Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Paeonia

Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. Paeonius era un déu grecoromà de la medicina.

Etimològic
Paeonia microcarpa

Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles.

Etimològic
Paeonia peregrina

Per la seva extensa àrea de dispersió.

Etimològic
Paeoniaceae (Peoniàcies)

Fa referencia al seu únic gènere.

Etimològic
Papaver

Nom llatí de la rosella i del cascall.

Etimològic
Papaver hispidum

De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula.

Etimològic
Papaver alpinum

Perquè viu a la regió alpina.

Etimològic
Papaver argemone

Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls.

Etimològic
Papaver clavatum

Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula.

Etimològic
Papaver dubium

Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment.

Etimològic
Papaver hybridum

Del llatí hybrida (de raça mixta). Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum).

Etimològic
Papaver obtusifolium

Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos.

Etimològic
Papaver rhoeas

Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals.

Etimològic
Papaver setigerum

De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles.

Etimològic
Papaver somniferum

Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir.

Etimològic
Papaveraceae (Papaveràcies)

De Papaver, nom del principal gènere.

Etimològic
Parnassia

Del llatí Parnassus, muntanya de Grècia on, segons la mitologia, habitaven les muses; per la seva habitació a les muntanyes.

Gènere creat per Tournefort a partir del nom d'una herba (grec: agróstis en to Parnásso, llatí: gramen Parnassi) que, segons Dioscòrides i Plini, creix al mont Parnàs, i que molts botànics del segle XVI van suposar que es tractava de la parnàssia o fetgera blanca (Parnassia palustris)

Etimològic
Parnassia palustris

Del llatí paluster, palustris (del llac), per la seva estació, de llocs humits i pantanosos.

Etimològic
Phaca

Del grec phaké o phakós (llentia), derivat del verb phágo (menjar), per la forma de la llavor. En Dioscòrides, és una altra lleguminosa mengívola.

Etimològic
Phaca alpina

Per la seva habitació als Alps i, en general, a les altes muntanyes, .

Etimològic
Phaca astragalina

Derivat d'astragalus amb el sufix -ina (que pertany o s'assembla a), pel seu aspecte semblant al d'aquesta planta.

Etimològic
Phaca australis

Del llatí australis (meridional, del sud) i aquest d'auster (vent del sud); per la seva habitació relativa.

Etimològic
Phaseolus

Nom grecoromà donat pels antics a diverses plantes lleguminoses, entre elles el pèsol. És diminutiu de phaselus, que també significa barqueta, per la semblança del llegum.

Etimològic
Phaseolus coccineus

De l'adjectiu llatí coccineus (de color grana o escarlata), pel color que generalment presenta la corol·la.

Etimològic
Phaseolus multiflorus

Pels seus raïms de moltes flors.

Etimològic
Phaseolus vulgaris

Del llatí vulgaris (comú, vulgar), per ser l'espècie que més freqüentment es cultiva.

Etimològic
Platycapnos

Del grec platýs (estès, aplanat); i kapnós, en latín capnos (la fumària), per la forma del fruit, que es deprimit, aixafat.

Etimològic
Platycapnos spicatus

Per la inflorescència espiciforme. Spicatus és el participi del verb llatí spico que significa disposar en forma d'espiga.

Etimològic
Psoralea

Del grec psoraléos (sarnós), per les glàndules que presenta i a les quals es deu la seva mala olor.

Etimològic
Psoralea bituminosa

Del llatí bitumen, bituminis (betum), per la seva característica mala olor, com d'asfalt. Segons Plini, bitumen es una mena de fang fluid, enganxós i tenaç, que conté una part de sofre, i brollava del llac Asphaltites (com anomenaven els grecs i romans el Mar Mort, a Judea), raó per la qual, a la paraula, se li atribueix un origen hebreu.

Etimològic