Glossari d'etnobotànica

m. Espessetat de plantes.

Vilada (Berguedà)

f. Diminutiu d'espiga.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

(Empordà)

m. Espiorc. Tros d'una branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

La Jonquera (Alt Empordà)

Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a un arbre en esporgar-lo.

(Pla de l'Estany)

m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

(Pla de l'Estany)

m. Collita.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

v. Treure els pollissos (rebrots que surten a les rabasses de les oliveres).

Alfara de Carles (Baix Ebre)

v. Tallar les branques i altres elements sobrers dels pins.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Formentera. S'esporga quan s'arbre dorm.

v. Tallar les branques i altres elements sobrers d'oliveres i ametllers.

Gandesa (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta). Quan s'actua damunt les oliveres a l'engròs, s'esporga; quan s'entra en detall, s'esllemena.
Rossell (Baix Maestrat)

m. Arbre de brancada espessa i densa que ofega les plantes que podrien fer-se al dessota.

Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental)

f. Llenca de fusta.

Boí (Alta Ribagorça)
Denui (Alta Ribagorça)
Olp (Pallars Sobirà)
Sapeira (Alta Ribagorça)
Sos (Alta Ribagorça)

f. Tros de fusta tallada o esqueixada pel llarg.

Adraén (Alt Urgell)

m. Branquilló sec i llenyós.

Saurí (Pallars Sobirà)

f. Comunitat d'estepes blanques.

El Carxe (Carxe)

f. Lloc amb estepes.

Riudarenes (Selva)

f. Superfície coberta per la capçada d'un arbre.

Vilafant (Alt Empordà). L'Alzina de la Font de Can Maçanet porta molta estesa.

adj. Dit d'un arbre prim i llarg.

Vilada(Berguedà)

m. Suro que no s'ha pelat mai.

Agullana (Alt Empordà). Suro Fadrí de Can Bec.

f. Bosc de faigs.

Arbúcies (Selva)
La Costa del Montseny (Vallès Oriental)
La Jonquera (Alt Empordà)
Monars (Garrotxa)
Mosset (Conflent)
Vilanova de Sau (Osona)

f. Fruit del faig.

La Costa de Montseny (Vallès Oriental)
La Menera (Vallespir)
La Nou de Berguedà (Berguedà)
Rocacorba (Gironès)
Saldes (Berguedà)
Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)
Tavertet (Osona)
Vallmanya (Conflent)
Nom d'una pagesia a 20 min de Sant Aniol de Finestres en direcció els Sucals i les Medes (Garrotxa)

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de guaret.

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de rostoi.

f. Bosc de faigs.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Rimbau (Rosselló)

f. Fruuit de la boixerola (faringolera).

Boí (Alta Ribagorça)

m. Blat de moro cultivat espès perquè no espigui i que es destina a farratge.

Lliurona (Alt Empordà). Ferrajó.

f. Bosc de faus (faigs).

Benasc (Alta Ribagorça)

m. Població de fenàs (fenal).

Sant Martí de Tous (Anoia)

m. Fener petit.

Cabdella (Pallars Jussà)

f. Infructescència de la figuera.

Biniaraix (Mallorca)
Cocentaina (Comtat)
Fraga (Baix Cinca)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Francesc de Formentera (Formentera)