Glossari etimològic

De l'adjectiu llatí olitorius, -a, -um (de l'hort), drivat d'olus, oleris (verdura, hortalissa), per tractar-se d'una planta (herba dels canonges) cultivada des de molt antic per les seves fulles primerenques.

Del llatí pumilus, -a, -um (nan), al·ludint a les petites dimensions de la planta.

Del llatí rimosus, -a, -um (clivellat), derivat de rima, -ae (escletxa), pel solc, com una escletxa, de la cara ventral del fruit.

Dedicat a Cristóbal Vélez, company de Loefling i professor de Botànica al Col·legi d'Apotecaris de Madrid, autor de la inèdita Flora Matritensis, 1753.

Del llatí rigidus, -a, -um (inflexible, endurit), per la consistència dels troncs.

De veratrum, -i, nom genèric en llatí del marxívol (Helleborus sp.) i, segons Plini, nom en Itàlia de l'helleborum candidum, que seria un Veratrum. És el nom emprat per diversos botànics pre-linneans per a designar el Veratrum album. Théis diu que el nom estaria relacionat amb els mots llatins vere (completanent) i ater, atra, atrum (negre), pel color de l'arrel.

El gènere Veratrum fou establert per Tournefort (1694) i validat en Linné (1753).

Del llatí albus, -a, -um (blanc). Segons Cadevall, per les flors de color pàl·lid, comparades amb les del Veratrum nigrum dels botànics antics. Molt probablement, Linné pensà, com la majoria dels seus predecessors, que aquesta planta era l'heleborum album o candium de Plini. Segons Teofrast, el V. album i el V. nigrum només es diferenciaven pel color de l'arrel.

En Plini és el nom de les herbes bleneres en general (Verbascum sp. pl.). Tournefort, entre altres, creu que seria una corrupció de barbascum, relacionant-lo amb el llatí barba, -ae (la barba), per la pubescència blanquinosa de les fulles. Cadevall segueix aquesta opinió, però la relaciona amb els filaments estaminals barbuts. Ambrosini accepta la teoria de Tournefort, però obre el ventall de possibilitats que pugui ser una deformació d'herbascum, perquè acostuma a nàixer en llocs herbosos.

El gènere Verbascum fou publicat per C. Linné en 1753.

En Plini, herba blattaria és l'herba blenera (Verbascum sp. pl.). Aquesta espècie és la Blattaria alba de C. Bauhin, d'on devia prendre-la Linné. El nom deriva del llatí blatta, -ae (escarabat, segons Plini), perquè tindria la virtut de repel·lir els escarabats.

Dedicat a Herman Boerhaave (1668-1738), metge neerlandès, professor de botànica i de química a la universitat de Leiden.

D. Villars dedicà aquesta espècie al seu amic i corresponsal, Dominique Chaix (1730-1799), botànic aficionat i rector de poble a la regió dels Alps francesos, autor de Plantae vapincenses.

És el Verbascum Lychnitis flore albo parvo, de C. Bauhin, del qual pren Linné el nom específic. Deriva del grec lýchnos, -ou (la llàntia), al·ludint a l'ús de les fulles com a ble de llànties.

Del llatí niger, -gra, -grum (negre). És el Verbascum nigrum de C. Bauhin i d'altres autors antics, així anomenat per les fulles d'un verd fosc.

Epítet compost de Phlomis amb el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb alguna espècie d'aquest gènere. Antigament, les plantes dels gèneres Phlomis i Verbascum es confonien perquè es feien servir indistintament per a fer els blens dels llums d'oli. Vegeu Phlomis.

Del llatí pulverulentus, -a, -um (empolsat), derivat de pulvis, -eris (la pols), pel toment blanc que cobreix la planta.

Del llatí sinuatus, -a, -um (plegat en forma de sinus), derivat de sinus, -us (sinus, plec), per les fulles inferiors sinuades.

És el Thapsus barbatus de John Gerard, d'on devia prendre Linné el nom específic. Thapsus és el nom romà d'una mena d'herba blenera, i fa referència l'antiga colònia grega de Thapsos, prop de Siracusa (Sicília), d'on es creia que procedia. Vegeu Thapsia.

Verbena és el nom que tenia entre els romans aquesta planta sagrada. En plural, verbenae, eren els rams de plantes sagrades (olivera, romaní, llorer, etc.) que els sacerdots romans portaven als sacrificis. Es relaciona amb el llatí verbera, -erum (fuets, assots), però sense explicar el perquè.

El gènere Verbena fou publicat per C. Linné en 1753.

Per haver estat emprada com a herba medicinal. Officinalis, -e és un adjectiu del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el lloc dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època, i que es va generalitzar a les oficines de farmàcia de viles i ciutats.

De Verbena, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Nom en llatí medieval de diferents plantes d'aquest gènere, per les virtuts vulneràries que se li atribuïen. Nom de dona (en grec, Bereníke) relacionat amb "la Verònica" que eixugà el rostre de Jesús, quan pujava al Calvari, amb un llenç on va quedar imprès el seu rostre. Sembla que l'aspecte de la flor, amb les dues anteres que s'assemblen als ulls, recordaria la "vera icon" (verdadera imatge) de Jesús. Segons Ambrosini, seria  un nom alemany i derivaria de vettonica o betonica, en  Plini, herba de moltes virtuts.

El gènere Veronica fou publicat per C. Linné en 1753.

Per les fulles semblants a les de l'Acinos dels botànics antics: l'alfàbrega. Vejeu Satureia acinos.

Del llatí agrestis, -e (campestre, de pagès) derivat de ager, agri (el camp cultivat), per fer-se als camps.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps o de l'alta muntanya), per viure als Alps i a altres muntanyes elevades d'Europa.

És l'Anagallis aquàtica d'alguns botànics prelinneans. Linné pren el binomi sencer i el fa servir com a nom específic en reclassificar-la dins del gènere Veronica.

Del llatí botànic apenninus, -a, -um (dels Alps Apenins), perquè viu en aquestes muntanyes.

Del grec aphýllos, -ou (esfullat, sense fulles), compost de phýllos (la fulla) amb el prefix privatiu a-, al·ludint a les tiges nues, escapiformes.

Del llatí botànic arvensis, -e, derivat del llatí arvum, -i (camp cultivat), per fer-se als conreus. El mot propi del llatí clàssic és arvalis, -e.

Austriacus, -a, -um (d'Áustria), perquè aquesta planta hi viu.

Del llatí tenuis, -e (prim, delicat) i folium, -ii (fulla), per les divisions foliars molt fines.