Glossari etimològic

Del llatí híspidus (pelut), pels pèls rossos, blans i oberts que cobreixen el tronc.

Hybridus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic que, com en aquest cas, s'ha fet servir sovint de manera inadequada referint-se a una barreja o variabilitat de caràcters de la planta i no pas al resultat d'un encreuament.

Del llatí incarnatus (de color de carn), pel color que presenten les flors.

Del llatí laevigare (allisar), de laevis (llis, suau), per l'absència de toment de la planta.

Del grec lagós (llebre) i poús (peu), és a dir, peu de llebre, pel toment tou del calze fructífer i de quasi tota la planta.

Del llatí lappa, (repalassa) i el sufix -aceum (semblant a) pels capítols eriçats; efecte de les pestanyes esteses i rígides de les lacínies del calze fructífer, que recorden aquella planta composta.

Ligusticus, de la Ligúria, regió d'Itàlia, pel seu hàbitat.

Pel seu estatge als prats costaners, vora mar.

Probablement per la magnitud dels capítols, compresa entre el pratense i el rubens.

Del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per la petitesa dels capítols florífers.

Minus, en llatí, és el neutre de minor (més petit), per ésser relativament petita

De mons, montis (muntanya), pel seu estatge.

Del llatí nigrescere (ennegrir-se), pels folíols freqüentment tacats de negre.

En grec, ochróleukos (blanc groguenc), pel color de les flors.

Del llatí pallescere (empal·lidir, groguejar), pel color blanc groguenc o blanc rosat de les flors.

Forma neutra de parisiensis (de París), perquè es troba pels encontorns d'aquesta ciutat.

Del llatí parvus (petit) i flos, floris (flor), per les flors i els capítols petits.

Del llatí patens (obert), fent referència a les ales divergents de la corol·la, que posen més de manifest la flor.

Dedicat al botànic Jean Honoré Perreymond, autor de Plantes pfanérogames qui croissent aux environs de Fréjus (1833).

Del llatí pratum (prat o prada), pel seu estatge.

Del verb llatí procumbere (ajeure's), pel tronc ajagut.

Del llatí repere (arrossegar-se), per les branques radicants.

Del llatí resupinatus que, com supinatus, significa de sobines o ajagut d'esquena, per la corol·la invertida.

Del llatí rubeo (envermellir), per les flors vermelles.

Del llatí scaber (aspre), pel calze fructífer coriaci de lacínies rígides i espinuloses.

Del llatí spadiceus (color de castanya), pel color negrós que tenen les flors quan es marceixen.

Del llatí spuma (escuma), pel calze fructífer vesiculós i blanquinós.

Del llatí stella (estel, estrella), per les lacínies del calze fructífer esteses en forma d'estel.

De striatus (que té ratlles), referint-se als 10 nervis que presenta el calze.

Del llatí strictus (estricte, rigorós), pels troncs drets i rígids.