Glossari etimològic

Del llatí sulcatus, -a, -um, (solcat, que té solcs), derivat de sulcus, -i (solc), pels nervis molt sortits de la glumel·la inferior, que la fan semblar solcada.

Veieu Avenula versicolor subsp. versicolor.

Del gènere Avena i el sufix diminutiu llatí -ula. Nom creat per Dumortier en 1868 per a un nou gènere on classificà Avena pubescens de W. Hudson i Avena pratensis de Linné.

Adjectiu del llatí botànic format de Bromus i el sufix grec -oídes (semblant a); és a dir, semblant als Bromus. perquè té una retirança amb les gramínies d'aquest gènere.

Del llatí pratensis, -e (propi dels prats o que hi viu), derivat de pratum, -i (el prat), perquè la planta s'hi sol fer, als prats.

Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de puber o pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol), perquè té les fulles pubescents.

Del llatí versicolor, -oris (que té o mostra diferents colors), al·ludint a la panícula bigarrada.

Nom encunyat en 1854 pel botànic italià Filippo Parlatore en honor al marqués Bartolommeo Bartolini Baldelli (1804-1868), alt dignitari de la cort del Gran Duc de Toscana Leopold II.

Adjectiu del llatí botànic format de Ranunculus i el sufix -oídes (semblant a), per la semblança de la planta, i sobretot dels capítols fructífers, amb els Ranunculus.

Dioscòrides menciona una planta, de nom ballóte, que hom identifica amb el malrubí negre (Ballota nigra). Es mot d'origen obscur. Algú el suposa derivat del grec balléin (evitar), per l'olor repulsiva de l'espècie susdita.

El gènere fou establert per Tournefort com Ballote -nom habitual d'aquesta planta, així com també Marrubium nigrum, entre els botànics de l'època-; però Linnè, en la revalidació, li canvià la grafia.

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, aspre), al·ludint a l'indument de tota la planta, coberta de pel rígid i aspre al tacte.

Del llatí Hispanicus, -a, -um (d'Hispània, que per al romans era tota la Península Ibèrica), per haver-la coneguda d'Espanya abans que d'altres bandes; és el Marrubium hispanicum de Linné.

Del llatí niger, -gra, -grum (negre, fosc), pel to verd fosc de la planta.

Del llatí foetidus, -a, -um (repugnant), per la seva mala olor .

De balsamíne, nom grec d'una cucurbitàcia.

El nom d'aquest gènere apareix quasi simultàniament en Lobelius i Dodonaeus; Aquest últim explica que es diu així pel nom vulgar en alemany de la Barbarea vulgaris: “Sant Barberen Kraut”  o herba de Santa Bàrbara (patrona dels artillers i dels miners). Probablement perquè la planta s'havia fet servir per a calmar les ferides causades per les explosions.

Del llatí intermedius, -a, -um (intermedi), probablement per les fulles radicals, compreses entre B. vulgaris i B. praecox.

Del llatí patulus, -a, -um (obert, patent), per les branques obertes.

Del llatí praecox, -ocis (precoç, primerenc) per tenir una floració primerenca.

Del llatí vernus, -a, -um (primaveral), derivat de ver, veris, (la primavera), perquè floreix a l'inici de la primavera.

Del llatí vulgaris, -e (comú, vulgar), per ser una espècie relativament comuna.

Segons J. Cadevall, el nom va ser dedicat al botànic alemany Moritz Borkhausen (1760-1806); si bé altres diuen que ho fou al també alemany Johann Conrad Barckhausen o Barchusen (1666-1723), metge i professor de química a la universitat d'Utrecht. Tanmateix, altres fonts, atribueixen la dedicatòria al metge i botànic alemany Justus Christian Gottlieb Willibald Barckhausen (1748–1783).

El gènere Barkhausia de les Compostes fou publicat per Conrad Moench en 1794.

Vegeu Crepis setosa.

Vegeu Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia

El botànic italià F. Parlatore (1858) donà el nom de Barlia a aquest gènere en honor a Jean-Baptiste Barla (1817-1896), botànic natural de Niça (França); estudiós dels bolets de la seva regió.

J-L-A Loiseleur, que va descriure la planta (1807), l'anomenà Ochis robertiana en honor de Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), apotecari, botànic i horticultor francès que havia trobat la planta a la rodalia de Toló.

Gènere dedicat per Linné a Johann Bartsch (1709–1738), metge i botànic alemany, mort prematurament a la colònia holandesa de Surinam en 1738, on havia anat precisament a instàncies de Linnè.

El nom ha quedat fixat així en la nomenclatura, malgrat que la grafia correcta hauria estat Bartschia, d'acord amb el cognom de l'homenatjat, com reclamaven Rouy i altres. Probablement, Linné va encunyar el nom prenent com arrel la forma llatinitzada, Johannes Bartsius.

Perquè viu als Alps.

Vegeu Bellardia trixago.

Carlo Allioni dedicà aquest gènere al metge i botànic bolonyès Ferdinando Bassi (1710-1774).