i parets i té en cada fulla dues fileres de punts daurats, que, sens dubte, és un polipodi (Polypodium vulgare).

Etimològic
Radiola linoides

Del grec línon (el lli), en llatí linum, i el sufix grec -oídes (semblant a), és a dir, que s'assembla al lli.

És el Linum radiola de Linnè, que va ser transferit al gènere Radiola Hill. Quan una espècie canvia de gènere, normalment manté l'epítet que tenia; tanmateix, Albrecht W. Roth (1757-1834) li va assignar el nom R. linoides; d'altra manera, hauria resultat un tautònim (Radiola radiola), no permès en la nomenclatura botànica.

 

Etimològic
Radiola millegrana

Format, per analogia amb millefolia, del llatí mille (mil) i granum, -i (gra, llavor), per les llavors abundants.

Etimològic
Ramonda

Nom [anteriorment Ramondia, Lamarck 1793] dedicat per L. C. Richard en 1805 al polític, botànic i geòleg francès Louis-François-Élisabeth Ramond (1755?-1827), un dels primers exploradors naturalistes dels Pirineus, que va pujar al Mont Perdut l'any 1802.

 

Etimològic
Ramonda myconi

Una obra publicada en 1794 per Ruiz i Pavon classificava aquesta espècie pirenaica dins del gènere Miconia en honor al botànic de Vic, Francesc Micò (1528-1592?), que l'havia descobert a la Serra de Montserrat. Linné la inclogué dins del gènere Verbascum (V. Myconi) alterant el nom amb una y. Lapeyrous, en 1813, l'anomenà Myconia borraginea. Finalment, fou H. G. Reichenbach qui establí el binomi actual mantenint inalterat el nom específic Linneà. També ha estat acceptat el sinònim Ramonda micoi, una modificació d'acord amb la grafia catalana de Micó, proposada en 1908 pel botànic valencià C. Pau.

Etimològic
Ranunculaceae (Ranunculàcies)

De Ranunculus, un dels gèneres més importants de la família.

Etimològic
Ranunculus

Diminutiu llatí de rana, -ae (granota) que vol dir 'capgròs', fent referència a les aigües estancades on viuen algunes espècies, i també al fet que algunes d'aquestes són veritables amfíbies, com ara R. diversifolius. Correspon a batrachium, que és la mateixa planta esmentada per Hipòcrates i Dioscòrides, però de bátrachos, 'granota' en grec.

Etimològic
Ranunculus lingua

Del llatí lingua (llengüeta), segurament fent referència a la forma de les seves fulles aèries.

Etimològic
Ranunculus muricatus

De l'adjectiu llatí muricatus, és a dir, semblant al murex (cargol marí amb punxes), pels fruits espinosos. Murex, com tribulus, s'aplica en llatí als obriülls, peces de ferro de quatre punxes amb què els romans feien obstacle a la cavalleria enemiga; muricatus, -a, -um qualifica diverses plantes que presenten aquesta semblança.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius

Per la semblança de les fulles amb les de l'acònit.

Etimològic
Ranunculus aconitifolius subsp. platanifolius

Epítet del llatí botànic format pel nom del gènere Platanus i folium, -ii (la fulla) per tenir-ne les fulles alguna semblança amb les del plàtan.

Etimològic
Ranunculus acris

Del llatí acer, acris, acre (agut, funest, cruel), segurament per les seves propietats tòxiques. Gramaticalment, hauria de ser acer, en masculí, però va quedar fixat així tal com ho va proposar Linnè a la primera edició d'Species Plantarum (1753).

Etimològic
Ranunculus acris subsp. despectus

Del llatí despectus, -a , -um (menystingut), perquè els botànics, durant un temps, l'havien passat per alt.

Etimològic
Ranunculus alpestris

Per analogia, se'n diu d'un hàbitat com el de la zona alpina elevada.

Etimològic
Ranunculus amplexicaulis

Per les fulles que, per la base, abracen el tronc.

Etimològic
Ranunculus aquatilis

Per l’hàbitat. Del llatí aquatilis (aquàtic)

Etimològic
Ranunculus arvensis

D'arvum (camp conreat), deriva l'adjectiu llatí arvalis. Els botànics van crear arvensis per analogia amb hortensis, provinent d'hortus.

Etimològic
Ranunculus asarifolius

Per la forma de les fulles, que tenen alguna semblança amb les de l'Asarum.

Etimològic
Ranunculus auricomus

Del llatí aurum (or) i coma (cabellera), pel color groc daurat dels pètals.

Etimològic
Ranunculus baudotii

Dedicada a Émile Baudot.

Etimològic
Ranunculus bulbosus

Del llatí bulbus (ceba, bulb), pel seu rizoma globulós.

Etimològic
Ranunculus chaerophyllus

Del grec chaíro (alegrar-se) i phýllon (fulla), Chaerophyllon significa alegrar-se pel bonic color verd de les fulles.

Etimològic
Ranunculus corsicus

L'adjectiu llatí corsicus (o corsus) al·ludeix al seu hàbitat preferent, a l'illa de Còrsega.

Etimològic
Ranunculus divaricatus

Del llatí divaricatus (esparrancat) perquè les lacínies s'escampen en cèrcols.

Etimològic
Ranunculus diversifolius

Per les dues classes de fulles.

Etimològic
Ranunculus ficaria

Vegeu les descripcions dels termes Ranunculus i Ficaria a les seves entrades corresponents.

Etimològic
Ranunculus flabellatus

Del llatí flabellum (vano o manxeta), per la forma de les fulles primordials.

Etimològic
Ranunculus flammula

De flammula (bandereta), en al·lusió a les seves fulles ovades sostingudes per llargs pecíols, com banderetes.

Etimològic
Ranunculus fluitans

Que sura o neda. Gerundi del verb llatí fluitare (surar).

Etimològic
Ranunculus foeniculaceus

Per les fulles, semblants a les del fonoll,

Etimològic