Glossari etimològic

Del llatí repens, -entis (reptant, que s'arrossega), participi actiu del verb repo (arrossegar-se), pel rizoma serpentejant.

Forma diminutiva del llatí gratia, -ae (gràcia, favor, benefici) amb el sufix diminutiu -ola; és el nom d'origen medieval, abreujat de gratia Dei o gratiola Dei, que els botànics pre-linneans donaven a aquestes plantes, que, Gratia Dei (gràcies a Déu), curaven les ferides i purgaven el cos de mals humors.

Pels seus usos i virtuts medicinals. Officinalis és un epítet del llatí medieval aplicat a espècies de plantes amb usos medicinals, fent referència a l'officina, nom que rebia el magatzem dels monestirs on es preparaven i guardaven les herbes i productes medicinals de l'època.

Nom creat per a aquest gènere per Robert Brown; format del grec gymnós, -é, -ón (nu, descobert) i adén, -énos (glàndula), segons sembla, perquè els pol·linaris no tenen bursícules.

Conopseus, -a, -um és un adjectiu del llatí botànic format del grec kónops (mosquit) i el sufix llatí -eus (semblant a, fet de, de color), perquè cada flor semblaria un mosquit, potser per l'esperó llarg i prim, com la trompa de l'insecte.

Del grec gymnós (despullat) i kárpion (fruit petit), diminutiu de karpós (fruit), al·ludint als sorus mancats d'indusi.

El gènere Gimnocarpium fou publicat per primer cop per E. Newman a Phytologist; a Polular Botanical Miscellany (1851).

És el Polypodium robertianum de G. F. Hoffmann, que la va anomenar així per l'olor de la planta, que li recordà la de l'herba de Sant Robert (Geranium robertianum).

Del grec gýpsos (el guix) i l'adjectiu phílos (amant o amic) per preferir les terres guixenques.

Del llatí hispanicus, -a, -um (espanyol, d'Espanya) per la seva habitació.

Del llatí murus, -i (el mur o paret) i el sufix -alis que significa 'de' o 'pertanyent a', per la seva estació.

Del llatí repere (arrossegar-se), per ser planta cespitosa i radicant.

Adjectiu compost del llatí saxum, -i (roca, roc) i frangere (trencar), per l'estació de la planta en pedruscalls o escletxes.

El mot greco-llatí Struthion és el nom de l'herba sabonera, en Plini.

Del llatí tomentum, -i (la borra) amb el sufix -osus, -a, -um, que indica 'ple de' o 'abundant en', pel toment que recobreix les fulles.

Del llatí vacca, -ae (la vaca) amb el sufix -arius, -a, -um, que indica semblança o parentiu, per ser-ne la vaca molt gormanda.