Glossari etimològic

Del grec polýs (molt) i karpós, ou (fruit), pel nombre de llegums que porten els peduncles.

Adjectiu del llatí botànic format amb els mots grecs polýs (molts) i morphé (forma, aspecte), per l'aspecte variable de la planta. Sinònim de variabilis, d'arrel llatina.

Del llatí praecox, -ocis (prematur), per ser planta primerenca.

Forma diminutiva del llatí rigidus, -a, -um (rígid, inflexible), per les espines còniques del fruit.

Del llatí sativus, -a, -um (satiu, que es conrea), per ser espècie cultivada.

Del llatí scutella, -ae (escudella) forma diminutiva de scutum, -i (escut), per la forma del llegum.

Adjectiu llatí compost del prefix sub- (una mica, quasi) i frutex, -icis (arbust), pel seu rizoma llenyós.

Del llatí científic tentaculum, -i (tentacle), per la forma de les espines del llegum.

Adjectiu format de Tribulus, nom d'una zigofil·làcia i el sufix grec -oídes (en forma de), a causa de certa semblança de les fortes espines del seu llegum amb el fruit d'aquella planta.

Forma diminutiva del llatí truncatus, -a, -um (truncat), pel llegum cilíndric.

Del llatí tuberculum, -i (tubercle), diminutiu de tuber, -eris (inflor, tumor), pels que presenta el llegum.

Del llatí turbinatus, -a, -um (cònic), derivat de turbo, -inis (baldufa, fus, remolí), per la forma del fruit.

Del grec mélan (negre) i pyrós (blat), que és com si diguéssim blat negre; Els antics, veient les sements del Melampyrum arvense, que es fa en els sembrats, semblants a la grana del blat, però de color negre, creien en una mutació del Triticum per corrupció del fruit. En Teofrast, nom d'una mena de zitzània innòcua, i en Dioscòrides, nom alternatiu del mýagron; En ambdós autors, les plantes a què es refereixen podrien ser dels gèneres Neslia o Myagrum (Cruciferae).

Del llatí cristatus, -a, -um (crestallut), per la base de les bràctees dentada en forma de cresta de gall.

Del llatí nemorosus, -a, um (de boscos abundants), derivat de nemus, nemoris (bosc), aquí emprat en el sentit de nemoralis, -e (del bosc), perquè hi viu.

Del llatí pratensis, -e (propi dels prats), perquè viu preferentment als prats.

Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (que viu al bosc), de sylva o silva, -ae (bosc o selva), perquè hi viu amb preferència. És sinònim de nemorosus, -a, -um i sylvestris, -e.

Nom greco-llatí amb què Plini designava l'aranya, Nigella sp.; modernament aplicat a un grup de plantes de flors més o menys rosades, que té per tipus el M. silvestre, el 'compagnon rouge' dels francesos. Gènere actualment reclassificat en un altre tàxon (Silene) de la mateixa família.

Del grec makrós (gran) i karpós (fruit), per la càpsula grossa.

Forma neutra el llatí silvestris, -e (del bosc), per la seva estació.

Mot d'origen desconegut. Segons R. Dodoens (segle XVI), melica era el nom en llatí de la planta que en altres parts d'Itàlia anomenaven sorgho, i que identificava amb el milium de Plini el Vell; i afegia que els ínsubres (un poble cèltic de Ligúria) li deien "melegua" i "melega". Potser té relació amb l'arrel indoeuropea melh- (moldre, triturar) que podria compartir amb milium. El lexicògraf italià Ottorino Pianigiani (1845-1926) el fa venir del milium de Plini a través de la forma intermèdia "milica" que, en darrera instància, derivaria del llatí mel, mellis (la mel), cosa que justifica per la dolçor de les tiges d'alguna melca o sorgo. Per aquest motiu, s'ha relacionat també amb el grec melikós (dolç), derivat de méli (la mel).

Sigui com sigui, havent assignat el sorghum al gènere Holcus, C. Linné (Species Plantarum, 1753) va fer servir el nom Melica, que quedava lliure, per a un altre dels seus gèneres.

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles), per la glumel·la inferior guarnida de cilis.

En honor al metge i botànic francès Pierre Magnol (Montpeller, 1638-1715). 

Del llatí minutus, -a, um (menut, molt petit), al·ludint a les mides molt petites de la planta.

Del llatí major, -us (major, més gran) comparatiu de magnus, -a, -um (gran), per la mida relativament més gran que la subespècie M. minuta subsp. minuta

Del llatí nutans , -antis, participi present del verb nutare (inclinar-se), per les espiguetes penjants.

Uniflorus, -a, -um (d'una sola flor), és un epítet del llatí botànic format del numeral llatí unus, -a -um (u) i flos, floris (la flor), per les espiguetes d'una sola flor.

Del grec melílotos, -ou, format de méli, -itos (mel) i lotós, ou (lotus), per la seva olor de mel. En Teofrast un trèbol d'olor plaent; potser un Melilotus u una Trigonella. Segons Plini, les seves flors seques conserven durant molt temps una olor agradable.

En Linnè i en la major part de botànics, el gènere gramatical de Melilotus ha estat femení; però, per mandat de l'ICN, adduint arguments filològics, avui es fa masculí.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color de les flors.

Superlatiu llatí de altus, -a, -um (alt), per la seva grandària.