Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Decidu, decídua | adj. Caduc. |
Briòfits |
Decurrència | f. Característica d'una estructura que s'extén per sota del seu punt d'inici. Per exemple, els fil·lidis amb base decurrent s'extenen al llarg del caulidi i els àpex hialins s'extenen pel marge. |
Briòfits |
Decurrent | adj. Que es perllonga cap avall unit a l'òrgan en què s'insereix. Sovint fa referència a la base dels fil·lidis que recorre soldada al caulidi, dels marges o del mateix fil·lidi; o de la punta hialina d'un fil·lidi que recorre els marges d'aquest. |
Briòfits |
Dehiscent | adj. Que s'obra espontàniament. Dit de la càpsula que s'obre regularment per un opercle o per valves. |
Briòfits |
Dendriforme | adj. Ramificat semblantment a un arbre. |
Briòfits |
Dent (càpsula) | f. Cada una de les porcions en què es divideix un persitoma senzill o l'exostoma d'un de doble. |
Briòfits |
Dent (fil·lidi) | f. Projecció petita i aguda, especialment la del marge d'un fil·lidi. |
Briòfits |
Dentat, dentada | adj. Proveït de dents. |
Briòfits |
Denticulat, denticulada | adj. Finament proveït de dents. |
Briòfits |
Denudat, denudada | adj. Dit del caulidi nu desposseït de forma natural dels fil·lidis. |
Briòfits |
Depauperat, depauperada | adj. Regruat, pobrament desenvolupat. |
Briòfits |
Dioic, dioica | adj. En una planta, té els arquegonis i els anteridis en individus diferents. Dit d'una altra manera, un sol individu només té o anteridis o arquegonis. |
Briòfits |
Distal | adj. Allunyat del punt que es pren com a base o origen (oposat a proximal). |
Briòfits |
Dístic, dística | adj. Disposat en dues rangleres oposades, com per exemple alguns fil·lidis al caulidi. |
Briòfits |
Dorsal | adj. Dit de la cara inferior del fil·lidi, orientada vers la base del caulidi (oposat a ventral). |
Briòfits |