Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Eixonar Fer caure les fulles d’una branca agafant-la amb la mà closa i resseguint-la cap a vall. Etnobotànica
Embeçat

adj. Apoderat pels bedolls.

Sorteny (Andorra)

Etnobotànica
Emboscat

adj. Boscat.

Benasc (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Embosquir-se

v. Convertir-se en bosc.

Perejaume, Obreda p 53

Etnobotànica
Embraçar

v. Agafar amb els braços. Embraçar un arbre.

Arbúcies (Selva)

Etnobotànica
Embrossegat

adj. Indret moblat amb vegetació que no arriba a ser arbòria i dificulta transitar-hi.

Tuixén (Alt Urgell)

Etnobotànica
Emparrar

v. Asprar. Posar aspres.

Arenys de Lledó (Matarranya
Caseres (Terra Alta)

Etnobotànica
Empelt

m. Inserir (una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes) en una branca o tronc d'un altre arbre.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Empeltar

v. Fer empelts.

Cocentaina (Comtat)
Formentera
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

Etnobotànica
Enclevat

adj. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra.

Boí (Alta Ribagorça)
Albert (Alt Urgell)

Etnobotànica
Englà

m. Fruit d'alzines i roures.

Biscarri (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Englà

m. Gla de roure.

Estimariu (Alt Urgell)
Gavarra (Alt Urgell)
Montan de Tost (Alt Urgell)
Ossera (Alt Urgell)
Paracolls (Noguera)
Valldarques (alt Urgell)
Vilanova de Meià (Noguera)

Etnobotànica
Englevat

adj. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra.

Agullana (Alt Empordà)
Àreu (Pallars Sobirà))

Etnobotànica
Enherbat

adj. Cobert d’herba.

Besalú (Garrotxa)
La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Enramat

adj. Conjunt de tiges amb fulles que s’arrapen a una roca, paret, etc. Heura enramada.

Margalef (Priorat). Heura enramada.

Etnobotànica
Eriçonal

m. Lloc poblat d'eriçó groc.

Gia (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Esbessar-se

v. Caure una o més besses d’un arbre.

El Brull (Osona)

Etnobotànica
Esbrancar

v. Tallar o esqueixar-se les branques d'un arbre.

Vilanova de Formiguera (Capcir)

Etnobotànica
Esca

f. Secreció solidificada dels ametllers.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Escabessar

v. Un arbre perdre una part o la totalitat de la capça.

La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Escardar

v. Podar els pins.

Guardarmar (Baix Vinalopó)

Etnobotànica
Escardell

m. Suro que s'ha pelat per segona vegada.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Escardell

f. Panna de suro que es treu per segona vegada.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Escarrassar

v. Caure de natural o fer caure les fulles d’una planta.

Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). El fred escarrassa els roures.

Etnobotànica
Escarrollar

v. Aplegar els carrolls.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Escassar

v. Podar un arbre.

Jou (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Escatir

v. Esporgar oliveres, suros....

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Esclariat

m. Dit d'un vegetal del qual n'hi ha pocs.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Esclatar

v. Obrir-se una flor.

Castelldans (Garrigues)

Etnobotànica
Esclofa

f. Escorça.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica