Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Figa agostenca

f. Figa d'un segon esplet.

Pitiüses

Etnobotànica
Figa d'Índies

f. Fruit de la figuera de moro.

Corona (Eivissa)

Etnobotànica
Figa de moro

f. Fruit de la figuera de moro.

Benifallet (Baix Ebre)
La Jonquera (Alt Empordà)>br/> Mont-roig del Camp (Baix Camp)
La Riera (Tarragonès)
Vallirana (Baix Llobregat)

Etnobotànica
Figa de pala

f. Fruit de la figuera de moro.

Raval de Cristo (Baix Ebre)
La Sénia (Montsià)
Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Figa de porc

f. Classe de figa.

Formentera

Etnobotànica
Figa xumba

f. Figa de moro. Fruit de xumbera (figuera de moro).

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Figaflor

f. Figa d'un primer esplet.

Pitiüses

Etnobotànica
Figueral

m. Camp de figueres.

Figueral, nom d'un vial entre Balones i Costurera (Comtat)

Etnobotànica
Figuerar

m. Camp de figueres.

El Figuerar, indret cap a Palamós (Baix Empordà)

Etnobotànica
Flamenc El ple de la lluna. Etnobotànica
Floc, floquet

m. Grup petit de plantes.

Alins d'Isàvena (Alta Ribagorça)
Àreu (Pallars Sobirà)
Boí (Alta Ribagorça)
Caregue (Pallars Sobirà)
Durro (Alta Ribagorça)
Roní (Pallars Sobirà)
Sapeira (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Floració

f. Acte i efecte de florir les plantes.

La Llacuna (Anoia)

Etnobotànica
Florejar

v. Començar a haver-n'hi molt, d'una cosa.

Tortosa (Baix Ebre). Florejaven les trumferes.

Etnobotànica
Florer

m. Floreix molt.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Florida

v. Acció de florir de les plantes; l'efecte.

Ginestar (Ribera d'Ebre)

Etnobotànica
Floridera

v. Acte de florir abundosament.

Lliurona (Alt Empordà)
Montan de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Florir

v. Les plantes, treure flor.

Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Florit

adj. Planta molt granada.

Arbúcies (Selva)
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
Planoles (Ripollès)
Ventolà (Ripollès)
Vilacireres (Solsonès)
. El boix grèvol floreix (fruita).

Etnobotànica
Flota

f. Estol de plantes d’una mateixa espècie.

Mont-roig del Camp (Baix Camp). Una flota de pins.
Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Fonollera

f. Platja de la Fonollera, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats p. 108

Etnobotànica
Forà

adj. Arbre que es fa a la perifèria del bosc o de la seva comunitat.

Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

Etnobotànica
Forandera

f. Branca que sobresurt de la capçada d'una planta.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Forcanada

f. Forcat. Lloc on un arbre es divideix en dues o més besses.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Forcanat

m. Arbre que té un o més forcats.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Forcat

m. Lloc on un arbre es divideix en dues o més besses o branques.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà))
Das (Baixa Cerdanya)
. Forcat bessó (forcat constituït per dues besses).
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà
Montan de Tost (Alt Urgell)
Prades (Baix Camp)
Riu (Garrotxa)
(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Forcat

m. Arbre que té un o més forcats.

Freixenet (Ripollès)
Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Forment

m.Classe de blat de bona qualitat.

Boí (Alta Ribagorça)
La Farga de Moles (Alt Urgell)
Saurí (Pallars Sobirà)
Tavascan (pallar Sobirà)

Etnobotànica
Fraga

f. Fruit de la fraguera.

Sa Cot (Garrotxa)

Etnobotànica
Fragueta

m. Fruit de la fragatera.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Freixeda

m. Bosc de freixes.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica