Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Calcí

m. Part d’una soca que toca a terra.

Músser (Cerdanya)

Etnobotànica
Canó

m. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques.

Les Llosses (Ripollès)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Osor (Selva)
Vilada (Berguedà)
(Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Canonada

f. Tronc d’arbre alt, recte i net de branques

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Canyar

m. Comunitat formada per canyes.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Canyer

m. Comunitat formada per canyes. Al canyer li agrada el riberal.

Vilabertran (Alt Empordà)

Etnobotànica
Capça

f. Conjunt de les branques d’un arbre.

(Solsonès)

Etnobotànica
Capeta

f. Ull d’una planta.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Capolla

f. Ull d’una planta.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Caponar

v. Coronar. Tallar la brancada d’una planta.

El Cogul (Garrigues)

Etnobotànica
Carcabanat

adj. Arbre podrit per dins i proper a la mort.

Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Carrasquís

m. Carrasca petita.

Salanova (Baixa Ribagorça)

Etnobotànica
Castanyeda

f. Poblament de castanyers.

Arbúcies (Selva)
La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà)
La Menera (Vallespir)
Rimbau (Rosselló)

Etnobotànica
Cavorcar Obrir a la soca d’un arbre (sovint s’obre de manera natural), una cavitat visible des de l’exterior i que es coneix com a cavorca. Quan la cavitat no es veu, es diu que la planta s’ha borat. Etnobotànica
Cimal

m. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Les Llosses (Ripollès)
Prades (Baix Camp)

Etnobotànica
Cimala

f. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Centenys (Pla de l’Estany)
Montant de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Cirera

m. Fruit del cirerer.

Àreu (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit de l’arboç.

La Pobla de Cérvoles (Garrigues)

Etnobotànica
Cleda Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. Etnobotànica
Codony

m. Fruit del codonyer.

Paüls (Baix Ebre)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Etnobotànica
Codonya

f. Codony gros.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Congesta

f. Conjunt no gaire extens de plantes d’una mateixa espècie. Els trèmols fan congestes.

Meranges (Cerdanya)

Etnobotànica
Coronar

v. Tallar la brancada d’un arbre.

Castelldans (Garrigues)

Etnobotànica
Crespeller

adj. Planta que viu a la penya. Un pi crespeller.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica