Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Vicia | Del llatí vicia (veça o arbella) relacionada amb el grec bíkion. Segons J. Cadevall, és el nom donat per Varró a una lleguminosa i diu que alguns la fan derivar del celta gwig. |
Etimològic |
Vicia amphicarpa | Del grec ámphi (de dos, doble) i karpós (fruit) al·ludint a la forma diferent dels llegums aeris i subterranis. |
Etimològic |
Vicia angustifolia | Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma dels folíols. |
Etimològic |
Vicia argentea | Del llatí argentum (argent), pel color blanquinós o canescent de la planta. |
Etimològic |
Vicia bithynica | Per haver estat trobada a Bithynia, regió del nord-oest de l'Àsia Menor. |
Etimològic |
Vicia dasycarpa | Del grec dasýs (pelut), sinònim del llatí villosus, i karpós (fruit), nom impropi, que va ser aplicat a Cracca villosa, considerant-la com una varietat de Cracca varia. |
Etimològic |
Vicia ervilia | En llatí, diminutiu d'ervum, amb que Varró anomena una veça, escrit també ervila, per la seva petita talla. |
Etimològic |
Vicia godroni | Dedicada a A. Godron (1807-1880), coautor de la Flore de France (1848-1856). |
Etimològic |
Vicia gracilis | Del llatí gracilis (prim, delicat), per ser planta molt feble. |
Etimològic |
Vicia heterophylla | Del grec héteros (diferent) i phýlla (fulla), per la diferència de les fulles superiors i inferiors. |
Etimològic |
Vicia hibrida | Segons J. Cadevall, l'epítet hybrida és inapropiat, nomen ineptum, perquè no hi ha tal hibridisme aquí. |
Etimològic |
Vicia hirsuta | Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), per ser-ho el llegum i, més o menys, la planta. |
Etimològic |
Vicia linnaei | Dedicada a Linnè (1707-1778). |
Etimològic |
Vicia lutea | Del llatí luteus (groc), pel color que generalment presenta la flor. |
Etimològic |
Vicia narbonensis | De Narbona, la seva primera habitació. Narbo Marcius era el nom que donaven els antics a aquesta ciutat. |
Etimològic |
Vicia orobus | Del llatí orobus i aquest del grec órobos, ho deriven d'eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera. |
Etimològic |
Vicia pannonica | Pannonicus vol dir de la Pannonia, província de l'imperi romà, per la seva habitació. |
Etimològic |
Vicia peregrina | Del llatí peregrinus (estranger); considerada així per Linnè, ja que no es trobava al seu país. |
Etimològic |
Vicia pseudocracca | Del prefix gracollatí pseudo- (fals), i cracca, par la seva semblança amb Cracca villosa, de la qual es considera subespècie.) |
Etimològic |
Vicia pubescens | Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol). Planta pubescent, una mica peluda, de pèls pocs i curts. |
Etimològic |
Vicia purpurascens | Del verb llatí purpurasco, que significa colorar-se de porpra, per les seves flors purpurines. |
Etimològic |
Vicia pyrenaica | Per ésser el Pirineus la seva principal habitació. |
Etimològic |
Vicia sepium | Sepium és el gentiu plural de sepes (bardissar), pel lloc on habita, és a dir, Vicia dels bardissars. |
Etimològic |
Vicia tenuifolia | Del llatí tenuis (prim, estret) i folium (fulla), pels seus folíols linears. |
Etimològic |
Vicia tetrasperma | Del grec tétra (quatre) i spérma (llavor), pel nombre de llavors que normalment conté el llegum. |
Etimològic |
Vicia vestita | Del llatí vestitus, -a, um, participi passat de vestire (vestir, cobrir), amb la significació especial de peluda, pels pèls vermellosos i espessos que cobreixen el llegum. |
Etimològic |
Viola | De viola, nom en llatí (en grec, íon) de la violeta o viola. |
Etimològic |
Viola alba | Del llatí albus, alba, album (blanc), pel color dominant de les seves flors. |
Etimològic |
Viola arborescens | Del verb llatí arboresco (fer-se com un arbre), al·ludint al rizoma i troncs més o menys llenyosos. |
Etimològic |
Viola arenaria | Del llatí arenarius (cosa feta de sorra) amb què els naturalistes expressen, no precisament la naturalesa de la cosa, sinó la de la seva estació, com ara Ruta muraria. |
Etimològic |