Glossari etimològic

Del llatí comosus, -a, -um (cabellut; en Plini, també foliós), ací al·ludint a les bràctees foliàcies de la inflorescència.

Del llatí foliosus, -a, -um (que té moltes fulles), derivat de folium, -ii (la fulla de les plantes), per la inflorescència, guarnida de bràctees foliàcies.

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Epítet del llatí botànic que vol dir "calze llanut", fent al·lusió a l'indument del calze; del grec lásios, -ou (llanut, vellós), sinònim del llatí hirsutus o hispidus, i kàlyx, -ikos (calze de la flor, poncella).

De l'adjectiu llatí silvaticus, -a, -um (silvestre, que viu al bosc), derivat de silva, -ae (el bosc), perquè creix en llocs emboscats.

Aquest adjectiu del llatí botànic, es fa servir per referir-se als òrgans que naixen de forma radial al mateix nus; prové del llatí clàssic veriticillus, -i (la tortera o pes en forma de disc o rodanxa ajustat al capdavall del fus de filar per a fer-lo girar millor); o de verticillum, -i (vèrtebra). Aquí al·ludeix a la disposició verticil·lada de les fulles caulinars.

Del grecollatí peganum, -i (la ruda). Gènere descrit per Linnè a la primera edició d'Species Plantarum (1753)

Del llatí harmala o harmula, nom d'una planta, en Apuleu, que podria ser la ruda silvestre.

Del grec pellaiós, -á, -ón (fosc, negrós), al·ludint al color fosc del pecíol i del raquis.

El gènere Pellaea fou publicat per Johann Heinrich Friedrich Link en 1841.

Del grec kalós (bell) i mélas, mélanos (negre), com si diguéssim "d'un negre bonic". El mot, aquí en aposició, al·ludeix al calomelans, un mineral emprat en farmacologia; probablement per l’aspecte físic de la substància, reiterant la mateixa analogia del nom genèric.

Mot grecollatí que Plini fa servir com alternatiu de portulaca (la verdolaga silvestre).

Del llatí erectus, -a, -um (dret) per la disposició de la tija.

Adjectiu pleonàstic del llatí botànic format de nummularius, -a, -um (com una moneda petita) i folium, -ii (fulla), referint-se a les fulles orbiculars d'una altra planta, com ara Hypericum nummularium, on l'epítet ja fa referència a la semblança de les fulles amb petites monedes.

Portula, aquí com sinònim de Portulaca (la verdolaga); En llatí, portula és diminutiu de porta (la porta), cosa que alguns autors relacionen amb la dehiscència del fruit.

De malum persicum, nom del préssec entre els romans. Dioscòrides la transcriu al grec com persikón mélon, és a dir poma originària de Pèrsia.

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ser molt comú i conegut.

Del grecollatí petasus, -i (barret d'ala ampla) pròpiament el casquet de Mercuri o Hermes, com para-sol; al·ludint a la forma ampla de les fulles; amb la mateixa terminació que Odontites, Galactites i altres.

Aquest gènere fou publicat per Philip Miller en 1754.

Del llatí fragrans, -antis (flairant), per la seva olor que recorda la de la vainilla.

Del llatí niveus, -a, -um (blanc com la neu), pel color del revers de les fulles.

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), perquè aquesta plant hi viu.

Nom compost del grec pétros (roca) i kállos (bellesa) perquè embelleix i adorna amb les seves flors rosades les roques i el pedruscall on habita.

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), per la seva habitació.

Del grec pétra (pedra, roca) i kópto (tallar), això és, planta que viu a les esquerdes de les roques, com Saxifraga.

Per la seva habitació, a Espanya.

Per la seva habitació, a la serralada pirinenca.

Nom del llatí botànic format del grec pétros (pedra, roca) i el sufix -rhagía (trencar, esberlar), perquè aquestes plantes sovint viuen a les escletxes de les roques; Sinònim de saxifraga.

El gènere Petrorhagia fou establert per Johann Heinrich Friedrich Link en 1831.

Neologisme compost del llatí proles, -is (descendència) i fero (portar), probablement per presentar les flors aglomerades o per la gran quantitat de llavors que produeix.

Del grecollatí petroselinum, -i, nom d'una mena de julivert que, segons Dioscòrides, naix als cingles de Macedònia; mot compost del grec pétros, -ou (pedra) i sélinon, -ou (una mena d'api o julivert), com si diguéssim "api de roca".

Del llatí crispus, -a, -um (cresp, arrissat), al·ludint a la forma de les fulles.

Del llatí sativus, -a, -um (satiu, que es conrea), per ser planta cultivada des de la més remota antiguitat.