Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Lachyrus cicera | De cicera, -ae, nom que Columel·la aplica a un llegum que considera semblant al Cicer o cigró. |
Etimològic |
Lactuca | Del llatí lac, lactis (la llet), pel làtex que produeix i que surt quan es trenca alguna de les seves parts. Aquest gènere fou publicat per Carl Linnè en 1753. |
Etimològic |
Lactuca muralis | Del llatí muralis, -e (del mur o de la paret), derivat de murus, -i (muralla, mur, tanca), per la seva estació més freqüent, en murs i parets de roca. |
Etimològic |
Lactuca perennis | Del llatí perennis, -e (durador, perenne), adjectiu que s'aplica en botànica a les plantes que, com aquesta, viuen tres anys o més. |
Etimològic |
Lactuca saligna | Del llatí salignus, -a, -um (de salze), derivat de salix, icis (el salze), per les tiges flexibles i les fulles estretes semblants a les dels salzes. |
Etimològic |
Lactuca sativa | Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra o conrea), per ser una planta, l'enciam, cultivada des d'antic. |
Etimològic |
Lactuca scariola | Nom, aquí en aposició, que va conservar del gènere on abans havia estat classificada. Una mena d'escarola silvestre, amb terminació de diminutiu, per analogia amb altres com ara serriola. |
Etimològic |
Lactuca serriola | Potser una corrupció de seriola, diminutiu del llatí series, -ei (fila de dents, en Plini) i un nom antic de la xicoira, per associació amb serrula, diminutiu de serra, -ae (la serra), fent al·lusió als marges de les fulles amb petites dens de serra. Sinònim de serrulata. |
Etimològic |
Lactuca tenerrima | En llati, tenerrimus, -a, -um és la forma superlativa de tener, -a, -um (tendre, tou, flexible), per tractar-se d'una planta delicada, de tiges primes. |
Etimològic |
Lactuca viminea | Del llatí vimineus, -a, -um (fet de vímets), derivat de vimen, -inis (el vímet), fent referència al brancatge gràcil i flexible, a la manera dels vímets. |
Etimològic |
Lactuca viminea subsp. chondrilliflora | Epítet del llatí botànic que significa literalment "flors de Chondrilla", al·ludint-ne a la similitud de les flors amb les del màstec (Chondrilla juncea). |
Etimològic |
Lactuca virosa | Del llatí virosus, -a, -um (fètid, enverinat), derivat de virus, -i (verí, metzina, fetor), al·ludint aquí tant a l'olor forta com també a les propietats de la planta, o més ben dit, del suc, lactucari o tridaci, que se'n treu; és la Lactuca agrestis de Dioscòrides. |
Etimològic |
Lamium | Lamium, en Plini, és l'ortiga morta (Lamium sp.). D'etimologia incerta, podria derivar del llatí lama, -ae (fangar), per ser planta de llocs humits. Altres autors fan derivar el nom del grec lámos (la gorja), per la forma de la corol·la. Tournefort considera fantasiosa la idea que el relaciona amb un diabló, de nom Lamia, que espanta els infants i la cara del qual s'assembla a la flor del Lamium; En llatí, lamia, -ae (bruixa, fetillera). |
Etimològic |
Lamium amplexicaule | Amplexicaulis, -e, adjectiu del llatí botànic format del llatí amplexere (abraçar) i caulis, -is (tija, tronc), perquè les fulles, en aquest cas les superiors, sèssils, abracen la tija. Adjectiu incorporat com a neologisme al vocabulari científic. |
Etimològic |
Lamium flexuosum | Del llatí flexuosus, -a, -um (sinuós, retort), per les tiges flexuoses; adjectiu adoptat com a neologisme en la llengua comuna. |
Etimològic |
Lamium hybridum | Epítet format del llatí hybrida, -ae, nom aplicat per Plini als animals engendrats entre races domèstiques i salvatges. En aquest cas, per creure'l híbrid del L. purpureum i del L. amplexicaule. |
Etimològic |
Lamium maculatum | Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), per les fulles freqüentment tacades de blanc. |
Etimològic |
Lamium purpureum | Del llatí purpureus, -a, -um (de color de porpra), per les flors purpúries de la planta. |
Etimològic |
Lapsana | Del grec lapsáne o lampsáne, que hom relaciona amb el verb lapázo (purgar, laxar). En Dioscòrides i Plini era el nom d'una mena de col silvestre mengívola i medicinal, amb suposades propietats laxatives, que no té res a veure amb aquest gènere de plantes. El gènere va ser publicat per Linnè en 1753. |
Etimològic |
Lapsana communis | Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser una planta freqüent. El nom d'aquesta planta en anglès (nipple-wort) i francès (herbe aux mamelles), de significat idèntic, fa referència a cert ús que en feien les dones lactants. |
Etimològic |
Laserpitium | Del llatí laserpitium, -ii o laserpicium, -ii, que, segons Plini, era el suc d'una planta, segurament del gènere Ferula, així com el nom de la pròpia planta. Linnè validà aquest gènere, que havien establert altres botànics anteriors com ara Tournefort, C. Bauhin, Morison i altres, per a plantes que tenen poc a veure amb les que així anomenaren els romans. |
Etimològic |
Laserpitium gallicum | Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), pel seu lloc d'habitació principal. |
Etimològic |
Laserpitium nestleri | Espècie dedicada al botànic alsacià Christian Gottfried Nestler (1778-1832). |
Etimològic |
Laserpitium siler | De siler, -eris, nom, aquí en aposició, que els romans donaven a una espècie de salze.
|
Etimològic |
Lathirus ochrus | Del grec ochrós (groguenc), a causa del color del llegum a la maturitat. |
Etimològic |
Lathyrus | Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus. |
Etimològic |
Lathyrus albus | Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors. |
Etimològic |
Lathyrus angulatus | Del llatí angulatus, -a, -um (que té angles), per la forma de la tija. |
Etimològic |
Lathyrus annuus | Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser espècie de duració anual. |
Etimològic |
Lathyrus aphaca | Aphaca és el nom grecollatí d'una lleguminosa en Teofrast i Plini. |
Etimològic |