Glossari etimològic

Del llatí palustris, -e (palustre, propi dels pantans), derivat de palus, paludis (llacuna, maresma), perquè sol fer-se als aiguamolls.

Uniglumis, -e (que només té una gluma) és un adjectiu del llatí botànic format del llatí unus, -a, -um (un) i gluma, -ae (boll del gra dels cereals), perquè, al contrari que en la subespècie palustris, aquesta només té una sola gluma, escama estèril, a la base de la inflorescència.

Adjectiu del llatí botànic format de quinque (cinc) i flos, floris (la flor) pel nombre més habitual de flors que conté l'espigueta.

El gènere Eleusine fou establert per Joseph Gaertner en 1788 sense explicar-ne l'etimologia. Tanmateix, sembla que té a veure amb Ceres, la deessa romana dels cereals, de sobrenom Eleusine, perquè, a l'antiga ciutat grega d'Eleusis, se celebraven uns ritus (misteris d'Eleusis) dedicats a aquesta deessa, que en grec anomenaven Demèter.

Del llatí indicus, -a, -um (de la Índia i en general d'Extrem Orient), perquè és oriünda d'Àsia oriental i meridional.

Tristachius, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del grec tris (tres cops) i stáchys, -yos (espiga), perquè la inflorescència té sovint tres espigues.

Barcinonensis, -e (de Barcelona), derivat de Barcino, nom llatí de l'antiga ciutat romana; perquè fon descoberta a Barcelona.

Del nom grec élimos, una gramínia, potser el panís (Setaria italica), segons Dioscòrides.

Del llatí caninus, -a, -um (propi dels gossos o que s'hi refereix), derivat de canis, -is (el gos). És el Triricum caninum de Linnè, que va prendre el nom del Gramen caninum de C. Baunin i altres autors pre-linneans, qui l'anomenaven així per haver-lo cregut recercat pels cans a fi de provocar-se el vòmit.

Veieu Hordelymus europaeus.

Del llatí repens, -entis, participi present del verb repere (arrossegar-se). És el Triticum radice repente de la Flora Lapponica, de Linné, dit així pel rizoma serpentejant.

Del grec elýo (envolupar), al·ludint a la bràctea floral que envolupa el fruit d'aquesta planta.

Del gènere Empetrum.

Del grec émpetron, segons Teofrast, nom d'una planta que no fa flor. Dioscòrides i Plini també la mencionen. El nom significa literalment 'sobre pedra' –compost de en (en, sobre) i pétros (pedra)– al·ludint al seu hàbitat preferent. Els botànics pensen que podria ser Frankenia hirsuta o F. pulverulenta.

Tournefort ressuscità el nom i l'aplicà en sentit genèric per a dues espècies; mot i concepte que respectà Linné.

Del llatí niger, -gra, -grum (negre, fosc), perquè, contràriament al que ocorre en l'altra espècie linneana, aquesta té les baies negres.

Del grec hermafróditos –en llatí, hermafroditus, -a, -um– (hermafrodita, androgin), perquè fa flors hermafrodites, a diferència de la subespècie nigra, que en fa d'unisexuals.

Gènere dedicat a Philipp Anton Christoph Endress (1806-1831), natural de Lustenau (Wurtemberg, Alemanya), dependent a l'apotecaria del seu oncle, Emmanuel Friedrich Hartmann, en Krok, entre 1822 i 1824; des de 1825 i durant dos anys, ajudà J. Gaudin a portar endavant la seva obra Flora helvetica (1828-1833); herboritzà als Pirineus entre 1829 i 1831 per a la Esslinger Reiseverein (Unió itinerària); durant el viatge de retorn al seu país, morí a Estrasburg a conseqüència del paludisme que potser va contraure mentre herboritzava a les landes de Gascunya.

Del llatí pirenaeus, -a, -um, (pirinenc, relatiu al Pirineu), pel seu lloc d'habitació; és sinònim de pyrenaicus, -a, -um.

Del llatí pyrenaicus, -a, -um (del Pirineu), pel seu lloc d'habitació.

Segons Dioscòrides, ephédra, en grec, era sinònim d'híppouris (cua de cavall, equiset); i amb ephedra, en llatí, Plini el Vell designava una planta enfiladissa que els autors han identificat amb una trompera. El nom grec ephédra (assegut sobre), compost de épi (sobre) i hédra (seient), potser al·ludeix a la posició dels falsos fruits d'aquesta planta.

Distachyus, -a, -um és un epítet del llatí botànic format del prefix grec di- (dos, dues) i stáchys (espiga), al·ludint a les inflorescències femenines sovint geminades.

D'Ephedra, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Terme compost de les paraules gregues epí (sobre), lobós, -óu (lòbul) i íon,-ou (la viola), al·ludint a la inserció epígina de la corol·la.
Linnè va prendre el nom genèric Epilobium, de Dillenius, qui n'aclareix el significat: "(quasi íon epí lóbou) pels pètals vistosos, com els d'una viola, que s'insereixen damunt la síliqua (l'hipant)".

Del llatí alpinus, -a, -um (de la regió dels Alps), per la seva estació a les altes muntanyes.

Adjectiu compost d'alsine, nom llatí d'una planta cariofil·làcia i folium, -ii (fulla), per alguna semblança en les fulles. Segons Plini, alsine, -es seria l'orella de rata, una composta (Hieracium pilosella)

Del llatí anagallis, anagallidis (morró) i folium, -ii (fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquesta herba primulàcia.

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir aparentment les fulles més estretes que les d'altres espècies.

Dedicat al capità Durieu (1796-1878), comissionat com a botànic en una expedició científica a Oran i Algèria.

Del llatí hirsutus, -a, -um (pilós, eriçat), per ser planta coberta de fins pels eriçats.

Del llatí lanceolatus, -a, -um (de forma de llança), per la forma de les fulles.