Glossari etimològic

Glycyrrhiza és el nom grecollatí amb què anomena Plini aquesta planta. Del grec glykýs (dolç) i rhiza (arrel), per tenir el rizoma dolç.

Del llatí glaber, -bra, -brum (calb), per ser així el tronc, això és, sense pèls.

Del grec gnáphalon, -ou (borra dels teixits), pel toment que recobreix les plantes, que es feia servir per a farcir les màrfegues.

El gènere Gnaphalium fou establert per C. Linné en 1753

Espècie dedicada al metge i botànic alemany David Heinrich Hoppe (1760-1846).

Epítet del llatí botànic compost de luteus, -a, -um (groc que tira a vermell) i albus, -a, -um (blanc), pel capítols de flors grogues amb el periclini blanc nacrat.

Epítet geogràfic del llatí científic referit a Noruega, perquè la planta viu en aquest país. Per analogia amb altres del llatí clàssic com gallicum, hispanicum, ...

Del llatí supinus, -a, -um (ajagut d'esquena, inclinat), per les tiges, comunament ajagudes a la base.

Del llatí sylvaticus, -a, -um (propi del bosc) i aquest de silva o sylva, -ae (el bosc, la selva), per la seva estació de preferència boscana.

Del llatí uliginosus, -a, -um (humit, pantanós) i aquest d'uligo, -inis (humitat natural de la terra), per l'estació preferent de la planta a llocs humits.

Nom del llatí botànic creat per Robert Brown (1810) sense donar-ne cap explicació; però sembla palès que prové del grec gómphos, -ou (clau) i karpós, -oú (fruit), al·ludint als fol·licles eriçats de pues.

Del llatí fruticosus, -a, -um (ple de branques), derivat de frutex, fruticis (arbust), per ser planta arbustiva.

Gènere dedicat (1813) per Robert Brawn al botànic britànic John Goodyer (1592-1664), primer traductor a l'anglès de l'obra de Dioscòrides De materia medica i col·laborador de Thomas Johnson en una nova edició de l'obra de Jonn Gerard, The Herball, or Generall historie of plantes.

Del llatí repens, -entis (reptant, que s'arrossega), participi actiu del verb repo (arrossegar-se), pel rizoma serpentejant.

Forma diminutiva del llatí gratia, -ae (gràcia, favor, benefici) amb el sufix diminutiu -ola; és el nom d'origen medieval, abreujat de gratia Dei o gratiola Dei, que els botànics pre-linneans donaven a aquestes plantes, que, Gratia Dei (gràcies a Déu), curaven les ferides i purgaven el cos de mals humors.

Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Nom creat per a aquest gènere per Robert Brown; format del grec gymnós, -é, -ón (nu, descobert) i adén, -énos (glàndula), segons sembla, perquè els pol·linaris no tenen bursícules.

Conopseus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del grec kónops (mosquit) i el sufix llatí -eus (semblant a, fet de, de color), perquè cada flor semblaria un mosquit, potser per l'esperó llarg i prim, com la trompa de l'insecte.

Del grec gymnós (despullat) i kárpion (fruit petit), diminutiu de karpós (fruit), al·ludint als sorus mancats d'indusi.

El gènere Gimnocarpium fou publicat per primer cop per E. Newman a Phytologist; a Polular Botanical Miscellany (1851).

És el Polypodium robertianum de G. F. Hoffmann, que la va anomenar així per l'olor de la planta, que li recordà la de l'herba de Sant Robert (Geranium robertianum).

Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques.

Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació.

Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació.

Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant.

Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes.

El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini.

Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles.

Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda.

Nom creat per W. Greuter en l'obra Boissiera (1967) per honorar el fitogeògraf ginebrí i amic seu, Pierre Hainard (1936-2019), professor de les universitats de Lausana i de Ginebra, i director del jardí botànic d'aquesta última ciutat.

Cylindricus, -a, -um (cilíndric) és un adjectiu del llatí científic format del mot grec kýlindros (cilindre) i el sufix -icus, -a, -um (propi de), per la forma cilíndrica de la tija o, segons Cadevall, de la inflorescència.

Del grecollatí halimus o alimus, un arbust, el salat blanc (Atriplex alimus) propi de les costes mediterrànies. Dunal va donar aquest nom al gènere segurament perquè una de les espècies més característiques, Halimium halimifolium, té les fulles semblants a les de l'halimus.