Glossari etimològic

Del llatí longus, -a, -um (llarg) i folium, -ii (fulla), per les seves fulles llargues i lanceolades.

Del llatí obtusus, -a, -um, participi passat del verb obtundere (esmussar, espuntar) i folium, -ii (fulla), referint-se a la forma de l'àpex de les fulles.

Del llatí palustris, -e (palustre, pantanós), derivat de palus, paludis (llacuna), perquè és una planta palustre, dels aiguamolls.

Nom d'aquesta planta entre molts botànics del segle XVI. Segons Dodonaeus, del nom vulgar en francès, patience, derivat del llatí patientia, -ae (paciència, constància, tolerància), si bé alguns el suposen derivat de lapathum.

Del llatí pulcher, -cra, -crum (bell, formós), per l'aspecte general de la planta.

Del llatí sanguineus, -a, -um (ensangonat, tenyit de sang). És el Lapathum sanguineum de diferents autors pre-linneans, així anomenat per la tija, els nervis foliars i la granulació de la peça externa del perigoni d'un color vermell de sang.

Del llatí scutatus, -a, -um (armat d'escut), per la forma de les fulles.

Linné dedica aquest gènere al metge i botànic alemany Heinrich Bernard Rupp [Ruppius] (1688-1719), autor de la Flora Jenensis i condeixeble de Dillenius a la universitat de la seva ciutat natal, Hesse.

Cirrosus o cirrhosus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del llatí cirrus, -i (rínxol, bucle), aplicat a plantes amb òrgans que s'entortolliguen per enfilar-se; en aquest cas, pels llargs peduncles que es cargolen en forma de tirabuixó.

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), derivat de mare, -is (la mar), perquè viu en llacunes i pantans d'aigües salabroses, pròxims al mar.

Del llatí medieval spiralis, -e (espiral, helicoidal), format del llatí spira, -ae (espira), pels peduncles enrotllats en forma espiral.

Segons Plini, nom llatí d'una planta punxant que amb tota probabilitat seria el galzeran (Ruscus aculeatus).

El gènere Ruscus fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Del llatí aculeatus, -a, -um (punxegut), pels aculis a l'àpex dels cladodis.

Del llatí ruta, -ae, en grec, ryté, paraula peloponèsia, en lloc de péganon, el nom més comú per a aquesta planta.

El gènere Ruta fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Del llatí angustus, (estret) i folium (fulla), això és, de fulles estretes.

Sinònim del llatí bracteatus, -a, -um derivat de bractea, -ae (làmina prima de metall o fusta), és a dir, que té bràctees, al·ludint a les bràctees conspícues.

Mot del neollatí botànic format de Chalab o Haleb nom original de la ciutat síria d'Alep, per la seva suposada procedència.

Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), això és, de fulles estretes.

Del llatí graveolens (d'olor forta, pudent), paraula composta de gravis, -e (carregat, fort) i olens, participi present del verb olere (fer olor), per la olor que desprèn.

Del l'adjectiu llatí montanus, de mons, montis (la muntanya), per la seva estació.

Del llatí pubescens, participi present del verb pubescere (cobrir-se de borrissol), pel curt toment de la planta.

Del gènere Ruta.