Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Espessegall

m. Espessetat de plantes.

Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Espigonet

f. Diminutiu d'espiga.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Espinorc

m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

(Empordà)

Etnobotànica
Espior

m. Espiorc. Tros d'una branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Espiorc

Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a un arbre en esporgar-lo.

(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Espirnoc

m. Espiorc. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Esplet

m. Collita.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Etnobotànica
Espollissar

v. Treure els pollissos (rebrots que surten a les rabasses de les oliveres).

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Esporgar

v. Tallar les branques i altres elements sobrers dels pins.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Formentera
. S'esporga quan s'arbre dorm.

Etnobotànica
Esporgar

v. Tallar les branques i altres elements sobrers d'oliveres i ametllers.

Gandesa (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
. Quan s'actua damunt les oliveres a l'engròs, s'esporga; quan s'entra en detall, s'esllemena.
Rossell (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Esporgoner

m. Arbre de brancada espessa i densa que ofega les plantes que podrien fer-se al dessota.

Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental)

Etnobotànica
Estarna

f. Llenca de fusta.

Boí (Alta Ribagorça)
Denui (Alta Ribagorça)
Olp (Pallars Sobirà)
Sapeira (Alta Ribagorça)
Sos (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Estella

f. Tros de fusta tallada o esqueixada pel llarg.

Adraén (Alt Urgell)

Etnobotànica
Estenoc

m. Branquilló sec i llenyós.

Saurí (Pallars Sobirà)

Etnobotànica
Estepar

f. Comunitat d'estepes blanques.

El Carxe (Carxe)

Etnobotànica
Estepar

f. Lloc amb estepes.

Riudarenes (Selva)

Etnobotànica
Estesa

f. Superfície coberta per la capçada d'un arbre.

Vilafant (Alt Empordà). L'Alzina de la Font de Can Maçanet porta molta estesa.

Etnobotànica
Estirat

adj. Dit d'un arbre prim i llarg.

Vilada(Berguedà)

Etnobotànica
Fadrí

m. Suro que no s'ha pelat mai.

Agullana (Alt Empordà). Suro Fadrí de Can Bec.

Etnobotànica
Fageda

f. Bosc de faigs.

Arbúcies (Selva)
La Costa del Montseny (Vallès Oriental)
La Jonquera (Alt Empordà)
Monars (Garrotxa)
Mosset (Conflent)
Vilanova de Sau (Osona)

Etnobotànica
Faja

f. Fruit del faig.

La Costa de Montseny (Vallès Oriental)
La Menera (Vallespir)
La Nou de Berguedà (Berguedà)
Rocacorba (Gironès)
Saldes (Berguedà)
Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)
Tavertet (Osona)
Vallmanya (Conflent)

Nom d'una pagesia a 20 min de Sant Aniol de Finestres en direcció els Sucals i les Medes (Garrotxa)

Etnobotànica
Fajol

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de guaret.

Etnobotànica
Fajol de rostoll

m. Classe de fajol.

Lliurona (Alt Empordà). Fajol de rostoi.

Etnobotànica
Fajosa

f. Bosc de faigs.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Rimbau (Rosselló)

Etnobotànica
Faringola

f. Fruuit de la boixerola (faringolera).

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Farratjó

m. Blat de moro cultivat espès perquè no espigui i que es destina a farratge.

Lliurona (Alt Empordà). Ferrajó.

Etnobotànica
Favosa

f. Bosc de faus (faigs).

Benasc (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Fenalar

m. Població de fenàs (fenal).

Sant Martí de Tous (Anoia)

Etnobotànica
Feneret

m. Fener petit.

Cabdella (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Figa

f. Infructescència de la figuera.

Biniaraix (Mallorca)
Cocentaina (Comtat)
Fraga (Baix Cinca)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Francesc de Formentera (Formentera)

Etnobotànica