Glossari etimològic

Nom  del llatí  botànic que deriva del grec gála, gálaktos (la llet), segurament per les venes lletoses o les taques blanques de les fulles. Aquest nom o diferents variants sembla que s'han aplicat a algunes lletereses, en aquest cas relacionant-lo amb el làtex blanc que produeixen. Com a curiositat, val a dir que el mot grecollatí galactites, -ae, en Plini, significa gemma o pedra preciosa.

Si bé C. Moench, quan va crear el gènere en 1794 ho va fer com a femení, les normes recents del "Codi Internacional de Nomenclatura per a algues fongs i plantes" (ICN) li han assignat el gènere masculí.

Adjectiu del llatí botànic format del llatí clàssic tomentum, -i (borrissol), per l'indument blanquinós que té tota la planta.

El propi Linnè, que va crear el gènere (1737), ens explica en l'Hortus Cliffortianus que Galanthus ve del grec gála (llet) i ánthos (flor), perquè la flor és com la llet, nívia.

De l'adjectiu llatí nivalis, -e (propi de la neu), perquè és tan primerenca que, en molts indrets, floreix quan encara tot està nevat.

Del llatí medieval galega, aplicat a aquest gènere de lleguminoses. Alguns autors el fan derivar del grec gála, gálaktos (llet) i aix, aigós (cabra), per ser planta farratgera, suposadament galactògena, és a dir, que fa augmentar la secreció làctia del bestiar que la menja.

Per les suposades propietats galactògenes de la planta. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals. Linné el va fer servir per anomenar algunes d'aquestes plantes.

Nom emprat  per Dioscòrides i Plini per anomenar una planta que en ser rebregada fa mala olor, amb tiges i fulles semblants a les de l'ortiga, i flors petites i purpúries, que molts autors han volgut identificar com Scrophularia peregrina. Mot compost del grec galée -es (la mustela) i ópsis, -eos (aspecte, aparença), perquè la corol·la s'assemblaria a la cara d'aquests animals que, per afegiment, fan pudor. Hi ha qui atribueix a Linnè (sense proves) fer derivar el nom del llatí galea, -ae (elm) i el grec ópsis, -eos (aparença), per la semblança del llavi superior amb un elm.

El gènere fou establert per Tournefort i revalidat per Linnè per a plantes que no tenen res a veure amb l'esmentada, llevat del que fa a l'aspecte de la corol·la.

Del llatí dubius, -a, -um (dubtós), perquè ho semblà a Leers, que va donar aquest nom a l'espècie.

Del llatí intermedius, -a, -um (intermedi), per tenir caràcters intermedis entre els de dues espècies afins.

Aquest nom, aquí en aposició, ha estat pres del Ladanum segetum de Plini, que C. Bauhin identifica amb la seva Sideritis arvensis angustifolia rubra, sinònim de la Galeopsis ladanum de Linné. En llatí, ladanum és la substància brillant i enganxosa que segrega una estepa (Cistus ladanifer), però s'hi desconeix la relació.

De l'adjectiu llatí pyrenaicus, -a, -um i aquest de Pyrenaei, -orum (els monts Pirineus), per ésser planta pròpia dels Pirineus.

Dedicada al Dr. Àngel Sallent, col·laborador de J. Cadevall en els tres primers volums de Flora de Catalunya.

Segetum és la forma del genitiu plural del llatí seges, -etis (camp sembrat); és a dir, 'dels sembrats', per la seva ordinària estació. Sinònim de l'adjectiu segetalis, -e.

Tetrahit, tetrahil i altres variants, és un nom antic del llatí medieval, d'origen obscur, que rebien diverses plantes, entre elles les anomenades herba judaica i herba hircina —aquesta del llatí hircus, -i (el boc), per la seva olor— corresponents, probablement, a Sideritis hirsuta i Stachys recta, respectivament. Els botànics pre-linneans el consideraven un nom bàrbar, és a dir, ni llatí ni grec, usat a les oficines de farmàcia; però cap n'ofereix una hipòtesi sobre l'origen, llevat d'Ambrosini, que el considera un nom àrab. En el cas d'aquesta espècie, Linné pren el nom de Celsius, que inclou la planta dins del gènere Tetrahit de Dillenius. Altres autors, com ara David Gledhill, li atribueixen un arrel grec amb el significat de 'quatre vegades' o 'dividit en quatre', però sense aclarir a quin aspecte de la planta es refereix.

De gálion, nom grec d'una planta que Dioscòrides fa derivar del grec gála, gálaktos (llet), perquè suposadament amatona la llet; amb fulles com les de l'apegalosa (Galium aparine) i flors grogues, que podria ser Galium verum. Per a Plini era un altre nom de galeopsis o galeobdolon, planta de fulles com les de l'ortiga, flors purpúries i que, quan es rebrega, fa fortor, que es pensa que podria ser Lamium purpureum o Schrophularia peregrina.

Nom d'aquesta espècie en Dioscòrides i Plini. El nom grec aparíne és d'etimologia obscura; uns el fan venir d'aparés (sa) i altres d'apaíro (emportar-se), perquè els fruits s'enganxen a la roba del que s'acosta; raó per la qual la planta rebia el sobrenom de philanthropos (amic dels homes).

Adjectiu compost del grec kométes, -ou (cabellut) i rhiza, -es (arrel), per les nombroses arrels que, com una cabellera de pels fins, llargs i delicats, emeten els nusos inferiors.

Derivat del llatí crux, crucis (creu), aquest adjectiu pren, en llatí medieval, el sentit de 'en forma de creu', aquí fent referència a la disposició de les fulles verticil·lades de quatre en quatre, en forma de creu. En llatí clàssic cruciatus, -a, -um era el reu crucificat o turmentat de qualsevol manera.

Mot emprat per Plini; és el participi present del verb llatí fruticescere (llucar, fer rebrots), derivat de frutex, -icis (arbust), per ser planta multicaule i, de vegades, emetre estolons.

Del llatí maritimus, -a, -um (del litoral, costaner), pel seu lloc d'habitació preferent.

Del llatí minutulus, -a, um, forma diminutiva de l'adjectiu minutus, -a, um (menut, petit), al·ludint a la mida molt petitona de les flors.

Del llatí mollugo, -inis, nom que Plini dona a una planta que podria ser una Stellaria o una Anagallis.

Del llatí erectus, -a, -um (dret) per la disposició més o menys vertical de la tija.

Del llatí muralis, -e (propi de la muralla o de la paret), denotant l'estació de la planta. Vegeu en Plini muralis herba, la morella roquera (Parietaria officinalis).

Del llatí odoratus, -a, -um (olorós, fragant). És planta que fa olor quan està seca; Recorda l'Anthoxanthum, aromatitza el vi, els vestits i és insecticida.

Del llatí palustris, -e (palustre, pantanós), derivat de palus, paludis (llacuna, aiguamoll), per l'estació de la planta, en llocs humits.

De parisiensis, -e (de París), adjectiu gentilici del llatí medieval, probablement prenent la part pel tot, perquè la planta havia estat trobada a França.

Del verb llatí divaricare (obrir-se estenent-se), referint-se a les branques esteses en angles oberts.

Del llatí pumilus, -a, -um (nan), per la seva escassa alçària.

Del llatí pinetum, -i (la pineda); pinetorum (de les pinedes) és la forma del genitiu plural, al·ludint a la estació de la planta.