Glossari etimològic

Del llatí vicia (veça o arbella) relacionada amb el grec bíkion. Segons J. Cadevall, és el nom donat per Varró a una lleguminosa i diu que alguns la fan derivar del celta gwig.

Del grec ámphi (de dos, doble) i karpós (fruit) al·ludint a la forma diferent dels llegums aeris i subterranis.

Del llatí angustus (estret) i folium (fulla), per la forma dels folíols.

Del llatí argentum (argent), pel color blanquinós o canescent de la planta.

Per haver estat trobada a Bithynia, regió del nord-oest de l'Àsia Menor.

Del grec dasýs (pelut), sinònim del llatí villosus, i karpós (fruit), nom impropi, que va ser aplicat a Cracca villosa, considerant-la com una varietat de Cracca varia.

En llatí, diminutiu d'ervum, amb que Varró anomena una veça, escrit també ervila, per la seva petita talla.

Dedicada a A. Godron (1807-1880), coautor de la Flore de France (1848-1856).

Del llatí gracilis (prim, delicat), per ser planta molt feble.

Del grec héteros (diferent) i phýlla (fulla), per la diferència de les fulles superiors i inferiors.

Segons J. Cadevall, l'epítet hybrida és inapropiat, nomen ineptum, perquè no hi ha tal hibridisme aquí.

Del llatí hirsutus, -a, -um (pelut), per ser-ho el llegum i, més o menys, la planta.

Dedicada a Linnè (1707-1778).

Del llatí luteus (groc), pel color que generalment presenta la flor.

De Narbona, la seva primera habitació. Narbo Marcius era el nom que donaven els antics a aquesta ciutat.

Del llatí orobus i aquest del grec órobos, ho deriven d'eréptein (puntejar), parlant del bestiar quan pastura; nom donat pels antics a una lleguminosa farratgera.

Pannonicus vol dir de la Pannonia, província de l'imperi romà, per la seva habitació.

Del llatí peregrinus (estranger); considerada així per Linnè, ja que no es trobava al seu país.

Del prefix gracollatí pseudo- (fals), i cracca, par la seva semblança amb Cracca villosa, de la qual es considera subespècie.)

Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol). Planta pubescent, una mica peluda, de pèls pocs i curts.

Del verb llatí purpurasco, que significa colorar-se de porpra, per les seves flors purpurines.

Per ésser el Pirineus la seva principal habitació.

Sepium és el gentiu plural de sepes (bardissar), pel lloc on habita, és a dir, Vicia dels bardissars.

Del llatí tenuis (prim, estret) i folium (fulla), pels seus folíols linears.

Del grec tétra (quatre) i spérma (llavor), pel nombre de llavors que normalment conté el llegum.

Del llatí vestitus, -a, um, participi passat de vestire (vestir, cobrir), amb la significació especial de peluda, pels pèls vermellosos i espessos que cobreixen el llegum.

De viola, nom en llatí (en grec, íon) de la violeta o viola.

Del llatí albus, alba, album (blanc), pel color dominant de les seves flors.

Del verb llatí arboresco (fer-se com un arbre), al·ludint al rizoma i troncs més o menys llenyosos.

Del llatí arenarius (cosa feta de sorra) amb què els naturalistes expressen, no precisament la naturalesa de la cosa, sinó la de la seva estació, com ara Ruta muraria.