Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Paeonia

Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. A. Laguna, en els comentaris al “Dioscórides”, diu: “Es diu peònia aquesta planta pel nom del seu primer inventor que fou Peó”. Paeonius o Peó era un déu grecoromà de la medicina.

Etimològic
Paeonia microcarpa

Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles.

Etimològic
Paeonia peregrina

Per la seva extensa àrea de dispersió.

Etimològic
Paeoniaceae (Peoniàcies)

Fa referencia al seu únic gènere.

Etimològic
Paliurus

Del grecollatí paliurus, -i, nom d'un aladern espinós altres arbusts similars, algú dels quals a més d'un autor li ha recordat la corona d'espines de Crist.

El gènere Paliurus (Rhamnaceae) fou establert por Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754).

Etimològic
Paliurus spina-christi

Nom compost en llatí que significa 'espina de Crist', fent referència a la corona d'espines de la passió de Crist, per les branques espinoses.

Etimològic
Pallenis

Del llatí Pallenis, idis (de Pallene), nom d'una ciutat grega a la península calcídica del mateix nom, avui anomenada Kassandra, a la regió grega de Macedònia. Segons la llegenda, pren el nom de Palléne, filla de Sithón, rei mitològic dels Odomantes, en Tràcia.

Etimològic
Pallenis spinosa

Del llatí spinosus, -a, -um (que té espines) en referència a les espines apicals de les bràctees involucrals.

Etimològic
Papaver

Nom llatí de la rosella i del cascall.

Etimològic
Papaver hispidum

De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula.

Etimològic
Papaver alpinum

Perquè viu a la regió alpina.

Etimològic
Papaver argemone

Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls.

Etimològic
Papaver clavatum

Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Papaver dubium

Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment.

Etimològic
Papaver hybridum

Del llatí hybrida (de raça mixta), potser perquè se li van trobar caràcters barrejats. Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum).

Etimològic
Papaver obtusifolium

Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos.

Etimològic
Papaver rhoeas

Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals.

Etimològic
Papaver setigerum

De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles.

Etimològic
Papaver somniferum

Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir.

Etimològic
Papaveraceae (Papaveràcies)

De Papaver, nom del principal gènere.

Etimològic
Parentucellia

Gènere dedicat per Domenico Viviani, que el va establir en 1824, a Tomaso Parentucelli (1397-1455), humanista italià que va arribar a papa amb el  nom de Nicolàs V que, entre altres actuacions, fundà la Bibioteca Vaticana i fomentà la traducció dels clássics.

Etimològic
Parentucellia viscosa

Del llatí viscosus, -a, -um (enganxós) derivat de viscus, -i (el vesc), per la substància agafallosa que segrega la tija.

Etimològic
Parnassia

Del llatí Parnassus, muntanya de Grècia on, segons la mitologia, vivien les muses; per la seva habitació a les muntanyes.

Gènere creat per Tournefort a partir del nom d'una herba (grec: agróstis en to Parnásso, llatí: gramen Parnassi) que, segons Dioscòrides i Plini, creix al mont Parnàs, i que molts botànics del segle XVI van suposar que es tractava de la parnàssia o fetgera blanca (Parnassia palustris).

Etimològic
Parnassia palustris

Del llatí paluster, palustris (del llac), per la seva estació, de llocs humits i pantanosos.

Etimològic
Paronychia

Del grec paronychía (panadís). També, nom en Dioscòrides d'una herba que neix sobre les pedres i que cura el panadís, que alguns autors han suposat que podria ser Paronychia argentea.

El gènere Paronychia fou establert per Ph. Miller en 1754.

Etimològic
Paronychia argentea

Del llatí argenteus, -a, -um (de plata o de color de plata), per les bràctees blanques, argentades.

Etimològic
Paronychia capitata

Del llatí capitatus, -a, -um (allò que té cap), derivat de caput, -itis (el cap), per la inflorescència en glomèruls terminals.

Etimològic
Paronychia echinulata

Adjectiu del llatí botànic format amb el diminutiu echinulus, d'echinus, -i (eriçó), amb el sufix -atus, -a, -um (proveït de, en forma de), fent al·lusió al sèpals quasi espinescents.

Etimològic
Paronychia kapela

Kapela és el topònim d'un lloc de la regió del Alps sud-orientals, potser a Slovènia, perquè hi creixia aquesta planta.

Etimològic
Paronychia kapela subsp. serpyllifolia

Del grecollatí serpyllum (el serpol) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquesta planta.

Etimològic