Glossari etimològic

Alnus, -i és el nom llatí del vern.

Del llatí glutinosus, -a, -um (viscós, glutinós), pels ramells i les fulles enganxosos.

Del grec alóe, -es –en llatí, aloe, -es i aloa, -ae–; segons Dioscòrides i Plini, nom d'una planta d'olor forta i amarga, que abundaria a l'Índia, d'on s'extreia un suc (el sèver o àloe) que es feia servir com a purgant i per a altres aplicacions. Els botànics creuen que es referien a vàries espècies d'àloe com A. vera, A. officinalis, etc.; aquesta, segons Cadevall, naturalitzada des d'antic als països mediterranis.  El nom té, probablement, origen oriental, si bé alguns autors en discrepen; com ara Tournefort, que el fa venir del grec hals, halós (la mar), perquè aquestes plantes viuen properes al mar.

El gènere Aloe fou establert per Tournefort (1694) i validat en Linné (1753).

Del llatí arborescens, -entis (que es fa arbre o en sembla), perquè es ramifica i creix amb aspecte arbustiu.

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat, pintat d'un altre color), de macula, -ae (taca), al·ludint a les nombroses taques o marques blanques de les fulles.

Del grecollatí alsine derivat del grec álsos (bosc fred), per la general estació de les seves espècies. Plini anomena alsine a una planta que hom creu que és Cerastium arvense.

En memòria de John Henry Cherler, col·laborador de John Bauhin, del segle XVII.

Derivat del llatí fasciculus, diminutiu de fascis (feix), és a dir, en forma de petits feixos, per la disposició de la seva inflorescència.

Dedicada a Nikolaus von Jacquin (segle XVIII), autor de nombroses obres botàniques.

Del llatí larix, laricis, (làrix) i folium, -ii (fulla), és a dir, de fulles de làrix, per la semblança amb les d'aquesta pinàcia.

Del llatí montanus, -a, -um (referent a la muntanya o que hi viu), per la seva preferent habitació muntanyenca.

Del llatí mucronatus, derivat de mucro, mucronis (punta) per la forma dels sèpals i fulles.

Participi present del verb llatí procumbere (ajeure's), per la disposició de les tiges ajagudes.

Del llatí recurvus, -a, -um (retorçat, sinuós), per la direcció de la major part de les fulles.

Del llatí rostratus, derivat de rostrum (bec), és a dir, en forma de bec, en referència als sèpals i les fulles.

Del llatí striatus, -a, -um, derivat de stria (estria, ratlla), pels nervis dels sèpals.

Del llatí tenuis, -e (prim i agut) i folium, -ii (fulla), per la forma de les seves fulles.

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), per l'època de la florescència.

Dedicada al metge i botànic francès Dominique Villars, autor de l'Histoire des plantes de Dauphiné (1786-1789).

Del grec althaía, en llatí, althaea (el malví i altres malvàcies); derivat de álthonai (curar-se), al·ludint a les seves virtuts medicinals.

Del llatí cannabinus, de cannabus o cannabis (el cànem), pel port de la planta i semblança de les fulles.

Del llatí ficus (la figuera) i folium (fulla), per la semblança de les fulles.

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat), pel seu toment setós.

Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Del llatí roseus, -a, -um (de color de rosa), pel color dominant de les seves flors.

Del grec álysson compost pel prefix privatiu a- i lýssa (la ràbia) o lýzo (singlotar), per les suposades propietats contra la ràbia i el singlot. Els antics aplicaven aquest nom a distintes plantes, entre elles a una rubiàcia; la planta a què es refereix Dioscòrides amb aquest nom no és la mateixa que l'alyssum de Plini, i cap d'elles coincideix amb les d'aquest gènere.

Neologisme del llatí botànic, per analogia d'altres com campestris, -e, format del llatí Alpes, -ium (la serralada d'aquest nom) o alpis, -is (la muntanya, en general), amb el sufix -estris, -e, que indica origen o hàbitat,  fent referència a les regions elevades en què sol trobar-se.

Adjectiu compost d'alyssum i el sufix grec -oídes (semblant a), com volent dir que s'assembla al model genèric.

Format del llati calyx, calycis (el calze), al·ludint a la persistència d'aquesta coberta floral.

Del llatí campestris, -e (del camp), derivat de campus, -i (camp de conreu), per trobar-se per les vores de les terres de conreu.