Glossari etimològic

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Epítet compost format del grec mikrós (petit) i ánthos (flor), fent referència a la petitesa de les corol·les. És sinònim de parviflora, d'arrel llatina.

Del llatí simplex, -icis (simple, senzill), per la tija, generalment no ramificada.

Vegeu Kickxia commutata.

En 1768, el botànic escocès  Ph. Miller va classificar la planta que ara coneixem com Cymbalària muralis dintre del gènere Linària. Vegeu Cymbalaria.

Vegeu Kickxia elatine.

Pelisserianus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic creat per C. Linné per a dedicar aquesta espècie a l'humanista i naturalista francès Guillaume Pellicier (1490-1568), que fou bisbe de Montpeller.

Vegeu Kickxia spuria.

Del llatí striatus, -a, -um (ratllat, acanalat), derivat de stria, -ae (estria, ratlla), per les flors amb línies violades, que destaquen com estries sobre el fons clar de la corol·la.

Del llatí supinus, -a, -um (supí, ajagut d'esquena), per tenir les rames ajagudes.

Del llatí vulgaris, -e (vulgar, comú), per ésser comuna en gran part d'Europa.

Hom fa derivar del cèltic llin, que significa llí; d'on el grecollatí linum. El gènere va ser establert per Tournefort i validat per Linnè.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), per la seva habitació a la regió alpina.

Format del llatí angustus (estret) i folium, (la fulla), per les seves fulles estretes.

Del llatí medieval campana, -ae, que té entre nosaltres el mateix significat, per la forma acampanada de la corol·la.

Del grecollatí kathartikós (que purifica o purga), perquè en un altre temps s'havia emprat com a purgant.

Del llatí gallicus, -a, -um (de França), probablement per la primera habitació on fou estudiat.

Del llatí maritimus, -a, -um (de la vora del mar), per la seva preferent habitació.

De Narbona, ciutat ben coneguda del Llenguadoc; sens dubte, per haver-lo trobat allí.

Per la regió, les muntanyes pirinenques, on degué trobar-la Pourret.

Del gènere Salsola i la terminació grega -oídes que indica semblança, per la que té amb alguna Salsola, especialment la S. vermiculata.

Del llatí strictus, -a, -um (dret), per la direcció de les seves tiges.

Format del llatí sub (quasi, una mica) i l'adjectiu fruticosus, -a, -um (arbustiu), de frutex, -icis, (arbust), es a dir, quasi un arbust, per l'alçària, i les tiges quasi llenyoses.

Del llatí tenuis, -e, (prim, gràcil) i folium, -ii (la fulla), per les fulles menudetes i poc consistents.

Superlatiu llatí d'usitatus (comú), per ser freqüent, cultivat i subespontani.

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir les fulles aparentment més estretes que les d'altres espècies.

Del llatí viscosus, -a, -um (enganxós), derivat de viscus, -i (el vesc), per les glàndules de les fulles i bràctees que fan la planta agafallosa al tacte.

Nom dedicat al metge i botànic parisenc August Lippi (1678-1705). Enviat, com a metge i naturalista, dins d'una missió diplomàtica a Etiòpia, va morir assassinat durant el viatge. Però havia tingut temps d'enviar des d'Egipte una col·lecció de plantes que Tournefort va fer servir a la seva obra Istitutiones rei herbariae.

El gènere Lippia fou publicat per Linné en 1753.

Del neollatí filiformis, -e (que té forma de fil, filiforme, prim), al·ludint, sens dubte, a la primesa de les tiges. Compost del llatí filum, -i (fil) i forma, -ae (forma, figura).

Nodiflorus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del llatí nodus, -i (nus, articulació) i flos, floris (flor), perquè porta les flors als nusos, en gairebé tota la llargada de la tija.