Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Paeonia | Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. Paeonius era un déu grecoromà de la medicina. |
Etimològic |
Paeonia microcarpa | Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles. |
Etimològic |
Paeonia peregrina | Per la seva extensa àrea de dispersió. |
Etimològic |
Paeoniaceae (Peoniàcies) | Fa referencia al seu únic gènere. |
Etimològic |
Papaver | Nom llatí de la rosella i del cascall. |
Etimològic |
Papaver hispidum | De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula. |
Etimològic |
Papaver alpinum | Perquè viu a la regió alpina. |
Etimològic |
Papaver argemone | Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls. |
Etimològic |
Papaver clavatum | Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula. |
Etimològic |
Papaver dubium | Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment. |
Etimològic |
Papaver hybridum | Del llatí hybrida (de raça mixta). Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum). |
Etimològic |
Papaver obtusifolium | Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos. |
Etimològic |
Papaver rhoeas | Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals. |
Etimològic |
Papaver setigerum | De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles. |
Etimològic |
Papaver somniferum | Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir. |
Etimològic |
Papaveraceae (Papaveràcies) | De Papaver, nom del principal gènere. |
Etimològic |
Parnassia | Del llatí Parnassus, muntanya de Grècia on, segons la mitologia, habitaven les muses; per la seva habitació a les muntanyes. Gènere creat per Tournefort a partir del nom d'una herba (grec: agróstis en to Parnásso, llatí: gramen Parnassi) que, segons Dioscòrides i Plini, creix al mont Parnàs, i que molts botànics del segle XVI van suposar que es tractava de la parnàssia o fetgera blanca (Parnassia palustris) |
Etimològic |
Parnassia palustris | Del llatí paluster, palustris (del llac), per la seva estació, de llocs humits i pantanosos. |
Etimològic |
Phaca | Del grec phaké o phakós (llentia), derivat del verb phágo (menjar), per la forma de la llavor. En Dioscòrides, és una altra lleguminosa mengívola. |
Etimològic |
Phaca alpina | Per la seva habitació als Alps i, en general, a les altes muntanyes, . |
Etimològic |
Phaca astragalina | Derivat d'astragalus amb el sufix -ina (que pertany o s'assembla a), pel seu aspecte semblant al d'aquesta planta. |
Etimològic |
Phaca australis | Del llatí australis (meridional, del sud) i aquest d'auster (vent del sud); per la seva habitació relativa. |
Etimològic |
Phaseolus | Nom grecoromà donat pels antics a diverses plantes lleguminoses, entre elles el pèsol. És diminutiu de phaselus, que també significa barqueta, per la semblança del llegum. |
Etimològic |
Phaseolus coccineus | De l'adjectiu llatí coccineus (de color grana o escarlata), pel color que generalment presenta la corol·la. |
Etimològic |
Phaseolus multiflorus | Pels seus raïms de moltes flors. |
Etimològic |
Phaseolus vulgaris | Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser l'espècie que més freqüentment es cultiva. |
Etimològic |
Platycapnos | Del grec platýs (estès, aplanat); i kapnós, en latín capnos (la fumària), per la forma del fruit, que es deprimit, aixafat. |
Etimològic |
Platycapnos spicatus | Per la inflorescència espiciforme. Spicatus és el participi del verb llatí spico que significa disposar en forma d'espiga. |
Etimològic |
Psoralea | Del grec psoraléos (sarnós), per les glàndules que presenta i a les quals es deu la seva mala olor. |
Etimològic |
Psoralea bituminosa | Del llatí bitumen, bituminis (betum), per la seva característica mala olor, com d'asfalt. Segons Plini, bitumen es una mena de fang fluid, enganxós i tenaç, que conté una part de sofre, i brollava del llac Asphaltites (com anomenaven els grecs i romans el Mar Mort, a Judea), raó per la qual, a la paraula, se li atribueix un origen hebreu. |
Etimològic |