| Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari | 
|---|---|---|
| Acanalat, acanalada | adj. En forma de canal. En un fil·lidi acanalat la seva secció transversal és semicircular, en forma de U. | Briòfits | 
| Acrocàrpic, acrocàrpica | adj. Dit de la molsa erecta que desenvolupa els periquecis i l'esporòfit a l'àpex del caulidi. | Briòfits | 
| Acumen | m. Punta llarga i atenuada dels fil·lidis, que forma un angle de menys de 45º. | Briòfits | 
| Acuminat, acuminada | adj. Terminat en acumen. | Briòfits | 
| Adprès, adpresa | adj. Estretament aplicat a l'òrgan en què s'insereix; en el cas dels fil·lidis, aplicats al caulidi. | Briòfits | 
| Agut, aguda | adj. Terminat en punta que forma un angle de 45º a 90º, de marges rectes o convexos. | Briòfits | 
| Alpí, alpina | adj. Relatiu o peranyent a l'estatge alpí. | Briòfits | 
| Amfigastris | m. Fil·lidi ventral d'algunes hepàtiques folioses, normalment més petites i amb una forma diferent als altres fil·lidis. | Briòfits | 
| Ampul·laci, ampul·làcia | adj. En forma d'ampolla; com és ara les cèl·lules de base arrodonida i prolongades en un coll. | Briòfits | 
| Anell | m. Part amb forma anular de la càpsula situada entre l'urna i l'opercle. Està formada per una o més files de cèl·lules diferenciades, que faciliten la dehiscència o obertura de la càpsula. Pot despendre's del tot o quedar-se adherit a la boca de la càpsula. m. Engruiximent al voltant d'un porus de la paret d'un hialocist. | Briòfits | 
| Anteridi | m. Òrgan masculí, en el qual es formen els gàmetes masculins o espermatozoides (anterozoides). | Briòfits | 
| Anterozoide | adj. Gàmeta masculí. | Briòfits | 
| Anual | adj. Que desenvolupa el seu cicle vital dins d'un període vegetatitu, en menys d'un any. | Briòfits | 
| Apendiculat, apendiculada | adj. Que té apèndixs, generalment curts i fins. Alguns cilis del peristoma intern del gènere Bryum poden ser-ho. | Briòfits | 
| Àpex | m. Extrem superior d'un òrgan o d'una part d'un òrgan. | Briòfits | 
| Àpex del nervi (cara dorsal fil·lidis rameals) | Àpex (m.) del nervi (m.). Extrem superior del nervi, que pot presentar diferents morfologies. | Briòfits | 
| Apical | adj. Relatiu o pertanyent a l'àpex. | Briòfits | 
| Apicle | m. Punta curta i sobtada. | Briòfits | 
| Apiculat, apiculada | adj. Terminat en un apicle. | Briòfits | 
| Apòfisi | f. Part basal de la càpsula eixamplada, verda i amb funció fotosintètica. | Briòfits | 
| Aresta | f. Punta llarga, fina i rígida. | Briòfits | 
| Arquegoni | m. Òrgan femení, en el qual es formen els gàmetes femenins o ovocèl·lules. | Briòfits | 
| Ascendent | adj. Que creix inicialment aplicat al substrat i aviat es redreça prenent una direcció més o menys vertical. | Briòfits | 
| Aspecte | m. Aparença que presenta un briòfit, referit especialment a la fase gametofítica. | Briòfits | 
| Atenuat, atenuada | adj. Que s'aprima o s'estreny gradualment. | Briòfits | 
| Aurícula | f. Petit lòbul, com si fos una orelleta, situat a la base dels fil·lidis. | Briòfits | 
| Auriculat, auriculada | adj. Que té aurícules. | Briòfits | 
| Autoic, autoica | adj. Dit de la planta monoica amb els dos òrgans sexuals (arquegonis i anteridis) separats en rametes diferents sobre la mateixa planta. | Briòfits | 
| Axil·la | f. Enforcadura d'un fil·lidi, o de qualsevol altre òrgan, amb el caulidi en què s'insereix. | Briòfits | 
| Axil·lar | adj. Relatiu o pertanyent a l'axil·la o situat a l'axil·la. | Briòfits |