Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Vicia

Del llatí vicia (veça o arbella) relacionada amb el grec bíkion. Segons J. Cadevall, és el nom donat per Varró a una lleguminosa i diu que alguns la fan derivar del celta gwig.

Etimològic
Vicia amphicarpa

Del grec ámphi (de dos, doble) i karpós (fruit) al·ludint a la forma diferent dels llegums aeris i subterranis.

Etimològic
Vicia angustifolia

Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma dels folíols.

Etimològic
Vicia argentea

Del llatí argentum (argent), pel color blanquinós o canescent de la planta.

Etimològic
Vicia bithynica

Per haver estat trobada a Bithynia, regió del nord-oest de l'Àsia Menor.

Etimològic
Vicia dasycarpa

Del grec dasýs (pelut), sinònim del llatí villosus, i karpós (fruit), nom impropi, que va ser aplicat a Cracca villosa, considerant-la com una varietat de Cracca varia.

Etimològic
Vicia ervilia

En llatí, diminutiu d'ervum, amb que Varró anomena una veça, escrit també ervila, per la seva petita talla.

Etimològic
Vicia godroni

Dedicada a A. Godron (1807-1880), coautor de la Flore de France (1848-1856).

Etimològic
Vicia gracilis

Del llatí gracilis (prim, delicat), per ser planta molt feble.

Etimològic
Vicia heterophylla

Del grec héteros (diferent) i phýlla (fulla), per la diferència de les fulles superiors i inferiors.

Etimològic
Vicia hibrida

Segons J. Cadevall, l'epítet hybrida és inapropiat, nomen ineptum, perquè no hi ha tal hibridisme aquí.

Etimològic
Vicia hirsuta

Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), per ser-ho el llegum i, més o menys, la planta.

Etimològic
Vicia linnaei

Dedicada a Linnè (1707-1778).

Etimològic
Vicia lutea

Del llatí luteus (groc), pel color que generalment presenta la flor.

Etimològic
Vicia narbonensis

De Narbona, la seva primera habitació. Narbo Marcius era el nom que donaven els antics a aquesta ciutat.

Etimològic
Vicia orobus

Del llatí orobus i aquest del grec órobos, ho deriven d'eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera.

Etimològic
Vicia pannonica

Pannonicus vol dir de la Pannonia, província de l'imperi romà, per la seva habitació.

Etimològic
Vicia peregrina

Del llatí peregrinus (estranger); considerada així per Linnè, ja que no es trobava al seu país.

Etimològic
Vicia pseudocracca

Del prefix gracollatí pseudo- (fals), i cracca, par la seva semblança amb Cracca villosa, de la qual es considera subespècie.)

Etimològic
Vicia pubescens

Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol). Planta pubescent, una mica peluda, de pèls pocs i curts.

Etimològic
Vicia purpurascens

Del verb llatí purpurasco, que significa colorar-se de porpra, per les seves flors purpurines.

Etimològic
Vicia pyrenaica

Per ésser el Pirineus la seva principal habitació.

Etimològic
Vicia sepium

Sepium és el gentiu plural de sepes (bardissar), pel lloc on habita, és a dir, Vicia dels bardissars.

Etimològic
Vicia tenuifolia

Del llatí tenuis (prim, estret) i folium (fulla), pels seus folíols linears.

Etimològic
Vicia tetrasperma

Del grec tétra (quatre) i spérma (llavor), pel nombre de llavors que normalment conté el llegum.

Etimològic
Vicia vestita

Del llatí vestitus, -a, um, participi passat de vestire (vestir, cobrir), amb la significació especial de peluda, pels pèls vermellosos i espessos que cobreixen el llegum.

Etimològic
Viola

De viola, nom en llatí (en grec, íon) de la violeta o viola.

Etimològic
Viola alba

Del llatí albus, alba, album (blanc), pel color dominant de les seves flors.

Etimològic
Viola arborescens

Del verb llatí arboresco (fer-se com un arbre), al·ludint al rizoma i troncs més o menys llenyosos.

Etimològic
Viola arenaria

Del llatí arenarius (cosa feta de sorra) amb què els naturalistes expressen, no precisament la naturalesa de la cosa, sinó la de la seva estació, com ara Ruta muraria.

Etimològic