Glossari etimològic

Igual com erucago i erucastrum, del verb llatí urere (cremar), pel gust de les llavors. Altres tenen la paraula eruca que també vol dir "oruga", per "obscura". Segons St. Isidor de Sevilla, eruca seria una alteració d'urica, de uro. L'italià n'ha fet ruchetta, el francès roquette i l'anglès rocket.

Del llatí sativus (que se sembra), sens dubte involuntàriament, amb altres llavors.

Del llatí vesicarius, de vesica (bufeta), per la forma del calze fructífer.

Segons J. Cadevall, és una paraula llatina usada per Columel·la, que alguns fan derivar del celta erw (camp), per viure a les terres cultivades. En Plini, ervum és la garrofa.

Del llatí pubescens (que comença a cobrir-se de pels) i aquest de pubes, -eris (jove a qui comença a sortir el borrissol). Planta pubescent, una mica peluda, de pèls pocs i curts.

En llatí, diminutiu d'ervum, nom amb que Varró anomena una veça, escrit també ervila, per la seva petita talla.

Del llatí hirsutus (pelut), per ser-ho el llegum i, més o menys, la planta.

Del grec tétra (quatre) i spérma (llavor), pel nombre de llavors que normalment conté el llegum.