Glossari etimològic

Del llatí minor, minus (menor, més petit), comparatiu de parvus, -a, -um (petit), per ésser més petita que les espècies congèneres afins.

Del llatí secale, -is; segons Plini el Vell, una planta de grans semblants als del sègol. Nom d'etimologia desconeguda que alguns relacionen amb el verb llatí secare (tallar, segar).

C. Linné va voler conservar aquest nom llatí donant-lo al seu gènere Secale que establí en Gènera Plantarum (1753).

Del llatí Cerealis, -e (allò referent a Ceres). Ceres era la deessa llatina de l'agricultura i de la fertilitat, perquè, segons la mitologia, havia ensenyat els homes a cultivar el blat i elaborar el pa. Aquí, per extensió, significaria 'referent al pa', perquè amb els grans d'aquesta espècie se'n pot fer.

Sedum, -i és el nom llatí de diferents crassulàcies (Sempervivum tectorum i Sedum sp. pl.). L'etimologia n'és incerta: Molts autors, entre ells el romà Fest, van afirmar que tenia relació amb el verb sedare (calmar, assossegar), perquè calmaven el dolor; altres, però, el van relacionar amb sedere (seure, ésser assegut), perquè reposen sobre les pedres; tanmateix, aquestes explicacions, avui, es consideren fantasioses.

El gènere Sedum fou publicat per Carl Linné en 1753.

Del llatí acer, acris, acre (d'olor o sabor fort), referint-se al gust picant de la planta.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), per tenir les flors d'aquest color.

Neologisme del llatí botànic, per analogia d'altres adjectius del llatí clàssic com campestris, -e, format del llatí Alpes, -ium (la serralada d'aquest nom) o alpis, -is (la muntanya, en general), amb el sufix -estris, -e, que indica origen o hàbitat,  fent referència a les regions elevades en què sol trobar-se.

Del llatí altissimus, -a, -um, (molt alt, el més alt), grau superlatiu de altus, -a, -um (alt), per la seva més gran alçada en comparació amb les altres espècies.

Segons Plini, una herba a què s'atribuïen efectes màgics. Mot compost del grec anakámpto (retornar) i éros (amor), és a dir, retorn de l'amor, perquè suposadament feia recuperar els amants infidels. Segons J. Cadevall, forma part d'un grup de noms de plantes que feien servir com a filtres les magues i la gent supersticiosa

Anglicus, -a, -um (anglès) és un adjectiu del llatí medieval per referir-se a Anglaterra, per ser lloc d'habitació d'aquesta espècie.

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser una planta anual.

Adjectiu del llatí botànic format del grec ána, áno (enlaire) i pétalon (pètal), per tenir els pètals drets.

Del llatí atratus, -a, um (negrós, enfosquit), derivat de ater, atra, atrum (negre, obscur), pel color dels folíols madurs.

Adjectiu del llatí botànic compost del llatí brevis, -e (curt, breu) i folium, -ii (la fulla), fent referència a les fulles curtes i quasi esfèriques.

Adjectiu del llatí botànic, derivat de caespes, -itis (la gespa), que forma catifes, com la gespa.

En Dioscòrides i Plini cepaea és el nom d'una planta desconeguda de fulles carnoses. Alguns autors el fan venir del grec kepaía, femení de kepaíos (de jardí, d'horta); altres interpreten que seria per antífrasi. Linné va fer servir aquest mot en aposició, és a dir, sense concordança amb el nom genèric.

Epítet del llatí botànic format del grec dasýs (atapeït, dens) i phýllon (fulla), per les fulles gruixudes, pubescents-glanduloses.

Del llatí elegans, -antis (elegant, formós), pel port de la planta.

Probablement de Faba crassa, sens dubte per una semblança remota de les fulles.

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, cerrut), per les fulles amb pels eriçats.

Del llatí maximus, -a, -um (molt gran, el més gran), superlatiu de magnus, -a, -um (gran), per la seva talla relativament gran.

Participi present del verb llatí purpurascere (esdevenir de color porpra), pel color de les flors.

Quan de Candolle va classificar la Rhodiola rosea de Linné dins del gènere Sedum, va mantenir el nom genèric com a nom específic en aposició, es a dir, sense concordança.

Del llatí roseus, -a, -um (de color de rosa), pel color dominant de les seves flors.

Del llatí rubens, -entis (roig, vermell), pel tronc, que és vermellós.

Epítet del llatí botànic derivat de rupes, -is (roca, gruta), pel seu lloc d'habitació, les escletxes de les roques.

Del llatí reflexus, -a, -um (corbat), per la disposició de la inflorescència abans de la floració.

Epítet del llatí botànic que vol dir que s'assembla a un Sedum. L'hi va posar Jacquin quan va classificar la planta com a Sempervivum sediforme. En ser reclassificada, se li va mantenir l'epítet, malgrat la redundància.

Quan Linné va classificar aquesta espècie dins del gènere Sedum, va conservar-ne com a específic l'anterior nom genèric.

Del llatí villosus, -a, -um (vellut), per ser planta pubescent-glandulosa.