Glossari etimològic

Del llatí Gallicus, -a, -um (de França), sens dubte per procedir d'allà la planta classificada per Linnè.

Del llatí glaucus, -a, -um (glauc, verd blanquinós) pel color de la planta.

Del llatí inapertus (no obert), pels pètals inclusos o nuls, que no es manifesten.

Del llatí inflatus, -a, -um (inflat), al·ludint al seu calze vesiculós.

Per abundar a Itàlia i a tota la part sud oriental d'Europa.

En llatí muscipula és una ratera o un parany; de mus, muris (la rata) i capere, agafar. Però aquí està per muscicipula, suprimida una síl·laba repetida; de musca, (la mosca), per ser planta insectívora.

Adjectiu llatí que vol dir 'del bosc', derivat de nemus, nemoris (el bosc), per la seva estació silvestre.

Del llatí nicaeensis, natural de Niça, per abundar en aquesta localitat.

Del llatí nocturnus, -a, -um (de nit), per obrir les seves flors des del capvespre.

Del grec ous, otós (la orella), per la forma del calze, acampanat, fes per la creixença de la càpsula.

Del llatí pirus, -i (la pera), per la forma de pera del fruit.

Del llatí punctum, -i (punxada o picada),  per l'aspecte de les fulles.

Superlatiu llatí de l'adjectiu ramosus, -a, um, pel seu tronc molt ramificat.

Del llatí rostratus, de rostrum (bec o punta), és a dir, que acaba en punta; per la càpsula llargament acuminada.

Del llatí rubellus, -a, -um, diminutiu de ruber (vermell), es a dir, una mica vermell, pel color de les flors.

Format del llatí rupes (la roca) amb el sufix -estris, que significa origen o hàbitat, per la seva estació.

Per ser cespitosa i viure a les roques com moltes saxífragues.

Dedicada a Fra Sennen, autor d'importants treballs sobre la flora catalana.

Del prefix llatí tri- (tres vegades) i dentatus, de dens, dentis (la dent); que té 3 dents. S'al·ludeix a les 3 puntes dels pètals.

Del llatí umbella (para-sol), diminutiu d'umbra (ombra) al·ludint a la disposició de les flors en forma de para-sol.

Del llatí undulatus, d'unda (l'ona), pel marge de les fulles ondulat.

Paraula formada del llatí viridis (color verd) i flos, floris (la flor), pel color blanc verdós de les flors.

Superlatiu llatí de viscosus (agafallós com el vesc), per la seva viscositat.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser un planta bastant comuna.

Del llatí siler, -eris, nom amb què Plini anomena una salicàcia, probablement la vimetera (Salix fragilis). Segons Bubani, "molts autors antics del nord d'Europa, amb poca solta, anomenaren Siler a algunes umbel·líferes".

Del llatí montanus, -a, -um (muntanyenc, que viu a la muntanya), derivat de mons, montis (la muntanya), pel seu lloc d'habitació.

En Dioscòrides, és el nom d'una planta espinosa, comestible quan és tendra; i en Plini, un card que segrega un suc lletós amb propietats medicinals. La majoria dels autors pensen que es tractaria de Silybum marianum.

El gènere Silybum fou creat per S. Vaillant en 1718 i validat per ell mateix en 1754.

Del llatí medieval, marianus, -a, -um; Epítet dedicat a la Verge Maria. Probablement nom llegendari que atribueix les venes lletoses i les taques blanques de les fulles a les gotes de llet vessades per Maria mentre alletava el nen Jesús.

Del gènere Simarouba que conté només plantes neotropicals.

C.S. Kunth, creador del gènere en 1843, li ho dedicà a la nimfa Simetis, en llatí Simethis, que segons la mitologia, era una nàiada habitant del riu Simeto (Sicìlia) i mare d'Acis.