Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Odontites | Del nom d'una planta en Plini, odontitis, que creixia als prats i que suposadament calmava el mal de queixal. Derivat del grec odón, odóntos (dent). Els autors suposen que es tracta d'Odontites vernus, l'Euphrasia odontites de Linné. |
Etimològic |
Odontites luteus | Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de les flors. |
Etimològic |
Oenanthe | Del grecollatí oenanthe, -es (la flor de la vinya, silvestre o cultivada), compost de oiné, -és (vinya, cep) i ánthe, -es (flor, floració). A més, segons Dioscòrides i Plini és el nom d'una planta que podria ser la pastanaga o, segons altres autors, Filipendula vulgaris o Oenanthe pimpinelloides. |
Etimològic |
Oenanthe fistulosa | Del llatí fistulosus, -a, -um (buit, foradat), derivat de fistula, -ae (flauta), pel tronc fistulós, buit, tubulós. |
Etimològic |
Oenanthe lachenalii | Espècie dedicada al suís Werner de La Chenal (1736-1800), professor de botànica i anatomia a la universitat de Basilea i autor de treballs de botànica i medicina. |
Etimològic |
Oenanthe pimpinelloides | Del gènere Pimpinella i el sufix grec -oídes (semblant a), per la semblança amb les espècies del gènere Pimpinella. |
Etimològic |
Oenothera | Del grec onothéras o oinothéras, mots compostos d'ónos (l'ase) o oínos, (el vi) i théra, -as (caça, presa); nom que entre els antics rebia un arbust gran, de zones muntanyoses, de fulles semblants a les de l'ametller, de flors vermelles com la rosa i d'arrels que, quan s'assequen, fan olor a vi. Segons Teofrast, l'arrel d'aquesta planta, administrada amb vi, fa el caràcter més dols i alegre; i, segons Dioscòrides, que fa aquest nom sinònim d'onágra, l'aigua on l'arrel ha estat en remull, beguda per les bèsties, les assossega i amanseix. Per a uns autors, aqueix arbust seria el baladre (Nerium oleander) i per a uns altres, Epilobium angustifolium o E. Hirsutum. Tournefort anomenà Onagra a aquest gènere de plantes americanes, però, més tard, a Linnè li va semblar inapropiat i el canvià per Oenothera. Cadevall és de l'opinió que Linnè va fer una interpretació etimològica errònia i que el nom hauria de ser Onothera. |
Etimològic |
Oenothera biennis | De l'adjectiu llatí biennis, -e (biennal), perquè el cicle vital de la planta dura dos anys. |
Etimològic |
Oenothera grandiflora | Adjectiu del llatí botànic compost dels mots grandis, -e (gran) i flos, floris (la flor), per la grandària de les flors. |
Etimològic |
Oenothera muricata | Del llatí muricatus, -a, -um (amb punxes), derivat de murex, muricis (múrex i abriülls), pel tronc punxós. |
Etimològic |
Oenothera parviflora | Adjectiu format del llatí parvus, -a, -um (petit) i flos, floris (flor), per la petitesa de les seves flors. |
Etimològic |
Oenothera rosea | Del llatí roseus, -a, -um (de color rosa), pel color de les flors. |
Etimològic |
Oenothera suaveolens | Del llatí suaveolens (de bona olor), format de suavis, -e (suau) i olere (fer flaire), per la olor que fan les flors al capvespre. |
Etimològic |
Olea | Del llatí olea, -ae, derivat del grec elaía, -as (l'olivera i el seu fruit, l'oliva), i aquest de léio (allisar), per la virtut que té l'oli d'allisar les coses untades. Els antics el feien servir tant per a la varietat cultivada com per a la silvestre. El gènere Olea fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754). |
Etimològic |
Olea europaea | Del llatí europaeus, -ea, -um (de Europa), per ésser una planta que viu a Europa. |
Etimològic |
Olea europaea var. sylvestris | Del llatí sylvestris, o silvestris, -e (salvatge, del bosc), derivat de sylva o silva, -ae (el bosc), perquè creix salvatge als boscos mediterranis. |
Etimològic |
Oleaceae (Oleàcies) | Del gènere tipus de la família, Olea, que compren l'olivera, un dels arbres característics del sud d'Europa i tota la regió mediterrània. |
Etimològic |
Omphalodes | Del grec omphalódes, éos (semblant al melic), derivat de omphalós, oú, (melic), pels fruits còncaus, amb una depressió que recorda la del llombrígol. El gènere Omphalodes fou creat per Tournefort (1694) i validat per Ph. Miller (1754).
|
Etimològic |
Omphalodes linifolia | Adjectiu del llatí botànic compost de linum, -i (el lli) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles caulinars amb les del lli. |
Etimològic |
Onagraceae (Onagràcies) | D'Onagra, nom creat per Tournefort per a un gènere de plantes americanes que Linnè, després, trobant-lo impropi, canvià per Oenothera. El nom prové del grec ónagros (l'ase salvatge); segons J. Cadevall, per la semblança de les fulles d'alguna d'aquestes plantes amb les orelles d'ase. |
Etimològic |
Onobrychis | Nom grecollatí de planta en Dioscòrides i Plini; sembla que seria l'esparceta (Onobrychis sp. pl.). Derivaria del grec ónos -ou (ase) i brýcho (xerricar les dents, o també bramular). Segons Laguna, “Llamase Onobryche, que es lo mesmo que rebuzno de asno, porque luego esta bestia rebuzna en gustandola”. Segons altres, significaria menjar d'ase. |
Etimològic |
Onobrychis caput-galli | Nom donat per Triumfetti a l’espècie Onobrychis onobrychis, que abans Lobelius havia anomenat Caput galliniseum, per haver-se comparat el llegum a una cresta de gall. Plini cita també una planta de nom alectorolophos que en grec vol dir literalment cresta de gall; de aléktor, -oros (gall) i lóphos, -ou (cresta); però es desconeix a quina planta feia esment. |
Etimològic |
Onobrychis sativa | Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra), per ser planta que es conrea per a farratge. |
Etimològic |
Onobrychis saxatilis | Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques) derivat de saxum, -i (penya, roca), pels llocs pedregosos que constitueixen la seva estació. |
Etimològic |
Onobrychis supina | Del llatí supinus, -a, -um (ajagut), pel tronc estès per terra. |
Etimològic |
Onobrychis viciifolia | Del llatí vicia, -ae (la veça) i folium -ii (fulla); per la forma dels folíols, particularment els inferiors, que tenen alguna semblança amb les de la veça. |
Etimològic |
Ononis | Nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. En Dioscòrides, principalment Ononis espinosa. Alguns autors el fan derivar del grec ónos, -ou ( ruc, ase), per ser plantes que plaïen a aquest animal; però sense cap justificació. |
Etimològic |
Ononis arragonensis | Del llatí medieval Arragonensis, -e (de l'Aragó), del lloc on habita. |
Etimològic |
Ononis campestris | Del llatí campestris, -e (del camp), fent referència a la seva estació. |
Etimològic |
Ononis capitata | Del llatí capitatus, -a, -um (que té cap) derivat de caput, -itis, (el cap), per tenir la inflorescència en capítols terminals. |
Etimològic |