Glossari etimològic

Lleugera alteració de la paraula peruana, mulli, per a designar aquest arbre.

Del grec schismé (fenedura, tall), al·ludint a l'àpex bífid de la glumel·la inferior.

El gènere Schismus fou establert per Palisot de Beauvois en Essai d'une nouvelle agrostographie (1812).

Del llatí barbatus, -a, -um (barbut, que té barba), referint-se als pèls que cobreixen la lemma o glumel·la inferior.

Schoenus és el nom llatinitzat del grec schoínos, nom dels joncs, als quals s'assemblen les plantes d'aquest gènere, però també d'altres plantes de tiges cilíndriques i flexibles que es podien trenar.

Del llatí nigricans, -antis (negrós, que negreja), derivat de niger, -gra, -grum (negre, fosc); pel color de la inflorescència. Linné va prendre aquest nom de Morison, que anomenava a aquesta espècie Juncus laevis minor, panicula glomerata nigricante.

Del grec skílla, -es -en llatí scilla, -ae- nom de diferents plantes bulboses, però principalment de la ceba marina (Urginea maritima), que Linné encara incloïa dins d'aquest gènere (Scilla maritima).

El gènere Scilla fou establert per Linné (1737) i validat per ell mateix en 1753.

Del llatí autumnalis, -e (propi de la tardor), derivat de autumnus, -i (la tardor), perquè floreix a la tardor.

Adjectiu del llatí botànic que significa 'amb aspecte de jacint'; format del grecollatí hyacinthus, -i (jacint) i el sufix -ides (semblant a), per la semblança amb alguns Hyacinthus.

Perquè, amb el bulb i les fulles de lliri (lilium, -ii , en llatí), té les flors semblants a les dels jacints (hyacinthus, -i, en llatí). C. Bauhin li deia Hyacinthus stellaris folio et radice lilii. Per a aquesta planta, únicament, Tournefort creà el gènere Lilio-Hyacinthus, nom que Linné va mantenir com a específic en incloure-la dins del gènere Scilla.

Obtisifolius, -a, -um (de fulles obtuses) és un adjectiu del llatí botànic compost del llati obtusus, -a, -um (rom, esmús) i folium, -ii (la fulla), al·ludint a la forma de l'àpex de les fulles.

Peruvianus, -a, -um (del Perú) es un adjectiu del llatí botànic que fa referència al nom del país sud-americà que els espanyols van adaptar del mot quítxua i aimara Piruw. Aquest nom específic es fruit d'un error, ja que la planta és originària del Mediterrani occidental. Linné va adoptar el nom del que li havia donat el botànic flamenc Carolus Clusius (1526–1609), Hyacinthus stellatus peruanus, en pensar que la planta provenia de Perú o, més aviat, perquè li havia arribat d'Holanda en un vaixell de nom "Peru".

Del llatí scirpus, -i nom dels joncs, principalment els aquàtics fets servir en cistelleria.

Cespitosus, -a, -um (cespitós, que forma catifes com l'herba) és un adjectiu del llatí botànic, derivat de caespes o cespes -itis (la gespa) i el sufix llatí -osus, -a, -um (proveït de o abundant en), per l'hàbit de la planta, que creix formant catifes.

Del grec holóschoinos, -ou, nom, en Dioscòrides i Plini, d'una mena de jonc gruixut i carnós que els botànics moderns han identificat amb aquesta espècie; mot format del grec hólos (tot, sencer) i schoínos (jonc), com si diguéssim un jonc en tots els aspectes.

Del llatí lacustris, -e (lacustre), de lacus, -us (llac, pantà) amb el sufix -stris, -stre que indica lloc d'habitació, pels llocs on es fa aquesta planta.

Dedicada al "pare de la botànica alemanya" Jakob Theodor Muller (1522-1590), dit Tabernaemontanus, denominació llatinitzada del seu lloc de naixement, Bad Bergzabern.

Del llatí litoralis, -e (litoral, de vora mar), per la seva estació costanera.

Del llatí maritimus, -a, -um (marítim, del litoral), derivat de mare, -is (el mar), perquè es fa prop del mar.

Del llatí mucronatus, -a, -um (puntegut), derivat de mucro, mucronis (punta), per la bràctea inferior, aguda, de la inflorescència.

Pauciflorus, -a, -um és un epítet del llatí botànic que vol dir "de poques flors"; format del llatí paucus, -a, -um (poc) i flos, floris (flor); per les escasses flors de l'espiga.

Del llatí pungens, -entis (punxant), participi present del verb pungo (punxar), per les fulles punxegudes.

Espècie dedicada al botànic italià Gaetano Savi (1769-1844), professor a la universitat de Pisa, director del jardí botànic i autor de diverses obres sobre la flora toscana e italiana.

Setaceus, -a, -um (setaci, fi com una seta), derivat del llatí seta, -ae (cerra, crin) i el sufix llatí -aceus, -a, -um (semblant a); per les tiges fines com una cerra.

Del llatí supinus, -a, -um (estès, ajagut d'esquena), al·ludint a l'hàbit cespitós de la planta, de tiges ascendents.

Del llatí sylvaticus o silvaticus, -a, -um (selvàtic, propi del bosc), de sylva o silva, -ae (bosc o selva), perquè es fa en llocs boscosos.

Epítet compost del grec sklerós (sec, dur) i ánthos (flor), potser pels seus calzes endurits i consistents.

Del llatí annuus, -a, -um (anual, que dura un any), perquè és una planta anual.

Epítet compost del grec polýs (molts) i karpós (fruit), que fa molts fruits.

Del llatí perennis, -e (durador, perenne), adjectiu aplicat en botànica a les plantes que, com aquesta, viuen tres anys o més.

Epítet compost format del gènere Polycnemon i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb el Polycnemon arvense.