Glossari etimològic

Del llatí spinosus, -a, -um (espinós), derivat de spina, -ae (l'espina), per tenir-ne, aquesta planta.

Del llatí striatus, -a, -um (ratllat, acanalat), pels seus folíols fortament estriats pel revers.

Del llatí tridentatus, -a, -um (que té tres dents), pels folíols tridentats a l'àpex.

Del llatí viscosus, -a, -um (viscós, apegalós) derivat de viscus, -i (el vesc), per ser planta agafallosa.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), perquè és molt comuna.

Del grecollatí onopordon, -i, format del grec ónos, (ase) i pérdo (fer pets); nom d'una planta que, segons Plini, "els ases, després d'haver-ne menjat, llencen crepitacions" i que podria ser la bufassa o pet d'ase (O. acanthium).

El nom genèric Onopordum fou establert per Linné en 1737, en substitució d'Onopordon de S. Vaillant, i validat en Species Plantarum (1753).

Epítet format amb acánthos (l'acant) o acántha (espina) i el sufix grec -íon, llatinitzat -ium (semblant a, característic de), per la semblança de les fulles amb les del l'acant o per ser una planta espinosa. En Plini, acanthion és el nom d'una planta que porta una mena de cotó.

Del grec kaulós, -oú (tija de les plantes) amb el prefix privatiu a-, perquè la planta és acaule, sense tija. Sinònim de l'epítet d'arrel llatina acaule.

Epítet geogràfic del llatí illyricus, -a, -um (d'Il·líria, nom d'una antiga regió a l'oest de la península balcànica, a la costa adriàtica), pel seu lloc d'habitació.                                             

Del llatí nervosus, -a, -um (ple de nervis), per les ales del tronc i el revers de les fulles amb nervis reticulats i prominents.

En Dioscòrides i Plini era el nom d'una planta de fulles semblants a les d'una altra que anomenaven anchusa (vegeu Anchusa), i que alguns autors han identificat amb Onosma echioides de Linné. El nom deriva del grec ónos, -ou (ase), i  osmé, -és (olor), per tractar-se, segons diuen, de plantes gustoses per als ases.

El gènere Onosma fou creat per Linné en 1762.

Epítet format del grec que significa 'llavor amb tres banyes'; tri (tres), kéras, -atos (banya) i spérma, -atos (llavor), fent referència a les núcules banyudes.

De Ophioglossum, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Ophioglossum (llengua de serp) és un mot del llatí botànic emprat per quasi tots els autors pre-linneans, format del grec óphis (serp), i glóssa (llengua), al·ludint a la forma de la fronda fèrtil.

Adjectiu del llatí botànic, azoricus, -a, -um (de les illes Azores) per haver-se trobat la planta en aqueixes illes.

Lusitanicus, -a, -um (de l'antiga Lusitània, de Portugal), perquè la planta va ser descoberta a Portugal. És un adjectiu del llatí botànic format per analogia amb altres com hispanicus o gallicus; Els romans feien servir lusitanus, -a, -um (lusità).

Del llatí vulgatus, -a, -um (difós), del verb vulgare (propagar, divulgar), nom específic de C. Bauhin en Pinax (1623) acceptat per Linné, per ésser planta comuna, vulgar.

Plini anomena ophrys a una planta amb dues fulles, bona per a tenyir de negre els cabells. Els botànics han suposat que es tracta d'alguna espècie del gènere Ophrys. El nom té relació amb el grec ophrýs -ýos (cella), i segons Théis, fa al·lusió a la forma arquejada dels sèpals de la major part de plantes d'aquest gènere.

Apiferus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del llatí apis, -is (abella) i el sufix -fer, -fera, -ferum (que porta o produeix), perquè el label, per la forma i coloració, recorda una abella.

Del grec aráchne (aranya) i el sufix -ítes (semblant a), pel disseny del label que s'assembla a una aranya. Probablement, Linné al·ludia a Arachne, la donzella brodadora transformada en aranya per Atena.

Dedicada al metge i botànic italià Antonio Bertoloni (1775-1869), professor de botànica a la Universitat de Bolonya i autor de l'obra, en 10 volums, Flora Itàlica (1833-1854).

Del llatí fuscus, -a, -um (fosc, negrós), pel color fosc, marronós de la part distal del label.

Del llatí luteus, -a, -um (de color groc), per l'ampla faixa groga que envolta tot el label.

Del grec skolópax (la becada), pel ginostem que recorda el cap d'aquest ocell de bec llarg, dret i prim.

Del llatí speculum, -i (espill), per la màcula del label, sense pèls i d'un blau violaci especialment lluent.

Del grec sphekódes (que sembla una vespa), derivat de sphex, ékos (vespa), perquè el label s'assemblaria a una vespa.

Del llatí atratus, -a, -um (ennegrit), pel color fosc del label.

Adjectiu del llatí botànic format de Tenthredo, nom d'un insecte himenòpter, i el el verb llatí fero (portar), perquè els mascles de l'insecte són atrets per les flors d'aquesta espècie. En grec, tenthredón, -ónos vol dir insecte amb fibló.

Nom de gènere encunyat per P. de Beauvois (1807), del grec oplisménos, -e, -on (armat) participi de oplíso (armar-se), al·ludint a les arestes de les glumes.

Adjectiu del llatí botànic format del llatí undulatus, -a, -um (ondulat) i folium, -ii (la fulla), al·ludint al limbe ondulat de les fulles.