Glossari etimològic

Amethysteus, -a, -um (purpuri com l'ametista) és un adjectiu del llatí botànic, derivat del grecollatí amethystus, -i (la pedra ametista); fa al·lusió al color lila o porpra de la planta.

Forma de genitiu d'Artemisia campestris, perquè parasita aquestes plantes.

Forma de genitiu del gènere Picris, per viure sobre per viure sobre Picris sp. pl.

Forma de genitiu del gènere Santolina, per créixer damunt les arrels de l'espernallac (Santolina Chamaecyparissus).

Epítet del llatí botànic derivat del llatí crinis, -is (el cabell), per les bràctees estretes i allargades, les de l'extrem de l'espiga acostades i formant una mena de tupè.

Del llatí gracilis (prim, delicat), al·ludint probablement al gruix escàs de la tija.

Hederae (de l'heura) és la forma de genitiu del llatí hedera, -ae (l'heura), per fer-se sobre les arrels d'aquesta planta.

Del llatí minor, -us (més petit), per la seva escassa alçària.

Del llatí ramosus, -a, -um (ramós, de branques abundants), per ésser planta de tija ramificada.

Dedicada a Auguste Mutel (1795-1847), botànic francès, autor de la Flore du Dauphiné.

Nanus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic, derivat del nom llatí nanus, -i (nan), al·ludint a l'escassa alçada de la planta.

Del llatí rapum, -i (el nap), per la tija engruixida a la base com l'arrel d'un nap, i el nom del gènere Genista, en genitiu, perquè acostuma parasitar lleguminoses arbustives d'aquest i altres gèneres.

Del llatí reticulatus, -a, -um (reticulat), per les línies violades de la corol·la reunides més o menys clarament en forma de xarxa.

Forma de genitiu del gènere Teucrium, perquè viu paràsita sobre les arrels de diversos Teucrium.

Del llatí orobus, -i i aquest del grec órobos, -ou, nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera, segons sembla, l'erb (Vicia ervilia). L'origen del nom és poc clar;  Cadevall ho fan derivar del grec erépto (menjar), al·ludint al bestiar que en pastura. Théis diu que és format del grec óro (excitar) i boús (bou, vaca), que seria com l'aliment que enforteix o escalfa els bous. Pràcticament totes les plantes que van ser classificades sota aquest gènere s'inclouen avui dins del gènere Lathyrus.

Linné establí aquest gènere en 1753 seguint altres botànics precedents, però les plantes que hi inclogué tenien poc a veure amb l'orobus dels antics.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Adjectiu llatí derivat de mons, montis (la muntanya), perquè es troba a les muntanyes.

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

Del llatí tuberosus, -a, -um, (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor) pels bonys que presenta l'arrel.

De l'adjectiu llatí vernus, -a, -um (primaveral), per la seva florescència en primavera.

De óryza, nom grec de l'arròs.

Del llatí sativus, -a, -um (satiu, que es conrea), perquè és planta cultivada.

Mot format del grec orýza (arròs) i  ópsis (aspecte), és a dir, semblant a l'arròs.

El gènere Oryzopsis fou establert per André Michaux en 1803.

Epítet del llatí botànic format per caeruleum, o coeruleum, -i (el color blau) i el sufix -escens (que tendeix a), és a dir, que tira a blau, pel color blavenc de la panícula.

Del llatí miliaceus, -a, -um (fet de mill o que s'hi refereix), perquè recorda el mill. És l'Agrostis miliacea de Linné.

Paradoxus, -a, -um és un epítet del llatí botànic format del grec paradóxos (estrany, contrari a l'esperat), al seu torn format de la preposició pará (contra) i dóxa (opinió); Linné la va classificar com una Agrostis amb aquest epítet específic, perquè no li acabava de satisfer, fins al punt que, en la segona edició d'Species plantarum, la féu d'un altre gènere: Milium paradoxum.

En Dioscòrides i Plini, nom d'una mata negra, de branques flexibles i fulles com les del lli, que s'ha pensat que podria ser Osyris alba.

Del llatí albus, á, -um (blanc). La planta no té res blanc, però Linné va conservar l'epítet de l'antic nom, Cassia alba, potser pel seu color verd blavós.