Glossari etimològic

Del llatí verus, -a, -um (vertader), el de flor groga, perquè es considera el prototip del gènere des de l'antiguitat; el que suposadament fa coagular la llet.

Dedicada per Tournefort a Pierre Garidel, metge i botànic d'Aix, a la Provença.

Per la seva afinitat amb Nigella, com si diguéssim falsa Nigella o aranya. El sufix llatí -astrum té un sentit despectiu. Com de olea (olivera) deriva oleastrum, o bé oleaster, que és l'ollastre o olivera borda.

Del grec gastrídion (en llatí, ventriculus), diminutiu de gáster (ventre).

Gènere creat per Palisot de Beauvois en 1812 per a classificar el Milium lendigerum de Linnè, per la forma ventruda de la base de les glumes en aquesta espècie.

Lendiger o lendigerus, -a, -um (llemenós) és un adjectiu del llatí botànic format del llatí Iens, lendis (llémena), i gero (portar), fent referència a la forma de les espiguetes.

Gènere que Palisot de Beauvois dedicà en Essai d'une nouvelle agrostographie (1812) al clergue suís Jean Gaudin (1766-1833), cèlebre botànic, autor d'Agrostologia Helvetica (1811).

Del llatí fragilis, -e (caduc, trencadís), fent referència a la fragilitat del raquis de l'espiga que es fragmenta pels punts d'inserció de les espiguetes.

Nom llatí d'algunes plantes citades per Plini, Virgili i altres, que avui pertanyen a diferents gèneres com ara Genista tinctoria, Spartium junceum, Teline monspessulana, però també Erica arborea. Cadevall esmenta que alguns el fan derivar del celta gen (botja petita), en al·lusió al port d'aquestes plantes.

Del llatí medieval anglicus, -a, -um (d'Anglaterra), per la seva habitació.

Participi present del verb llatí candicare (blanquejar), al·ludint al color més clar del revers dels folíols.

De l'adjectiu llatí cinereus, -a, -um (cendrós), de cinis, -eris (la cendra), al·ludint al color cendrós de la planta , particularment de les fulles.

Del llatí germanicus, -a, -um (de Germània o Alemanya), per la seva habitació.

Del llatí hispanicus, -a, um (d'Hispània o Espanya) per la seva habitació.

Del llatí horridus, -a, -um (ple d'espines), per ser planta molt espinosa.

Del llatí linum, -i (el lli) i folium,-ii (la fulla), per la semblança de les fulles.

Adjectiu format de Mons Pessulum, nom en llatí de la ciutat de Montpeller, per haver-s'hi trobat la planta en les rodalies. És sinònim de monspeliensis i monspeliaca.

Del llatí pilosus, -a, -um (cobert de borrissó) de pilus, i (pèl, borrissó) pel toment pilós que recobreix diferents dels seus òrgans.

Diminutiu femení del llatí pulcher, -chra, -chrum (formós), per l'aspecte bonic de la planta.

Del llatí sagitta, -ae (la sageta), per les expansions alades del seu tronc, comparables a una sageta.

Del grec scorpíos, que significa 'escorpí', però que és també el nom d'una mena de ginesta o gatosa, probablement per les agudes espines que poblen la planta. Plini també anomena Scorpion, -onis a una planta.

Del llatí tinctorius, -a, -um (cosa que tenyeix), pel color groc de l'arrel, usat pels tintorers.

Adjectiu del llatí botànic format de tris (tres) i flos, floris (la flor), per la disposició freqüent de les flors en grups de tres.

Dedicada a D. Villars (1745-1814), metge i professor a Grenoble, autor de l'Histoire des plantes du Dauphiné (1786-89).

Planta citada ja per Dioscòrides, que podria ser G. lutea o G. purpurea, i que, segons Plini, deu el nom a Gentius, últim rei dels il·liris, que suposadament en va descobrir les propietats curatives.

El gènere Gentiana fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linnè (1753, 1754).

Paraula formada pel prefix privatiu a- i del llatí caulis (tija de les plantes), per no tenir-ne o ésser extremament curta.

Del llatí alpinus, -a, -um (dels Alps), perquè la planta hi viu.

Dedicada al metge i botànic alemany J . Burser (1583-1639), deixeble de C. Bauhin i professor de la Ritterakademie de Soroe, a Dinamarca. Autor d'un cèlebre Hortus siccus (herbari) de 25 volums, amb plantes que va recollir per tota Europa, estudiat per molts botànics suecs, entre ells C. Linné.

Del llatí campestris, -e, qualificatiu inconcret, si hom pren campestre per camperol; inadequat, si hem d'entendre que és pròpia de les terres de conreu, ja que habita in pratis siccis (en els prats secs), segons frase del propi Linnè, autor de l'espècie.

Del llatí ciliatus, -a, -um (que té celles, ciliat) derivat de cilium, -ii (cella), pels lòbuls de la corol·la, de marges ciliats.

Per haver estat una de les plantes anomenades Cruciata pels autors pre-linneans, per tenir els parells de fulles creuats. Així doncs, aquí és nom en aposició.