Glossari etimològic

Bracycladus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format amb els mots grecs brachýs, -eía, -ý (curt) i kládos, -ou (la rama), al·ludint a les branques relativament curtes de la planta.

Heraclea, -ae, és el nom grecollatí de diferents plantes que suposadament guarien l'epilèpsia perquè la seva força era comparable a la d'Hèrcules (en grec, Heraklés, éos) o bé perquè segons la llegenda, les havia descobert aquest heroi; segons altres autors, per la robustesa d'aquestes plantes. Entre aquestes hi havia la Siderítis de Dioscòrides, que altres autors anomenaven Herakleía i que s'identifica amb alguna planta del gènere Sideritis. En la descripció de Stachys heraclea, Allioni diu que aquesta planta és la que F. Colonna anomenava Sideritis heraclea.

Del llatí hirtus, -a, -um (pelut), per tenir la tija i les fulles cobertes de pèls.

Del llatí lanatus, -a, -um (llanut, que té llana o n'està cobert), per ésser planta coberta de pèls blancs abundants.

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del mar o dels seus voltants), per viure als sorrals marítims.

Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un adjectiu del llatí medieval aplicat a plantes amb usos medicinals, del llatí officina, -ae (taller, laboratori), nom que rebia també el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Del llatí palustris, -tre (pantanós, palustre), derivat de palus, -udis (llacuna, aiguamoll), per viure en llocs humits, palustres.

Del llatí rectus, -a, -um (recte, dret), per tenir la tija dreta.

De l'adjectiu llatí silvaticus, -a, -um (silvestre, que viu al bosc), derivat de silva, -ae (el bosc), perquè es fa de preferència en llocs boscosos.

Del llatí sylvaticus, -a, -um (propi del bosc), derivat de sylva, -ae (el bosc), perquè es fa de preferència en llocs boscosos, ombrívols. 

Del llatí valentinus, -a, -um (de València), derivat de Valentia, -ae nom de diferents ciutats romanes, entre elles la de Hispania; Perquè Lagasca va creure-la pròpia del regne de València.

Nom del llatí botànic creat per C. Linné per a aquest gènere. En Philosophia botànica (1751) diu, de forma genèrica, que ho fa en honor d'un botànic de gran mèrit, que, sens dubte, es tracta de Benedict Staehelin (1695-1750), metge i naturalista suís, professor de la Universitat de Basilea i autor entre altres obres de Theses physico-anatomico botanicae… (1721), on tracta principalment de la família  compostes.

Del llatí dubius, -a, -um (dubtós, incert), fent referència a la dificultat d’identificació respecte a altres espècies.

Derivat del llatí stellaris, de stella, -ae (estel), pels seus pètals bífids i estesos, de forma estrellada.

Del llatí aquaticus, -a , -um, per la seva estació, en llocs humits.

Del llatí gramineus, de gramen, graminis, (el gram), per la semblança de les seves fulles amb les d'una gramínia.

Aquest epítet fa referència al nom genèric Holosteum, perquè en algun moment va rebre aquest nom. Només Tabernaemontanus anomena la rèvola Holostium caryophyllaceum arvense.

Del llatí medius, -a -um (intermedi), perquè la magnitud dels pètals, més que la de la planta, està compresa entre la de les d'altres espècies.

En llatí, vol dir literalment 'dels boscos', forma del genitiu plural de nemus nemoris (el bosc), per la seva estació.

Del llatí uliginosus (humit, pantanós), de uligo, uliginis (humitat de la terra), per la seva estació.

Del grec stenós, -é, -ón (estret) i phrágma, -atos (envà o divisió), al·ludint-se a la forma de l'envà de les síliqües.

Dedicada al metge i botànic alemany Johannes Thal, llatinitzat Thalius (1542-1583).

Sternbergia, -ae és un nom del llatí botànic creat (1803-1804) per a aquest gènere de les Amaril·lidàcies per F. de P. Graf von Waldstein i Pal Kitaibel en homenatge al clergue i botànic txec Kaspar Maria von Sternberg (1761-1838), pioner al camp de la paleobotànica i un dels promotors del Museu Nacional de Praga.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors.

Del llatí stipa, -ae (palla dels cereals que es feia servir per a cobrir barraques i rafals).

El gènere Stipa fou establert per Linné en 1753.

Del llatí barbatus, -a, -um (barbut, amb barba), segurament per l'aresta pilosa de la lemma o glumel·la inferior.

Epítet del llatí botànic format de Bromus i el sufix grec -oídes (semblant a), perquè té una retirança als Bromus.

Del llatí capillatus, -a, -um (de cabell llarg i espès) derivat de capillus, -i (el cabell), aquí, per les arestes llargues i fines, capil·lars.

De l'adjectiu llatí junceus, -a, -um (fet de jonc o semblant al jonc), derivat de juncus, -i (el jonc), perquè té les fulles junciformes.

Parviflorus, -a, -um (de flors petites) és un epítet del llatí botànic compost del llatí parvus,-a, -um (petit) i flos, floris (la flor), per la petitesa relativa de les flors i de les espiguetes comparades amb les de les altres congèneres.