Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Freixeneda

f. Bosc de freixes.

Vallmanya (Conflent)

Etnobotànica
Fresar

v. Treure la pellofa de les castanyes.

El Brull (Osona)

Etnobotànica
Fruital

adj. Que fa fruita.

Cocentaina (Comtat)
Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Fruiter

adj. Que fa fruita.

Viladrau (Osona). El castanyer és un fruiter.

Etnobotànica
Fuella

f. Fulla. Òrgan laminar de les plantes superiors.

Saünc (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Fulla

f. Òrgan laminar d'una planta.

La Jonquera (Alt Empordà)
Serinyà (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Fullac

m. Fullaraca de pi.

Cabrera de Mar (Maresme)

Etnobotànica
Fullaca

f. Jaç.

Vilanant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fullar

v. Una planta, treure fulles.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fullaraca

f. Fulles caigudes.

Agullana (Alt Empordà)
Margalef (Priorat)
Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Fullareda

f. Fullatge.

Perejaume. Llum i llibertat p 15

Etnobotànica
Fullat

adj. Vegetal que ha posat fulles.

Canet d'Adri (Gironès)
(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Fust Tronc llarguet d’arbre tallat. Etnobotànica
Fust

m. Fusta.

Albet (Alt Urgell)
Araós (Pallars Sobirà)
Àreu (Pallars Sobirà)
Espui (Pallars Jussà)
Les Llacunes (Pallars Sobirà)
Llessui (Pallars Sobirà)
Tavascan (Pallars Sobirà)
Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)

Etnobotànica
Fusta

f. Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l’escorça.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fusta d'aigua

f. Fusta d’una planta riberenca.

Fraga (Baix Cinca)

Etnobotànica
Fusta viva

f. Fusta pròpiament dita d'un arbre.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Fusto

m. Fust.

Montan de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Gabetar

m. Neretar. Matoll de nerets (gabets).

Queralbs (Ripollès)

Etnobotànica
Galotxa

f. Ballaruc.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Galotxa

f. Ballaruc.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Gànguil

m. Plançó alt i prim.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Gànguil

m. Plançó alt i prim.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Ganxet (del)

f. Classe de mongeta.

Vilafant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Garbullet

m. Fruit del ginebre i càdec.

La Sénia (Montsià)

Etnobotànica
Gargall

m. Pi petit.

Ars (Alt Urgell)

Etnobotànica
Gargull

m. Fruit del ginebre, càdec, savina, gavarrera...

El Bellestar de la Tinença (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Garranxa

f. Tros de branca del voltant d'un o dos pams que es deixa a la soca d'un arbre en esporgar-lo.

Tivenys (Baix Ebre)

Etnobotànica
Garrava

f. Fruit de la garravera.

Boí (Alta Ribagorça)
Castella de N'Hug (Berguedà)
Das (Baix Cerdanya)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Garraver

m. Receptacle del fruit de la garravera.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica