Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Cakile

De l'àrab qaqoullà, paraula que usa Serapio.

Etimològic
Cakile maritima

Del llatí maritimus (del mar o pròxim al mar), perquè viu als arenals costaners.

Etimològic
Caltha

Del grec kalathós (copa); en llatí, caltha vol dir calèndula i viola groga, fent referència aquí a la forma i al color de la flor.

Etimològic
Caltha palustris

Del llatí palus (llacuna, estany), pel seu hàbitat.

Etimològic
Capparaceae (Capparàcies)

De Capparis, nom de l'únic gènere de la família que habita a Catalunya.

Etimològic
Capparis

Del grec i del llatí capparis (la taperera), les poncelles de la qual són les tàperes, i els fruits, els taperots. Sembla que és una paraula d'origen persa o àrab; en àrab és kàbar.

Etimològic
Capparis spinosa

Del llatí spinosus (ple d'espines, que punxa), per la forma de les estípules.

Etimològic
Ceratocephala

Del grec kéras -atos (banya) i kephalé (cap); pels aquenis bequeruts.

Etimològic
Ceratocephala falcata

Pels aquenis falciformes, remarcant el caràcter assenyalat en el gènere. Del llatí falcatus (en forma de falç).

Etimològic
Chelidonium

Nom grec d'aquesta planta, chelidónion, i de ficaria, que corresponen a Chelidonium majus (celidònia major) i a Ranunculus ficaria (celidònia menor). Segons Teofrast i Dioscòrides, perquè naixen quan arriben las orenetes, chelidón. Chelidónion és un diminutiu que significa oreneta petita.

Etimològic
Chelidonium majus

Majus, per la seva talla més gran, comparada amb la ficaria, anomenada la menor o petita, termes de comparació que es troben molt en les plantes.

Etimològic
Cistaceae (Cistàcies)

De Cistus, nom del principal gènere de la família: l'estepa.

Etimològic
Cistus

Del grec kísthos, nom d'un arbust; probablement derivat de kíste (capsa), per la forma del fruit. En llatí, cista, -ae també vol dir capsa o cistell.

Etimològic
Cistus albidus

Del llatí albidus (blanquinós), pel color de les fulles.

Etimològic
Cistus clusii

Dedicat al botànic explorador francès Carolus Clusius, autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatorum historia, Anveres 1601.

Etimològic
Cistus crispus

Del llatí crispus (arrissat, cresp), fent referència a la forma de les fulles.

Etimològic
Cistus halimifolius

Per la semblança de les seves fulles amb les del blet de mar (Atriplex halimus).

Etimològic
Cistus ladanifer

Del llatí ladanum, que significa el licor o substància grassa que secreta aquesta planta -que en llatí es diu lada o ladum (estepa)- i el sufix -fer, de fero (portar).

Etimològic
Cistus laurifolius

Nom llatinitzat, format de laurus (el llor o llorer) i folium (la fulla), com latifolius, per la forma de les fulles, semblants a les del llorer.

Etimològic
Cistus lepidotus

Del grec lepidotós (cobert d'escates), per les esquames grogues que recobreixen els sèpals.

Etimològic
Cistus monspeliensis

De Mons Pessulum, nom en llatí de Montpeller, ciutat del Llenguadoc. El sufix -ensis indica lloc d'origen o d'habitació.

Etimològic
Cistus pouzolzii

Espècie dedicada a de Pouzolz, autor d'una Flora del Gard i d'una altra del Var.

Etimològic
Cistus salviifolius

Del llatí salvia (la sàlvia) i folius (fulla), per la forma de les fulles.

Etimològic
Cistus umbellatus

Format del llatí umbella, diminutiu d'umbra (ombra), per la seva inflorescència semblant a un para-sol o ombrel·la.

 

Etimològic
Clematis

Del grec kléma i klematís (sarment). Del llatí Clematis -idis, prové clématis o clemàtide, nom de quatre plantes sarmentoses. Plini i Dioscòrides la descriuen com semblant a l’arínjol o sarsa (Smilax), que s'entortolliga: proximis locis illigans se sicut smilax […] serpentem per arbores.

Etimològic
Clematis erecta

Pel seu tronc dret.

Etimològic
Clematis flammula

Diminutiu llatí de flamma (bandereta), pel plomall del fruit.

Etimològic
Clematis recta

Pel seu tronc dret.

Etimològic
Clematis vitalva

De vitis alba que, segons Plini, significa Bryónia (carbassina), de tronc filamentós.

Etimològic
Colutea

Del llatí colutea, una mena de llegum, segons Plini; i aquesta del grec koloitía o koloytéa, que deriven de koloýo (mutilar, desmembrar), perquè creien els antics que en trencar-li les branques es moria, com sofrint una castració. En Teofrast, és el nom, al menys, de dos arbres amb les llavors tancades dins d'una beina: Colutea arborescens i Cytisus aeolicus, i d'un salze: Salix Caprea.

Etimològic