Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Cuscuta epithymum | Es l'Epithymum sive Cuscuta minor, de C. Bauhin. Aquest nom el trobem com Epíthymon en Dioscòrides i Plini i fa referència a l'hoste -generalment alguna farigola (Thymus sp.)- sobre el qual sol viure aquesta planta paràsita; del grec épi (sobre) i thýmon, -ou (la farigola). |
Etimològic |
Cuscuta | Del llatí medieval Cuscuta, -ae. Kadýtas -ou, segons Teofrast, o cádytas, -ae, segons Plini, era una planta petita que neix sobre arbres i arbustos espinosos, que s'ha identificat amb els cabells (Cuscuta sp. pl) i amb altra planta paràsita, Cassytha filiformis (Lauraceae). El nom arriba a Europa a través de l'àrab kushút o kushúta, que hauria passat a Cassutha, Cascutha i finalment a Cuscuta.
|
Etimològic |
Cupressaceae (Cupressàcies) | Del llatí i del grec kyparissos, nom del xiprer; Taxodium prové de taxus, el teix i del sufix –oides, –eidos, semblant, per la similitud de les fulles a les dels teix. |
Etimològic |
Cucurbitaceae (Cucurbitàcies) | De Cucurbita, nom d'un dels gèneres d'aquesta família. |
Etimològic |
Cucubalus otites | Del grec ous, otós (la orella), per la forma del calze, acampanat, fes per la creixença de la càpsula. |
Etimològic |
Cucubalus baccifer | Del llatí baccifer, compost de bacca (baia) i fero (portar), fent referència a la classe de fruit que porta. |
Etimològic |
Cucubalus | Corrupció del llatí cacabulus, diminutiu de cacabus, derivat del grec, que significa caldera, és a dir caldereta, al·ludint a la forma del calze. Segons altres autors, és el nom d'una planta que en Plini és sinònim del mot grec strýchnon, que podria ser, entre altres, la morella negra (Solanum nigrum) i potser l'herba de la mala llavor (Cucubalus baccifer). |
Etimològic |
Crupina vulgaris | Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una espècie molt comuna. |
Etimològic |
Crupina | Crupina, -ae és un mot del llatí botànic format a partir de l'holandès kruipen o del flamenc kruuppen (arrosegar-se, lliscar). Apareix per primer cop (com a nom que rebia a Bèlgica una Chondrilla) a l'obra Plantarum seu stirpium historia (1576), de L'Obel, que diu: "Crupina, mot deformat de cruppen, és a dir, 'reptar' perquè en tocar la llavor amb la mà, s'aparta i s'escorre". Segons J. Cadevall, perquè el papus o plomall fosc i multífid s'assembla a les cames d'un insecte rèptil. El gènere fou establert en 1810 per A.-P. de Candolle sobre la base de Centaurea subg. Crupina de C.H. Persoon (1807), qui formà el subgènere a partir de Centaurea crupina de Linné (1753); i aquest, al seu torn, va prendre l'epítet de la Crupina Belgarum de H.B. Ruppius (1718).
|
Etimològic |
Cruciata laevipes | Del llatí laevipes o levipes, mot compost de laevis (lleuger) i pes, pedis (peu), es a dir, de peus lleugers. |
Etimològic |
Cruciata glabra | Del llatí glaber, -bra, -brum (pelat), per no tenir cap indument a les tiges ni a la làmina foliar. |
Etimològic |
Cruciata | Probablement del llatí medieval cruciatus, -a, -um (en forma de creu). Cruciata herba o simplement cruciata, era el nom que rebien diferents espècies del gènere Cruciata. El nom fa referència a la disposició de les fulles i les seves estípules, verticil·lades i patents, en creu. En llatí clàssic l'adjectiu cruciatus, derivat de crux, crucis (turment, tortura), es referia al torturat, al que patia el turment, generalment crucificat. El gènere Cruciata fou publicat per Philip Miller en 1754. |
Etimològic |
Crucianella maritima | Del llatí maritimus, -a, -um (del litoral, costaner), per la seva estació als arenys costaners. |
Etimològic |
Crucianella angustifolia | Del llatí angustus, -a, -um (estret) i folium, -ii (fulla), per tenir les fulles, sobre tot les superiors, linears. És un neologisme del llatí botànic format per analogia amb el clàssic latifolius, -a, -um (de fulles amples), usat per Plini. |
Etimològic |
Crucianella | Nom medieval del llatí botànic derivat de crucians, -tis (posat en creu) amb el sufix diminutiu llatí -ella que apareix en altres noms com Nigella o Capsella; el nom fa referència a les fulles d'aquestes plantes, que acostumen a ser patents i verticil·lades de quatre en quatre, en forma de creu. El gènere Crucianella fou publicat per Linné en 1753. |
Etimològic |
Crithmum maritimum | Del llatí maritimus, -a, -um (de la vora del mar), per l'estació de la planta, encara que se'n trobi allunyada. Sinònim de litorale. |
Etimològic |
Crithmum | Del nom grecollatí crethmos, -i (fonoll marí), transcrivint la e per i, a què Plini anomena baticula. També, segons Cadevall, crithmon es fa derivar del grec crithé (ordi), per la semblança dels fruits. |
Etimològic |
Cressa cretica | Cretica (de l'illa de Creta) és la versió llatina del mot grec Créssa. En llatí, creticus , -a, -um i cretensis, -e (de l'illa de Creta) són sinònims. |
Etimològic |
Cressa | Del grec kréssa, -es (la cretenca), per ésser planta de l'illa de Creta, coneguda des de molt antic. El gènere Cressa fue creat por Linné (1749) per a la planta que després anomenà, de forma redundant, C. cretica. |
Etimològic |
Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia | Per les fulles runcinades, com arpiots, que recorden les del Taraxacum. |
Etimològic |
Crepis vesicaria | Del llatí vesicarius, -a, -um (referent a la bufeta), derivat de vesica, -ae (bufeta), fent referència a petites butllofes o vesícules. |
Etimològic |
Crepis setosa | Del llatí setosus, -a, -um (pelut, cobert de cerres), per ser, tota la planta, peluda. |
Etimològic |
Crepis sancta | Del llatí sanctus, -a, -um (sant, sagrat). |
Etimològic |
Crepis pygmaea | Pygmaeus, -a, -um és la forma llatinitzada del grec pygmaíos (nan, pigmeu), derivada de pygmé (colzada); per les petites dimensions de la planta. En la terminologia botànica, és sinònim de nanus i pumilus. |
Etimològic |
Crepis pulchra | Del llatí pulcher, -cra, -crum (bell, formós), per l'aspecte elegant de la planta. |
Etimològic |
Crepis paludosa | De l'adjectiu llatí paludosus, -a, -um (pantanós), derivat de palus, paludis (aiguamoll o llacuna), per la seva estació, a llocs humits. Sinònim de palustris, -e i paludicola, -ae. |
Etimològic |
Crepis nicaeensis | Adjectiu gentilici format de Nicaea nom llatí de Niça, ciutat del sud de França (però també d'altres a Grècia, Turquia i Índia) i el sufix -ensis, que indica lloc d'origen, o hàbitat. |
Etimològic |
Crepis lampsanoides | Epítet del llatí botànic format del nom del gènere Lapsana (Lampsana) i el sufix grec -oídes (semblant a), per haver-hi trobat semblances amb alguna planta d'aquest gènere. |
Etimològic |
Crepis foetida | Del llatí foetidus, -a, -um (pudent), per la seva olor, que no és del tot desagradable; en recorda la de la benzina. |
Etimològic |
Crepis bursifolia | Del llatí tardà bursa, -ae (bossa, sarró) i folium, -ii (la fulla), al·ludint a una semblança de les fulles bassals amb un sarró. Si bé prové de grec býrsa, -es (cuiro, bot), és del llatí tardà d'on van prendre el nom els botànics. |
Etimològic |