Glossari etimològic

Epítet format del grec que significa 'llavor amb tres banyes'; tri (tres), kéras, -atos (banya) i spérma, -atos (llavor), fent referència a les núcules banyudes.

Plini anomena ophrys a una planta amb dues fulles, bona per a tenyir de negre els cabells. Els botànics han suposat que es tracta d'alguna espècie del gènere Ophrys. El nom té relació amb el grec ophrýs -ýos (cella), i segons Théis, fa al·lusió a la forma arquejada dels sèpals de la major part de plantes d'aquest gènere.

Apiferus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del llatí apis, -is (abella) i el sufix -fer, -fera, -ferum (que porta o produeix), perquè el label, per la forma i coloració, recorda una abella.

Del grec aráchne (aranya) i el sufix -ítes (semblant a), pel disseny del label que s'assembla a una aranya. Probablement, Linné al·ludia a Arachne, la donzella brodadora transformada en aranya per Atena.

Dedicada al metge i botànic italià Antonio Bertoloni (1775-1869), professor de botànica a la Universitat de Bolonya i autor de l'obra, en 10 volums, Flora Itàlica (1833-1854).

Del llatí fuscus, -a, -um (fosc, negrós), pel color fosc, marronós de la part distal del label.

Del llatí luteus, -a, -um (de color groc), per l'ampla faixa groga que envolta tot el label.

Del grec skolópax (la becada), pel ginostem que recorda el cap d'aquest ocell de bec llarg, dret i prim.

Del llatí speculum, -i (espill), per la màcula del label, sense pèls i d'un blau violaci especialment lluent.

Del grec sphekódes (que sembla una vespa), derivat de sphex, ékos (vespa), perquè el label s'assemblaria a una vespa.

Del llatí atratus, -a, -um (ennegrit), pel color fosc del label.

Adjectiu del llatí botànic format de Tenthredo, nom d'un insecte himenòpter, i el el verb llatí fero (portar), perquè els mascles de l'insecte són atrets per les flors d'aquesta espècie. En grec, tenthredón, -ónos vol dir insecte amb fibló.

Del grec opopánax, -akos, en llatí opopanax, -acis, nom amb què Dioscòrides anomena al suc del pánakes Herákleion o pánax Herákleios, que els autors moderns suposen que era una espècie del gènere Opopanax, potser O. hispidus. El mot es compon del grec opós, -oû (suc que brolla de les plantes, naturalment o per incisió) i pánax, -akos o panákeia -as, nom de diferents plantes que, presumptament, servien per a guarir tots els mals; composta al seu torn del grec pas, pása, pan (tot, sencer) i ákos, -eos (remei), que va passar al llatí com panax, -acis o panacea, -ae. En català, com en altres idiomes, fem servir el terme panacea amb el mateix sentit de remei universal.

Del llatí chironius, -a, -um (allò referent a Quiró), al·ludint a l'ús medicinal de la planta, ja que, segons la mitologia grecoromana, el centaure Quiró fou un dels pares de la botànica i de la medicina, i la llegenda li atribueix el descobriment de moltes plantes que porten el seu nom, si bé és improbable que aquesta en fos una. Cal observar que  chironium no concorda amb el nom genèric per ésser substantivat i anar-hi en aposició.

Del llatí opuntius, -a, -um (natural d'Opus) derivat de Opus, Opuntis (ciutat grega de la regió de Beòcia). Plini, que recull la informació de Teofrast, fa esment d'una planta que anomena Opuntia herba, de gust agradable que creixia pels voltants de la ciutat d'Opus, les fulles de la qual, si queien a terra, generaven arrels, essent-ne aquest el mitjà de reproducció. Molts botànics anteriors a Linné van suposar, equivocadament, que es tractava de la figuera de moro.

A la seva obra Species Plantarum (1753), Linné havia agrupat totes les espècies de cactus dins del gènere Cactus. Philip Miller (The Gardener's Dictionary, 1754), el va dividir en diferents gèneres, entre ells Opuntia.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser l'espècie més comuna.

De Orchis, nom del gènere tipus d'aquesta família.

Del grec órchis, -ios (testicle). Teofrast i Dioscòrides donaven aquest nom a diferents orquídies d'aquest gènere, per les dues tuberositats ovoides de l'arrel.

Veieu Platanthera bifolia.

Veieu Gymnadenia conopsea.

Coriophorus, -a , -um és un adjectiu del llatí botànic format del grec kóris, -ios (xinxa) i phóro (portar). Linné el va prendre de Lobelius que anomenava la planta Tragorchis minor ... o Coriophora flore instar Cimicum (Coriophora de flor com una xinxa). Els autors moderns atribueixen el nom a la fortor de xinxes o de bernat pudent que fan les flors.

Del llatí fragrans, -antis (flairant, olorós), per la bona olor que fa.

Del llatí incarnatus, -a, -um (vestit de carn, de color de carn), derivat de caro, carnis (la carn), pel color vermell pàl·lid, encarnat, de les flors.

Del llatí latifolius, -a, -um, adjectiu que feia servir Plini per a plantes de fulla ampla, compost de latus, -a, -um (ample) i folium, -ii (la fulla); per tenir les fulles relativament amples.

Adjectiu del llatí botànic, format del llatí laxus, -a, -um (fluix, espaiós) i flos,-oris (la flor), per les flors agrupades en inflorescència fluixa, laxa.

Longibracteatus, -a, -um, adjectiu del llatí botànic, format del llatí longus, -a, -um (llarg) i bractea (mot del llatí botànic, pres del llatí bractea, -ae: làmina prima de metall o altre material) amb el sufix llatí -atus (proveït de), al·ludint a les bràctees relativament llargues d'aquesta planta..

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), participi passiu del verb maculare (tacar), per les fulles cobertes de taques fosques.

Majalis, -e (que floreix pel maig) és un adjectiu del llatí botànic, derivat del llatí majus, -i (el mes de maig), al·ludint que la planta hi floreix. Els romans deien majalis al porc d'un any, castrat, que s'oferia en sacrifici a la deessa Maja durant les festivitats del mes de maig.

Del llatí masculus, -a, -um (masculí, mascle). Probablement, Linné va prendre aquest nom específic d'autors anteriors; com ara C. Bauhin, que anomenava a aquesta planta Orchis morio mas, foliis maculatis, en contraposició a Orchis morio foemina (Orchis morio de Linné), potser per la major grandària o robustesa de la primera.

Del llatí militaris, -e (militar, propi dels soldats o de la guerra); Segons Ambrosini en Phytologiae (1666), perquè els soldats usaven la planta per rentar nafres i guarir tumors i fístules; Segons Théis en Glossaire de Botanique (1810), perquè a la flor –sèpals i pètals connivents en gàlea– s'hauria trobat certa semblança amb un casc militar.