Glossari etimològic

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per la seva estació.

Grossularia, -ae era el nom que, en llatí medieval, rebien els ribers, agrassons o grosellers. Deriva del llatí clàssic grossula, -ae que es un diminutiu de grossus , -i (figa immadura). Aquí, grassularia, que és nom femení, es troba en aposició, és a dir, sense concordança amb el nom genèric.

Del llatí petraeus, -a, -um (que viu entre les pedres), pel seu lloc d'habitació. En llatí clàssic, aquest adjectiu feia referència a diferents ciutats construïdes en les roques, la més famosa de les quals és Petra.

Del llatí ruber, rubra, rubrum (vermell), pel color dels fruits.

Epítet compost del llatí uva, -ae (el raïm) i crispus, -a, -um (eriçat), perquè els fruits s'assemblen a grans de raïm i sovint són eriçats.

Del llatí ricinus, -i (la paparra) i també el nom amb qué Plini anomena al ricí (Ricinus communis) i les seves llavors, per la semblança que tenen amb aquell insecte.

Del llatí communis, -e (comú, vulgar), perquè es refereix a l'espècie vulgar, la correntment coneguda.

Dedicada al jardiner Jean Robin que la introduí a França en 1601.

Del grec pseudés (fals), per no ser la veritable acàcia.

Dedicada a J. J. Roemer (1763-1819), botànic, metge i naturalista suís, col·laborador de Schultz.

Del llatí hybrida, que vol dir híbrid, barrejat, procedent de pares d'espècies diferents. Potser perquè se li van trobar caràcters barrejats. Cadevall creu que aquest epítet no hi és escaient (nomen ineptum).

Pel color dels pètals.

Nom creat per a aquest gènere de les Iridàcies per G.F. Maratti en 1772; dedicat a Ròmul, fundador i primer rei de Roma, per haver trobat la primera planta d'aquest gènere als camps de Roma.

És el Crocus bulbocodium de Linné. Veieu Bulbocodium.

Dedicada a Fabio Colonna –llatinitzat, Fabius Columna– erudit i cèlebre botànic napolità, autor del Phytobasanos (1592), obra botànica on foren emprats per primer cop gravats en coure, de gran format, on les il·lustracions contenien sovint detalls de flors, fruits, etc.

Adjectiu del llatí botànic ramiflorus, -a, -um (que fa les flors a les branques de la planta, no pas als brots joves); del llatí ramus, -i (branca, ram) i flos, floris (la flor). Aquí al·ludeix que la inflorescència és sovint ramosa.

Nom d'origen i significat desconeguts. Segons J. Cadevall, podria provenir del llatí ros, roris (rosada) en el sentit d'aigua clara, i ripa, -ae (la ribera), per viure a la vora d'aigües dolces la major part de les espècies.

El gènere Rorippa fou publicat en 1760 per J. A. Scopoli, que en prengué el nom de C. Gesner.

Linnè havia classificat aquesta planta com Sisymbrium nasturtium-aquaticum. Quan la planta fou reclassificada dins del gènere Rorippa, li van mantenir sencer l'epítet específic. La primera part és el nom que Plini donava a aquesta planta i la segona fa al·lusió al seu hàbitat particular, del llatí aquaticus, -a, -um (aquàtic, que viu al aigua).

Del llatí Pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), per trobar-se al Pirineu i als seus contraforts.

Del llatí sylvestris, -e (del bosc), derivat de sylva o silva, -ae (el bosc), per viure al bosc.

Del llatí rosa, -ae, nom donat pels romans a la flor del roser, i, per extensió, també a aquesta planta.

Adjectiu compost del grec adén, -enós (glàndula) i el sufix -phóra (que porta, proveït de), és a dir, glandulosa.

Del llatí agrestis, -e (campestre, de pagès) derivat de ager, agri (el camp cultivat), per la seva estació.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva estació als Alps.

Del llatí arvensis, -e, derivat d'arvum, -i (el camp conreat), per la seva estació.

Del llatí canis, -is (el gos): aquest qualificatiu, com els noms grecollatins cynósbatos (esbarzer caní) i cynórrhodon (rosa canina), sembla que inclou una idea despectiva, com de planta borda, silvestre o planta margenera, wayside dels anglesos.

Del llatí gallicus, -a, -um (de Gàl·lia o França), per la seva habitació preferent.

Del llatí glaucus, -a, -um (verd blavós), pels folíols d'un característic color blavenc gebrat.

Del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), per tenir les flors petites.

Del llatí mollis, -e (tou, suau), pel suau toment dels folíols.