Glossari d'etnobotànica

m. Suro que no s'ha pelat mai.

Agullana (Alt Empordà). Suro Fadrí de Can Bec.

f. Bosc de faigs.

Arbúcies (Selva)
La Costa del Montseny (Vallès Oriental)
La Jonquera (Alt Empordà)
Monars (Garrotxa)
Mosset (Conflent)
Vilanova de Sau (Osona)

f. Fruit del faig.

La Costa de Montseny (Vallès Oriental)
La Menera (Vallespir)
La Nou de Berguedà (Berguedà)
Rocacorba (Gironès)
Saldes (Berguedà)
Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)
Tavertet (Osona)
Vallmanya (Conflent)
Nom d'una pagesia a 20 min de Sant Aniol de Finestres en direcció els Sucals i les Medes (Garrotxa)

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de guaret.

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de rostoi.

f. Bosc de faigs.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Rimbau (Rosselló)

f. Fruuit de la boixerola (faringolera).

Boí (Alta Ribagorça)

m. Blat de moro cultivat espès perquè no espigui i que es destina a farratge.

Lliurona (Alt Empordà). Ferrajó.

f. Bosc de faus (faigs).

Benasc (Alta Ribagorça)

m. Població de fenàs (fenal).

Sant Martí de Tous (Anoia)

m. Fener petit.

Cabdella (Pallars Jussà)

f. Infructescència de la figuera.

Biniaraix (Mallorca)
Cocentaina (Comtat)
Fraga (Baix Cinca)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Francesc de Formentera (Formentera)

f. Figa d'un segon esplet.

Pitiüses

f. Fruit de la figuera de moro.

Corona (Eivissa)

f. Fruit de la figuera de moro.

Benifallet (Baix Ebre)
La Jonquera (Alt Empordà)>br/> Mont-roig del Camp (Baix Camp)
La Riera (Tarragonès)
Vallirana (Baix Llobregat)

f. Fruit de la figuera de moro.

Raval de Cristo (Baix Ebre)
La Sénia (Montsià)
Tortosa (Baix Ebre)

f. Classe de figa.

Formentera

f. Figa de moro. Fruit de xumbera (figuera de moro).

Tortosa (Baix Ebre)

f. Figa d'un primer esplet.

Pitiüses

m. Camp de figueres.

Figueral, nom d'un vial entre Balones i Costurera (Comtat)

m. Camp de figueres.

El Figuerar, indret cap a Palamós (Baix Empordà)

m. Grup petit de plantes.

Alins d'Isàvena (Alta Ribagorça)
Àreu (Pallars Sobirà)
Boí (Alta Ribagorça)
Caregue (Pallars Sobirà)
Durro (Alta Ribagorça)
Roní (Pallars Sobirà)
Sapeira (Alta Ribagorça)

f. Acte i efecte de florir les plantes.

La Llacuna (Anoia)

v. Començar a haver-n'hi molt, d'una cosa.

Tortosa (Baix Ebre). Florejaven les trumferes.

m. Floreix molt.

Prat de Comte (Terra Alta)

v. Acció de florir de les plantes; l'efecte.

Ginestar (Ribera d'Ebre)

v. Acte de florir abundosament.

Lliurona (Alt Empordà)
Montan de Tost (Alt Urgell)

v. Les plantes, treure flor.

Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany)

adj. Planta molt granada.

Arbúcies (Selva)
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
Planoles (Ripollès)
Ventolà (Ripollès)
Vilacireres (Solsonès). El boix grèvol floreix (fruita).