Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Odontites | Del nom d'una planta en Plini, odontitis, que creixia als prats i que suposadament calmava el mal de queixal. Derivat del grec odón, odóntos (dent). Els autors suposen que es tracta d'Odontites vernus, l'Euphrasia odontites de Linné. |
Etimològic |
Odontites luteus | Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Oenanthe | Del grecollatí oenanthe, -es (la flor de la vinya, silvestre o cultivada), compost de oiné, -és (vinya, cep) i ánthe, -es (flor, floració). A més, segons Dioscòrides i Plini és el nom d'una planta que podria ser la pastanaga o, segons altres autors, Filipendula vulgaris o Oenanthe pimpinelloides. |
Etimològic |
Oenanthe fistulosa | Del llatí fistulosus, -a, -um (buit, foradat), derivat de fistula, -ae (flauta), pel tronc fistulós, buit, tubulós. |
Etimològic |
Oenanthe lachenalii | Espècie dedicada al suís Werner de La Chenal (1736-1800), professor de botànica i anatomia a la universitat de Basilea i autor de treballs de botànica i medicina. |
Etimològic |
Oenanthe pimpinelloides | Del gènere Pimpinella i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb les espècies del gènere Pimpinella. |
Etimològic |
Oenothera | Del grec onothéras o oinothéras, mots compostos d'ónos (l'ase) o oínos, (el vi) i théra, -as (caça, presa); nom que entre els antics rebia un arbust gran, de zones muntanyoses, de fulles semblants a les de l'ametller, de flors vermelles com la rosa i d'arrels que, quan s'assequen, fan olor a vi. Segons Teofrast, l'arrel d'aquesta planta, administrada amb vi, fa el caràcter més dols i alegre; i, segons Dioscòrides, que fa aquest nom sinònim d'onágra, l'aigua on l'arrel ha estat en remull, beguda per les bèsties, les assossega i amanseix. Per a uns autors, aqueix arbust seria el baladre (Nerium oleander) i per a uns altres, Epilobium angustifolium o E. Hirsutum. Tournefort anomenà Onagra a aquest gènere de plantes americanes, però, més tard, a Linnè li va semblar inapropiat i el canvià per Oenothera. Cadevall és de l'opinió que Linnè va fer una interpretació etimològica errònia i que el nom hauria de ser Onothera. |
Etimològic |
Oenothera biennis | De l'adjectiu llatí biennis, -e (biennal), perquè el cicle vital de la planta dura dos anys. |
Etimològic |
Oenothera grandiflora | Adjectiu del llatí botànic compost dels mots grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per la grandària de les flors. |
Etimològic |
Oenothera muricata | Del llatí muricatus, -a, -um (amb punxes), derivat de murex, muricis (múrex i abriülls), pel tronc punxós. |
Etimològic |
Oenothera parviflora | Adjectiu format del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (flor), per la petitesa de les seves flors. |
Etimològic |
Oenothera rosea | Del llatí roseus, -a, -um (de color rosa), pel color de les flors. |
Etimològic |
Oenothera suaveolens | Del llatí suaveolens (de bona olor), format de suavis, -e (suau) i olere (fer flaire), per la olor que fan les flors al capvespre. |
Etimològic |
Olea | Del llatí olea, -ae, derivat del grec elaía, -as (l'olivera i el seu fruit, l'oliva), i aquest de léio (allisar), per la virtut que té l'oli d'allisar les coses untades. Els antics el feien servir tant per a la varietat cultivada com per a la silvestre. El gènere Olea fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754). |
Etimològic |
Olea europaea | Del llatí europaeus, -ea, -um (de Europa), per ésser una planta que viu a Europa. |
Etimològic |
Olea europaea var. sylvestris | Del llatí sylvestris, o silvestris, -e (salvatge, del bosc), derivat de sylva o silva, -ae (el bosc), perquè creix salvatge als boscos mediterranis. |
Etimològic |
Oleaceae (Oleàcies) | Del gènere tipus de la família, Olea, que compren l'olivera, un dels arbres característics del sud d'Europa i tota la regió mediterrània. |
Etimològic |
Onagraceae (Onagràcies) | D'Onagra, nom creat per Tournefort per a un gènere de plantes americanes que Linnè, després, trobant-lo impropi, canvià per Oenothera. El nom prové del grec ónagros (l'ase salvatge); segons J. Cadevall, per la semblança de les fulles d'alguna d'aquestes plantes amb les orelles d'ase. |
Etimològic |
Onobrychis | Nom grecollatí de planta en Dioscòrides i Plini; sembla que seria l'esparceta (Onobrychis sp. pl.). Derivaria del grec ónos -ou (ase) i brýcho (xerricar les dents, o també bramular). Segons Laguna, “Llamase Onobryche, que es lo mesmo que rebuzno de asno, porque luego esta bestia rebuzna en gustandola”. Segons altres, significaria menjar d'ase. |
Etimològic |
Onobrychis caput-galli | Nom donat per Triumfetti a l’espècie Onobrychis onobrychis, que abans Lobelius havia anomenat Caput galliniseum, per haver-se comparat el llegum a una cresta de gall. Plini cita també una planta de nom alectorolophos que en grec vol dir literalment cresta de gall; de aléktor, -oros (gall) i lóphos, -ou (cresta); però es desconeix a quina planta feia esment. |
Etimològic |
Onobrychis sativa | Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra), per ser planta que es conrea per a farratge. |
Etimològic |
Onobrychis saxatilis | Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques) derivat de saxum, -i (penya, roca), pels llocs pedregosos que constitueixen la seva estació. |
Etimològic |
Onobrychis supina | Del llatí supinus, -a, -um (ajagut), pel tronc estès per terra. |
Etimològic |
Onobrychis viciifolia | Del llatí vicia, -ae (la veça) i folium -ii (fulla); per la forma dels folíols, particularment els inferiors, que tenen alguna semblança amb les de la veça. |
Etimològic |
Ononis | Nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. En Dioscòrides, principalment Ononis espinosa. Alguns autors el fan derivar del grec ónos, -ou ( ruc, ase), per ser plantes que plaïen a aquest animal; però sense cap justificació. |
Etimològic |
Ononis arragonensis | Del llatí medieval Arragonensis, -e (de l'Aragó), del lloc on habita. |
Etimològic |
Ononis campestris | Del llatí campestris, -e (del camp), fent referència a la seva estació. |
Etimològic |
Ononis capitata | Del llatí capitatus, -a, -um (que té cap) derivat de caput, -itis, (el cap), per tenir la inflorescència en capítols terminals. |
Etimològic |
Ononis cenisia | Del Mont Cenis, per la seva habitació primerament coneguda. |
Etimològic |
Ononis columnae | Dedicat a Fabio Colonna (1571-1640), llatinitzat Fabius Columna. Autor de Phytobásanos (1598) i de Minus cognitarum rariorumque stirpium (1616) |
Etimològic |